"Matar la Lluna" (títol original en anglès "Kill the Moon")Matar la Lluna a Doctor Who Català, ofereix la versió original subtitulada al català és el setè episodi de la vuitena temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who, que es va emetre per primera vegada a BBC One el 4 d'octubre de 2014. L'episodi va ser escrit per Peter Harness i dirigit per Paul Wilmshurst.
Ambientat l'any 2049, l'episodi mostra la professora Clara (Jenna Coleman), l'alumna Courtney Woods (Ellis George) i l'astronauta Lundvik (Hermione Norris) afrontant un dilema moral urgent: matar una criatura gegantina situada sota la superfície de la Lluna —que en realitat és un ou on la criatura ha anat creixent lentament— o deixar que l'ou eclosioni, tot i que cap de les tres no sap què passarà amb la gent de la Terra.
L'episodi va rebre crítiques divergents per part dels analistes televisius, tot i que l'actuació de Coleman i l'escena culminant final entre la Clara i el Doctor (Peter Capaldi) van ser unànimement elogiades. Mentre que alguns crítics van lloar l'episodi i el van qualificar com el millor de la temporada, d'altres en van criticar la inexactitud científica i el contingut temàtic.
Argument El Dotzè Doctor porta la Clara i la seva alumna Courtney Woods de viatge a la Lluna. Arriben l'any 2049 a bord d'una llançadora espacial carregada de bombes nuclears que es dirigeix en trajectòria de xoc cap a la Lluna. La capitana Lundvik explica que la seva tripulació es troba en una missió suïcida per destruir la Lluna; el Doctor dedueix, a partir de la gravetat, que la massa de la Lluna ha augmentat, fet que provoca marees altes massives arreu de la Terra.
Es desplacen fins a una base propera d'estudi de minerals i hi troben els miners morts, atrapats dins de teranyines. El Doctor s'adona, gràcies a les fotografies dels miners, que la Lluna ha començat a esquerdar-se. Són atacats per una criatura semblant a una aranya que mata la tripulació de la Lundvik, però l'esprai desinfectant que portava la Courtney acaba amb la criatura. El Doctor descobreix la presència de líquid amniòtic a prop d'una esquerda a l'exterior. En tornar a la base, el Doctor afirma que la Lluna és —i sempre ha estat— un ou que conté una criatura gegantina que hi creix a dins, a punt de sortir-ne; l'aranya és només un dels milers de bacteris que hi ha sota la superfície. La Lundvik insisteix encara més a fer volar la Lluna, ja que no està segura de quina mena de criatura en podria sortir.
El Doctor deixa la Clara, la Courtney i la Lundvik a la base perquè decideixin el destí de la criatura —i de la Terra—. La Lundvik prepara un detonador remot per a les bombes nuclears, que tenen un temporitzador activat. Les tres discuteixen què fer i acaben decidint que sigui la població de la Terra qui prengui la decisió. La Clara demana per emissió pública que la Terra decideixi el destí de la criatura: deixar els llums encesos si volen que visqui, o apagar-los si volen destruir-la. Durant l'hora següent, veuen com els llums de la Terra s'apaguen. A l'últim moment, la Clara canvia d'opinió i atura el compte enrere. El Doctor arriba poc després, els assegura que han pres la decisió correcta i les evacua de la Lluna just quan aquesta comença a desintegrar-se.
La criatura alada que hi havia a l'interior de la Lluna surt de la closca i s'enlaira. Pon un altre ou que esdevé una nova lluna. El Doctor revela que l'interès sobtat per la Lluna revitalitzarà el programa espacial de la Terra. La Clara retreu al Doctor que l'hagi obligat a prendre una decisió sobre el destí de la humanitat, mentre que el Doctor afirma que no se li pot permetre prendre aquestes decisions tot sol. La Clara diu al Doctor que no el vol tornar a veure i busca consol amb Danny en el present.
Continuïtat El Doctor (Peter Capaldi) utilitza un io-io per comprovar la gravetat de la Lluna dins de la llançadora. El Quart Doctor va utilitzar el mateix mètode per comprovar la gravetat a l'estació espacial Nerva a The Ark in Space (1975).. Segons el productor executiu Brian Minchin, Capaldi havia demanat que el io-io fos semblant al que havia utilitzat anteriorment Tom Baker.
El Doctor diu a la Clara que "la Terra no és casa meva", fent ressò de l'afirmació del Quart Doctor a Pyramids of Mars (1975): "La Terra no és casa meva, Sarah. Soc un Senyor del Temps. Camino per l'eternitat."
A "El foc de Pompeia" (2008), el Desè Doctor diu que, com a Senyor del Temps, pot veure tant els punts fixos com els punts mutables en el temps. El Dotzè Doctor diu el mateix aquí, però que hi ha "zones grises", moments en el temps dels quals no pot preveure el desenllaç..
El Doctor afirma que la Courtney coneixerà «un tal Blinovitch». Això fa referència a l'Efecte de Limitació Blinovitch, mencionat per primera vegada a la història del Tercer Doctor titulada Day of the Daleks (1972).
Producció Guió L'episodi es va escriure originalment per a l'Onzè Doctor interpretat per Matt Smith. Un dels primers títols provisionals de l'episodi va ser «Return to Sarn» (el nom del planeta on s'ambientava una història anterior, "Planet of Fire", que també es va rodar a Lanzarote); tanmateix, es tractava d'un títol enganyós. En donar instruccions a Harness sobre com escriure el guió, el productor executiu Steven Moffat li va dir que "hi apliqués l'estil Hinchcliffe a fons durant la primera meitat", és a dir, bàsicament, que fes que l'episodi fos aterridor. Això feia referència a Philip Hinchcliffe, que va produir "Doctor Who" entre el 1974 i el 1977, un període de la sèrie clàssica reconegut per ser especialment aterridor. Moffat va qualificar el guió d'«intens i emotiu». Harness va afirmar que l'episodi suposaria un canvi important per a la sèrie. "Encara no sé com s'ho prendrà la gent. Ara estic en una mena de llimbs, esperant que la gent ho vegi, i no en tinc ni idea; de debò, no sé com serà la reacció."
Rodatge El rodatge de l'episodi va tenir lloc a Lanzarote, a prop del Volcán del Cuervo al Parc Nacional de Timanfaya. L'últim episodi rodat allà havia estat la història del Cinquè Doctor titulada Planet of Fire, de l'any 1984. El rodatge va tenir lloc els dies 12 i 13 de maig, mentre el parc estava tancat als visitants, els residents locals van informar que "han muntat una carpa enorme, hi ha remolcs, lavabos i una furgoneta". El rodatge també va tenir lloc a la platja d'Aberavon, a Port Talbot, el 21 de maig.
Repartiment Tony Osoba havia aparegut anteriorment en els serials clàssics Destiny of the Daleks (1979) i Dragonfire (1987).
Emissió i recepció Les xifres d'audiència immediates es van estimar en 4,81 milions. L'episodi va ser vist per un total de 6,91 milions d'espectadors.. A BBC America, 0,94 milions d'espectadors van veure l'emissió original.. L'episodi va obtenir una puntuació AI de 82.
Recepció crítica "Matar la Lluna" va rebre crítiques divergents. Alasdair Wilkins, de The A.V. Club, va qualificar l'episodi de clàssic instantani, i Simon Brew, de Den of Geek, el va considerar un dels millors de la sèrie, mentre que Ewan Spence, de Forbes, el va trobar mal escrit, amb personatges i temes febles.. Tanmateix, la crítica va lloar unànimement l'actuació de Jenna Coleman i la seqüència final a la TARDIS...
En un article per a The Daily Telegraph, Ben Lawrence va assenyalar que «"Matar la Lluna" va ser un exemple excel·lent de com Doctor Who connecta amb diferents generacions, cosa que no sempre ha aconseguit fer en les darreres setmanes». Va considerar que Coleman va estar «fantàstica» i que Capaldi va aportar més capes de complexitat al seu personatge. Lawrence va afirmar que els personatges convidats estaven poc desenvolupats, però va concloure que l'episodi «no tenia l'excés d'enginy que ha espatllat episodis recents i va demostrar com de bo pot ser Doctor Who quan simplement explica una història». Dan Martin, que escrivia per a The Guardian, va afirmar que «l'esclat de la Clara va ser la següent etapa del que més m'ha agradat d'aquesta sèrie. Més que mai, estan mostrant la realitat de marxar a lluitar contra alienígenes amb un detectiu espacial que viatja en el temps. I, sabeu què? Aquesta vida no és un camí de roses». Martin va assenyalar que Coleman ha estat magnífica durant tota la temporada i va afirmar: «Ja no cal que remarquem com n'és de bona la Jenna enguany; ja s'ha consolidat al panteó dels millors acompanyants de tots els temps».
En un article per a The Independent, Neela Debnath va elogiar l'actuació de Coleman i va destacar que «va tornar a impressionar amb la seva fúria mentre demanava explicacions al Doctor. Aquesta és l'acompanyant madura que el Senyor del Temps necessita per mantenir-lo a ratlla». Finalment, va tancar la seva crítica dient: «"Matar la Lluna" va ser una aventura en un espai tancat, amb tota la claustrofòbia que exigeix un episodi així [...] No ha estat ni de bon tros el millor episodi de la temporada, però tampoc ha estat un desastre».. Patrick Mulkern va elogiar molt l'episodi i li va concedir una puntuació perfecta de 5/5 a Radio Times. També va lloar l'actuació de Coleman, afirmant que "Coleman transmet amb mestria el terrible dilema de la Clara —i, més tard, la seva fúria entre llàgrimes davant el comportament del Doctor—". Va descriure el guió de l'episodi com a "audaç i molt imaginatiu", i va assenyalar que encaixava a la perfecció amb "la direcció cinematogràfica i extremadament inquietant de Paul Wilmshurst"; va tancar la crítica destacant que "uns diàlegs transcendents, una direcció precisa, una música intensa i una actuació magistral de Peter Capaldi fan d'aquest un dels moments decisius de la temporada". miniatura|esquerra|La crítica va lloar l'actuació de Jenna Coleman a l'episodi. Brew va afirmar que "Doctor Who arriba al seu millor moment amb 'Matar la Lluna'. I la Jenna Coleman mai no ha estat tan bé". També va elogiar el guió de Harness, qualificant-lo d'"impressionant", i va dir que Wilmshurst "entén perfectament que alentir el ritme i donar importància als petits detalls és la clau per arribar al fons de l'espectador". Va acabar la crítica dient: "Els millors episodis de Doctor Who tenen un missatge, t'arriben a dins i et mantenen completament captivat fins que surten els crèdits finals. 'Kill the Moon' sens dubte ho va aconseguir; de fet, vam voler tornar-lo a veure tot just acabar. Té una bona història de ciència-ficció de fons, un dilema potent i conseqüències reals". Wilkins també va reaccionar molt positivament a l'episodi, li va posar una qualificació d'«A» i en va lloar gairebé tots els aspectes, però especialment l'enfocament en el desenvolupament dels personatges. Va afirmar que «"Matar la Lluna" és la segona vegada aquesta temporada que Doctor Who m'ha sorprès de debò. Aquest fet, per damunt de tot, és el que fa que l'episodi d'aquesta nit esdevingui un clàssic instantani» i va continuar lloant l'escena final de l'episodi, dient que «Potser tota l'etapa de Moffat quedarà definida per aquella escena final a la TARDIS, en què la Clara dirigeix al Doctor la reprimenda més ferotge que hàgim vist mai fer a cap acompanyant». Va acabar la seva crítica afirmant que «Aquesta temporada ja suposa una recuperació del bon nivell, però "Matar la Lluna" podria ajudar a convertir-la en una cosa realment especial».