Laòdice (, Laodike) fou la dona d'Antíoc II Teos rei de Síria, i mare de Seleuc II Cal·linic. Era filla d'Aqueu i probablement germana d'Antioquis, la mare d'Àtal I de Pèrgam. Poliè la fa filla d'Antíoc I Soter, però sembla un error.

A la pau del 248 aC entre Antíoc i Ptolemeu II Filadelf es va establir el casament del rei sirià amb Berenice, germana del rei egipci, i com a conseqüència Laòdice seria desterrada i la seva descendència declarada il·legítima. Antíoc va complir inicialment el tracte però a la mort de Ptolemeu va abandonar Berenice, va tornar amb Laòdice i va reconèixer els seus fills com legítims. Laòdice, per por d'un segon canvi d'opinió, va enverinar el seu marit (246 aC) i va aconseguir que el seu fill Seleuc fos proclamat rei. Els soldats que li eren lleials van matar el fill de Berenice, per evitar reclamacions al tron. Tot seguit, va fer executar la seva rival Berenice, assassinada a la cova de Dafne on s'havia refugiat, però que abans de morir va poder demanar ajut al seu germà Ptolemeu III Evèrgetes d'Egipte, cosa que va originar la III Guerra Síria. La mort de Berenice fou mantinguda en secret. Ateneu de Nàucratis explica que no foren les úniques víctimes de la seva venjança.

Les hostilitats amb Egipte varen començar el 245 aC, quan el governador de Xipre, germà de Ptolemeu III, va desembarcar a Selèucia de Piera, d'on van marxar contra Antioquia, la qual van ocupar. La flota egípcia va ocupar Solunt (Cilícia). Els soldats egipcis van entrar a Síria sense trobar gairebé resistència i van arribar fins al sud de les muntanyes del Taure, i a l'est fins al riu Eufrates. No se sap per què a finals d'any Ptolemeu III va tornar a Egipte, però és possible que fos en conèixer que Berenice era ja morta; tot i així, els egipcis van mantenir l'ocupació de Síria.

Mentrestant, Seleuc II es va assegurar la lleialtat de les ciutats gregues de l'Àsia Menor, especialment Esmirna, amb l'única excepció d'Efes, el governador de la qual es va declarar a favor de Ptolemeu. Seleuc va fer aliança amb el rei del Pont (la germana de Seleuc, que es deia Laòdice com la mare, es va casar amb l'hereu del Pont, Mitridates). Seleuc II va ordenar la construcció d'una flota per reconquerir Síria, Efes i Soló. El 244 aC Seleuc es va presentar a Síria on els governadors de les ciutats es van declarar a favor seu, i en va foragitar els egipcis en pocs mesos (entre la primavera i l'estiu); els egipcis però van conservar la Celesíria i Fenícia, així com la base de Selèucia de Piera, prop d'Antioquia (de la que era el port). El 243 aC Seleuc va concedir al seu germà Antíoc Híerax el govern de les regions de l'Àsia Menor al nord del Taure. Antíoc es va comportar com a sobirà independent i va enfortir l'aliança amb el rei Ariobàrzanes III del Pont, i va cercar també l'aliança dels gàlates.

La guerra es va acabar el 241 aC amb un tractat de pau pel qual Egipte va conservar Efes, Milet, Priene, Samos, Lèbedos, el sud de la Jònia, Cària, Lícia, Pamfília, Cilícia Occidental i Celesíria, així com els territoris que dominava a Tràcia (Abdera, Cípsela, Samotràcia, Sestos i el Quersonès Traci i Tàuric). Apià diu que Laòdice va caure en mans dels egipcis i fou executada. Plutarc, en canvi, diu que va sobreviure a la guerra i va encoratjar al seu fill Antíoc Híerax a la revolta contra Seleuc, que el 236 aC va degenerar en l'anomenada guerra dels germans. Laòdice va deixar, a més dels dos fills esmentats, dues filles: Laòdice, que es va casar amb Mitridates II del Pont, i Estratonice, que es va casar amb Ariàrates III de Capadòcia.

Referències

Categoria:Reis selèucides Categoria:Grecs del segle III aC