va ser un metge, publicista i polític carlista espanyol.

Biografia Joventut Nascut a les Borges Blanques, en la seva joventut es va traslladar a Barcelona, on va treballar durant el dia i a la nit va estudiar la carrera de Medicina. En la dècada de 1920 era ja un metge i publicista de prestigi.

En política militava en la Comunió Tradicionalista i el 1917 era secretari del Cercle Tradicionalista «El Crit de Pàtria».

Dedicat també al periodisme, va ser director de la «pàgina popular» que es publicava en el diari carlista El Correo Catalán i va col·laborar amb els setmanaris La Trinchera i La Protesta, on va desenvolupar una intensa campanya contra el pistolerisme que va precedir a l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera.

Segona República Durant la Segona República va presidir el Cercle Carlista «El Loredán» de Badalona i va ser vicepresident de la Joventut Tradicionalista de Barcelona i vocal del Cercle Central Tradicionalista. En 1932 es va presentar com a candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Girona a les llistes de la Coalició Catòlica (una candidatura composta per tradicionalistes i conservadors).

En 1935 va fundar la Clínica del Carmen de Badalona, que va estar funcionant fins a 2003.

Durant la guerra civil espanyola va ser perseguit i es va posar preu al seu cap. Va aconseguir passar a la «zona nacional» i va formar part de la Comissió Carlista d'Afers per a Catalunya presidida per Josep Maria Anglés i Civit, que també estava integrada per Maurici de Sivatte, Josep Maria Cunill, Salvador Bonet i Salvador Framis, A. García Díez i Josep Prat Piera, la qual va formar el Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat.

Franquisme Conquistada Catalunya pels «nacionals», Gassió, juntament amb la plana major del carlisme català, va ser un dels signants d'una carta dirigida al cap de l'Estat, Francisco Franco, datada l'1 de març de 1939, en la qual reclamaven la direcció de Falange Española Tradicionalista y de las JONS de tota Catalunya.

Va estar enfrontat a José María Parés, cap local del Movimiento a Badalona.

Dins del carlisme de la postguerra era, juntament amb José Bru, Pere Roma i Campí i altres, un dels principals promotors a a Catalunya del moviment carlooctavista, que col·laborava amb el règim de Franco i defensava els drets a la corona d'Espanya de Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó (Carles VIII), per qui va ser condecorat amb l'Encomana de la Real i Lleial Orde de Sant Carles Borromeu.

Des de 1940 va dirigir a Badalona l'empresa sanitària Mèdica del Carmen,, que donava assistència gratuïta als obrers de la ciutat (l'únic cas existent en aquells moments a Espanya), i també va ser jutge municipal de Badalona.

Va fundar el Cercle Central Espanyol de Barcelona (situat al carrer José Anselmo Clavé 3 i després Junqueras 11), i el Círculo Cultural Vázquez de Mella de Barcelona. El 1959 va editar Tradición, revista literària i d'estudi doctrinal i de la filosofia de l'ideari tradicionalista-carlista, que va estar dirigida per Antoni Roma Aguilar, fill de Pere Roma Campí.

Va ser requerit amb freqüència per a la representació política, administrativa, judicial, sanitària, etc., a Barcelona i Badalona. Fins a la seva jubilació va pertànyer al quadre mèdic de l'Associació de la Premsa.

Va ser president honorari de l'Agrupació Coral Coure. Va rebre la Medalla d'Or de la Creu Roja Espanyola i va ser Cavaller de la Cort d'Honor de la Verge del Pilar.

Posseïa una biblioteca especialitzada en temes històrics i doctrinals del carlisme, considerada en la seva classe com la més important d'Espanya, i disposava així mateix d'una extensa col·lecció documental i d'obres d'art i gravats de gran valor.

Es va casar en la seva maduresa amb Montserrat Subirachs, amb qui va tenir tres fills: Ramón (1960-1988), Rosa María i Ana María Gassió Subirachs. Un nebot seu, Ramón Sans Gassió, combatent en la guerra civil i cavaller mutilat, va ser conseller nacional en les Corts franquistes entre 1966 i 1970 pel terç sindical.

Referències

Categoria:Polítics borgencs Categoria:Periodistes carlins catalans Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Metges barcelonins contemporanis Categoria:Científics catòlics Categoria:Polítics carlins barcelonins Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX