La Cort de Barcelona de 1311 fou una convocatòria de la Cort General de Catalunya celebrada a Barcelona sota el regnat de Jaume II el Just. La Cort havia estat convocada inicialment l'any anterior, però la seva celebració es retardà arran de la llarga absència del rei durant l'expedició d'Almeria i de les malalties que patí després del seu retorn. Les actes legislatives conservades estan datades a Barcelona el 5 de setembre de 1311 i consten de divuit constitucions.

La cort confirmà i desenvolupà legislació anterior de Jaume I, Pere II i Alfons II, i aprovà disposicions relatives al control dels oficials reials, l'administració de justícia, els notaris, la insolvència, la usura i la predicació cristiana entre jueus i musulmans. Una de les seves disposicions més rellevants reformà profundament el judici de taula, el procediment mitjançant el qual els oficials reials havien de retre comptes de la seva actuació en acabar el càrrec.

Convocatòria i celebració La convocatòria de la Cort és documentada ja el 17 d'agost de 1310. Un document del 17 d'octubre d'aquell any recull el nomenament del procurador de la Ciutat de Barcelona que hi havia d'assistir i explica que la reunió s'havia retardat per la prolongada absència de Jaume II durant l'expedició militar a Almeria i pels problemes de salut que el rei havia patit després del seu retorn. La celebració efectiva i la promulgació de les constitucions, però, corresponen a 1311.

La reunió s'inscriu en la successió de corts celebrades durant el regnat de Jaume II després de les de Barcelona de 1299, de Lleida de 1300 i de 1301 i de Montblanc de 1307. La cronologia establerta a partir de la documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó identifica inequívocament una Cort de Barcelona de 1311, documentada al registre 308 de la Cancelleria reial, foli 199 i següents, i editada posteriorment dins la col·lecció Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña.

El text legislatiu conservat fou autoritzat pel notari públic barceloní Esteve de Puig i consta de divuit capítols. Jaume II hi confirmà diverses disposicions aprovades en corts anteriors pels seus predecessors i hi introduí modificacions i precisions sobre diferents aspectes de l'administració pública i de l'ordenament jurídic català.

Legislació Control dels oficials reials Una part important de les constitucions tractà del control de l'actuació dels oficials reials. La Cort General regulà les despeses que podien repercutir durant les inquisicions a què eren sotmesos i les garanties que havien de prestar els oficials que exercien jurisdicció.

La reforma més important en aquest àmbit afectà el judici de taula, institució destinada a examinar l'actuació dels oficials reials un cop acabat el seu mandat. El procediment ja havia estat regulat des de la Cort de Barcelona de 1283 i modificat posteriorment, però la constitució 2/1311 aprovada a Barcelona establí el que ha estat considerat el seu marc normatiu fonamental.

La norma establia un tribunal format per tres jutges: un cavaller, un ciutadà i un jurista. El judici s'havia de celebrar cada tres anys, coincidint amb el període de Carnestoltes, i podia examinar negligències, corrupcions en el servei al rei i greuges comesos pels oficials contra les comunitats sotmeses a la seva jurisdicció. També es regulà el sistema d'apel·lacions, amb dos jutges establerts a Barcelona i Lleida que es repartien les causes del Principat.

Aquesta reforma culminava una primera etapa de desenvolupament del judici de taula iniciada el 1283. Segons Ricard Torra, entre 1283 i 1311 les corts catalanes anaren definint progressivament l'estructura, la periodicitat, les infraccions perseguibles i el procediment d'aquesta institució de rendició de comptes.

Notariat, insolvència i usura Les constitucions de 1311 també regularen diversos aspectes de l'activitat jurídica i econòmica. S'hi establí la possibilitat que els notaris nomenessin regents de notaria, es regulà la publicitat del jurament de les persones que es declaraven insolvents i es disposà que les persones dedicades habitualment al préstec amb usura no poguessin exercir oficis públics.

Aquestes disposicions s'inscrivien en el desenvolupament progressiu, des de finals del segle XIII, d'una legislació destinada a regular l'activitat dels agents econòmics i a garantir una administració pública sotmesa a determinades exigències jurídiques.

Jueus, musulmans i conversos La Cort General també incorporaren disposicions relatives als jueus, els musulmans i els conversos al cristianisme. Jaume II confirmà un antic estatut de Jaume I destinat a fomentar les conversions, que regulava la conservació dels béns dels conversos i el seu tractament social.

La legislació de 1311 promulgà novament, dins les corts generals catalanes, els tres punts de l'estatut de Jaume I, que quedaren incorporats de manera permanent a les Constitucions de Catalunya. Entre altres qüestions, es regulava la predicació cristiana adreçada als jueus i als musulmans, establint que es dugués a terme a les respectives sinagogues i mesquites.

Aquestes mesures s'han d'entendre en el context de la política missionera impulsada per la reialesa i els ordes mendicants durant els segles XIII i XIV. L'aplicació pràctica d'aquestes normes implicava que els oficials reials podien intervenir per obligar jueus i musulmans a assistir a les predicacions, una pràctica que generà també disposicions destinades a limitar els abusos i les violències que es produïen en aquestes ocasions.

Documentació El text de la Cort de 1311 s'ha conservat en diferents testimonis documentals i compilacions jurídiques medievals. BITECA, la Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears, cataloga el corpus de Constitucions, capítols i actes de cort (Barcelona) de Jaume II com a promulgat el 1311.

Entre la documentació conservada destaca el pergamí de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona catalogat amb el número 273, datat el 5 de setembre de 1311, que conté els divuit capítols aprovats per la Cort. Per la seva banda, la documentació de la Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és localitzada per la historiografia al registre 308, foli 199 i següents.

Les constitucions de 1311 també passaren a formar part dels grans manuscrits d'usatges i constitucions elaborats durant finals del segle XIII i el primer terç del segle XIV. Aquestes compilacions incorporaven successivament les corts de Barcelona de 1299, Lleida de 1301, Montblanc de 1307, Barcelona de 1311 i Girona de 1321, entre d'altres.

Importància La Cort de Barcelona de 1311 representa una etapa destacada en la consolidació del sistema institucional i jurídic desenvolupat per les corts catalanes durant els regnats de Pere el Gran i Jaume II. La seva principal aportació fou la sistematització del judici de taula com a mecanisme de control i rendició de comptes dels oficials públics, una institució que continuà essent objecte de regulació durant els segles següents.

Alhora, les divuit constitucions mostren l'amplitud de les matèries tractades per la Cort General a començament del segle XIV, des del funcionament de l'administració reial i del notariat fins a l'activitat creditícia i les relacions de la reialesa cristiana amb les minories religioses.

Referències

Barcelona (1311) Categoria:Història de Barcelona