Funeral Sentences for Queen Mary és la denominació habitual d'un conjunt de música fúnebre de Henry Purcell relacionat amb el funeral de Maria II d'Anglaterra, celebrat a l'abadia de Westminster el 5 de març de 1695. En la pràctica moderna, el conjunt sol reunir la March i la Canzona, Z. 780, el motet Thou knowest, Lord, the secrets of our hearts, Z. 58C, compost específicament per al funeral de la reina, i dues sentències fúnebres anteriors de Purcell, Man that is born of a woman, Z. 27, i In the midst of life we are in death, Z. 17. Aquesta combinació, sovint catalogada globalment com a Z. 860, no correspon exactament al programa històric interpretat el 1695, sinó a una reconstrucció moderna que reuneix música composta per Purcell en moments diferents.
Context històric Maria II va morir de verola el 28 de desembre de 1694, amb només trenta-dos anys. La seva mort va causar una profunda commoció a Anglaterra i va donar lloc a unes cerimònies fúnebres excepcionalment elaborades. El funeral solemne va tenir lloc el 5 de març de 1695 a l'abadia de Westminster, després d'una gran processó des del palau de Whitehall.
Purcell ocupava aleshores els càrrecs d'organista de l'abadia de Westminster i de músic de la cort. Per a la cerimònia va escriure la March, la Canzona i una nova versió de Thou knowest, Lord, the secrets of our hearts. La reconstrucció musicològica de Bruce Wood indica que les altres sentències del servei funerari probablement es van cantar en versions de Thomas Morley, de manera que el conjunt avui habitualment interpretat com a Funeral Sentences for Queen Mary no coincideix exactament amb la successió musical escoltada durant el funeral.
Purcell ja havia posat música anys abans a diverses de les sentències del servei funerari anglicà, entre elles Man that is born of a woman i In the midst of life we are in death, així com dues versions anteriors de Thou knowest, Lord. Les dues primeres es conserven en manuscrits autògrafs i pertanyen a una etapa considerablement anterior de la seva carrera.
La música de 1695 va ser una de les últimes grans obres religioses de Purcell. El compositor va morir el 21 de novembre del mateix any i la seva versió de Thou knowest, Lord va ser interpretada també en el seu propi funeral a l'abadia de Westminster.
Text Les sentències provenen del servei d'enterrament del Book of Common Prayer, en la versió de 1662. Es tracta de textos que combinen fragments bíblics i pregàries sobre la brevetat de la vida, la inevitabilitat de la mort i l'esperança de salvació.
Les tres sentències que habitualment formen el nucli vocal de les interpretacions modernes són:
Man that is born of a woman, Z. 27 In the midst of life we are in death, Z. 17 Thou knowest, Lord, the secrets of our hearts, Z. 58C
Les dues primeres pertanyen a les composicions funeràries anteriors de Purcell, mentre que la tercera va ser escrita específicament per al funeral de Maria II.
Estructura Les interpretacions modernes acostumen a organitzar l'obra en una seqüència semblant a aquesta:
March
Man that is born of a woman, Z. 27
In the midst of life we are in death, Z. 17
Canzona
Thou knowest, Lord, the secrets of our hearts, Z. 58C
L'ordre pot variar segons l'edició i la reconstrucció utilitzades. Algunes interpretacions històricament informades incorporen també les sentències de Thomas Morley i música processional de Thomas Tollett i James Paisible, amb l'objectiu de reconstruir de manera més completa la cerimònia de 1695.
March La March està escrita en do menor i va ser concebuda per a quatre trompetes de tipus flat trumpet, instruments de vara que permetien interpretar notes cromàtiques fora de la sèrie harmònica natural. Aquesta particularitat permetia a Purcell escriure una marxa en tonalitat menor, molt poc habitual per a les trompetes naturals del Barroc.
La peça es basa en un ritme processional lent i solemne, amb frases breus i repetides. L'escriptura evita el virtuosisme i explota sobretot el color fosc dels instruments, creant una sonoritat austera que s'ha convertit en un dels exemples més coneguts de música fúnebre barroca.
La March va ser reutilitzada posteriorment per Purcell, juntament amb la Canzona, en la música incidental per a The Libertine de Thomas Shadwell.
Man that is born of a woman Man that is born of a woman, Z. 27, és una composició anterior al funeral de Maria II. El text reflexiona sobre la brevetat de la vida humana i compara l'ésser humà amb una flor que creix i és tallada ràpidament.
Purcell utilitza una textura contrapuntística flexible, amb entrades successives de les veus i una estreta relació entre el significat de les paraules i el moviment melòdic. A l'expressió que descriu l'home que «sorgeix i és tallat com una flor», la línia musical ascendeix i cau, un exemple característic de figuralisme barroc.
La música combina una escriptura imitativa amb passatges més homofònics que reforcen les frases de més pes retòric. La tensió harmònica i els cromatismes intensifiquen el caràcter de fragilitat i resignació del text.
In the midst of life we are in death In the midst of life we are in death, Z. 17, és la secció més extensa i dramàtica de les sentències anteriors. El text comença amb una afirmació directa sobre la presència de la mort enmig de la vida i continua amb una súplica a Déu.
La peça s'obre amb una línia exposada inicialment per una veu i desenvolupada després per la resta del cor. L'escriptura esdevé progressivament més cromàtica i intensa, especialment en els passatges que fan referència a la mort eterna i al judici diví.
Purcell utilitza suspensions, dissonàncies i moviments cromàtics descendents que creen una atmosfera de gran tensió. La combinació entre contrapunt i declamació retòrica converteix aquesta sentència en una de les expressions més intenses de la seva música religiosa.
Canzona La Canzona, també en do menor, segueix el mateix món sonor de la March, però presenta una escriptura contrapuntística més activa. El terme canzona remet a una forma instrumental caracteritzada tradicionalment per l'ús de la imitació entre diferents veus.
Els motius breus passen successivament d'una trompeta a una altra, creant una textura de caràcter gairebé vocal. L'austeritat del material i l'ús del registre greu mantenen el caràcter funerari malgrat la major mobilitat rítmica.
La March i la Canzona formen conjuntament el nucli instrumental de la música escrita específicament per a les cerimònies de Maria II.
Thou knowest, Lord Thou knowest, Lord, the secrets of our hearts, Z. 58C, és la sentència composta específicament per al funeral de la reina. A diferència de les versions anteriors del mateix text, Purcell adopta aquí una textura essencialment homofònica, amb les quatre veus avançant majoritàriament amb el mateix ritme.
La simplicitat és un dels trets més característics de la peça. En lloc del contrapunt elaborat de les sentències anteriors, Purcell utilitza acords lents, frases clarament articulades i dissonàncies molt controlades. El resultat és una música de gran intensitat expressiva malgrat l'economia de recursos.
L'estil més arcaïtzant podria haver estat concebut per integrar la nova composició amb les sentències de Thomas Morley que probablement es van interpretar durant la cerimònia.
La peça va adquirir una vida independent després de la mort de Purcell. Quan William Croft va preparar el seu propi Burial Service, publicat a Musica Sacra el 1724, va conservar íntegrament el Thou knowest, Lord de Purcell en lloc d'escriure'n una nova versió. Aquesta incorporació va contribuir decisivament a mantenir la peça dins la tradició ceremonial britànica.
Instrumentació La reconstrucció completa de la música del funeral de Maria II inclou diferents formacions segons el moment de la cerimònia. Les peces principals de Purcell utilitzen:
cor mixt a quatre veus (soprano, contralt, tenor i baix) 4 trompetes de vara orgue conjunt d'oboès timbales tambors militars
La instrumentació exacta varia segons si es considera únicament la música conservada de Purcell o una reconstrucció de tota la cerimònia. La March i la Canzona estan particularment associades a les quatre trompetes de vara, mentre que les sentències vocals es basen principalment en el cor i el continu.
Funeral de Maria II La reconstrucció realitzada per Bruce Wood mostra que la música s'integrava en una cerimònia molt més extensa que la suite habitualment interpretada actualment. La processó incloïa tambors militars, oboès i trompetes, i diferents peces s'interpretaven mentre el seguici avançava cap a l'abadia de Westminster.
L'edició reconstruïda de 1996 combina música tradicional amb composicions de Thomas Tollett, James Paisible, Thomas Morley i Purcell. Entre les peces hi apareixen The Old English March, The Queen's Farewell, la Queen's Funeral March, les sentències funeràries i la Canzona.
Aquesta reconstrucció ha modificat considerablement la visió tradicional de l'obra, ja que durant molts anys es va suposar que les tres sentències habitualment enregistrades havien estat compostes conjuntament per al funeral de Maria II. La recerca documental indica, en canvi, que només la versió final de Thou knowest, Lord, juntament amb les peces instrumentals, correspon segurament a la cerimònia de 1695.
Llegat La música fúnebre per a Maria II és una de les composicions més conegudes de Purcell i una de les obres funeràries més destacades del barroc anglès. El Thou knowest, Lord va adquirir una importància particular dins la litúrgia anglicana gràcies a la seva incorporació al Burial Service de William Croft.
A través de l'obra de Croft, la música de Purcell ha continuat vinculada a funerals reials i cerimònies d'estat britàniques durant els segles posteriors. La combinació moderna de la March, la Canzona i les sentències s'ha convertit també en una de les obres més interpretades i enregistrades del compositor.
La March va adquirir una gran popularitat moderna després de ser utilitzada per Wendy Carlos en la banda sonora de la pel·lícula La taronja mecànica (1971), dirigida per Stanley Kubrick, en una adaptació electrònica titulada March from A Clockwork Orange.
Enregistraments La música ha estat enregistrada nombroses vegades tant en la versió tradicional com en reconstruccions històricament informades. Entre els directors que n'han realitzat enregistraments destaquen John Eliot Gardiner, Christopher Hogwood, Trevor Pinnock, Andrew Parrott, Harry Christophers i Paul McCreesh.
Les interpretacions més recents basades en la investigació musicològica tendeixen a distingir les sentències anteriors de Purcell de la música composta específicament per al funeral de 1695 i, en alguns casos, incorporen les peces de Morley, Tollett i Paisible documentades o proposades per a la cerimònia.
Referències
Bibliografia
Categoria:Obres de Henry Purcell Categoria:1695 Categoria:Música religiosa