Souvenir de Florence, op. 70 (TH 118), és un sextet de corda en re menor de Piotr Ilitx Txaikovski, escrit principalment entre el juny i el juliol de 1890 i revisat entre 1891 i 1892. Concebut per a dos violins, dues violes i dos violoncels, és una de les principals obres de música de cambra del compositor i la seva única composició per a sextet de corda.
El títol, que significa «Record de Florència», fa referència a l'estada de Txaikovski a Florència, on havia passat els primers mesos de 1890 treballant intensament en la seva òpera La dama de piques. Tanmateix, el sextet va ser compost majoritàriament després del seu retorn a Rússia.
Composició L'origen de l'obra es remunta a 1886, quan Txaikovski va ser nomenat membre honorari de la Societat de Música de Cambra de Sant Petersburg. En agraïment, va prometre al seu secretari, Ievgueni Albrecht, que compondria una obra de cambra dedicada a l'entitat.
Els primers esbossos daten del juny de 1887, durant una estada del compositor a Borjomi, al Caucas. En aquell moment, però, Txaikovski tenia dificultats per desenvolupar el projecte i el va abandonar temporalment. La idea va tornar a ocupar-lo tres anys més tard. Durant els primers mesos de 1890 va residir a Florència, on va compondre bona part de La dama de piques, i, ja de retorn a Rússia, va reprendre el sextet. La part principal de l'obra va ser escrita a Frolóvskoie durant els mesos de juny i juliol de 1890.
Malgrat el títol, l'obra no pretén ser una descripció musical de Florència. Alguns passatges, especialment el segon tema del primer moviment, han estat associats a un lirisme de caràcter italià, mentre que els darrers moviments presenten trets més pròxims a la música popular russa.
La composició per a sis instruments de corda va plantejar dificultats particulars a Txaikovski. El compositor buscava evitar que l'obra sonés com una peça orquestral reduïda i volia conservar la independència i l'equilibri de cadascuna de les sis veus. El resultat combina una escriptura densament contrapuntística amb el lirisme característic de la seva música.
Estrena i revisió Una primera audició privada va tenir lloc a l'apartament de Txaikovski de l'Hotel Rossiya de Sant Petersburg, probablement el desembre de 1890. Després d'escoltar-la, el compositor es va mostrar insatisfet amb diversos aspectes de la partitura, especialment amb els dos darrers moviments, i va decidir revisar-la profundament.
La primera versió va ser estrenada públicament a Sant Petersburg el 10 de desembre de 1890 en un concert de la Societat Musical Russa. Els intèrprets van ser Eugen Albrecht i Franz Hildenbrandt als violins, Oskar Gille i Bruno Heine a les violes, i Aleksandr Verzhbilóvitx i Aleksandr Kuznetsov als violoncels.
Txaikovski va emprendre una revisió important de l'obra entre el novembre de 1891 i el gener de 1892, en la qual va modificar especialment el tercer i el quart moviment. Aquesta segona versió, que és la que habitualment s'interpreta, es va estrenar a Sant Petersburg el 6 de desembre de 1892, amb Leopold Auer i Franz Hildenbrandt als violins, Emmanuel Kruger i Serguei Korguei a les violes i Aleksandr Verzhbilóvitx i Dmitri Bzul als violoncels.
La partitura completa va ser publicada per Piotr Jurgenson el juny de 1892, i les parts instrumentals van aparèixer l'agost del mateix any. L'obra està dedicada a la Societat de Música de Cambra de Sant Petersburg.
Estructura L'obra té una durada aproximada de 35 minuts i consta de quatre moviments:
Allegro con spirito, en re menor Adagio cantabile e con moto, en re major Allegro moderato, en la menor Allegro vivace, en re menor
I. Allegro con spirito El primer moviment s'obre directament amb un tema vigorós i apassionat en re menor. El material inicial contrasta amb un segon tema de caràcter més líric i cantabile, sovint relacionat amb l'ambient italià suggerit pel títol de l'obra. El moviment adopta essencialment la forma sonata i presenta una escriptura de gran densitat, en la qual els sis instruments participen activament en el desenvolupament temàtic.
II. Adagio cantabile e con moto El segon moviment, en re major, constitueix el principal moment líric de l'obra. S'inicia amb una introducció lenta seguida d'una extensa melodia cantabile, presentada sobre un acompanyament en pizzicato. La secció central crea un fort contrast mitjançant figures ràpides i una sonoritat molt lleugera dels instruments de corda. Txaikovski indicava que aquest passatge s'havia d'interpretar extremament fluix, «com un llampec d'estiu» gairebé imperceptible.
III. Allegro moderato El tercer moviment, en la menor, presenta un caràcter de scherzo. El tema principal té un perfil rítmic que recorda la música popular russa. La secció central és més ràpida i lleugera i desenvolupa un moviment gairebé dansaire abans del retorn del material inicial.
IV. Allegro vivace El finale torna a re menor i és el moviment de major empenta rítmica. El tema principal presenta també un caràcter popular rus i serveix com a base per a un desenvolupament contrapuntístic cada vegada més complex. Un dels episodis centrals adopta una escriptura de tipus fugat, en què el tema passa successivament entre els sis instruments. Després d'una extensa acumulació de tensió, l'obra conclou brillantment en re major.
La complexitat contrapuntística del finale va ser un dels aspectes que Txaikovski va modificar de manera més substancial durant la revisió de 1891-1892. La versió original contenia un segon tema i un final diferents dels de la versió definitiva.
Versions i arranjaments A més de les dues versions del sextet, l'obra va donar lloc a diversos arranjaments. A petició del mateix Txaikovski, Henryk Pachulski en va preparar una transcripció per a piano a quatre mans, publicada per Jurgenson l'octubre de 1892.
També es va difondre ràpidament en una versió per a orquestra de corda. Anton Seidl va dirigir-ne una interpretació a Nova York el gener de 1893 al Music Hall, posteriorment conegut com a Carnegie Hall.
Els passatges de la versió original que Txaikovski va substituir durant la revisió van ser publicats posteriorment com a apèndix del volum 32B de l'edició completa de les seves obres, aparegut a Moscou el 1952 sota la direcció d'Aleksandr Goldenweiser.
Referències
Categoria:Obres de Piotr Ilitx Txaikovski Categoria:Composicions musicals del 1890 Categoria:Composicions per a sextets Categoria:Composicions en re menor