és un bioquímic i biofísic escocès, pioner en el camp de la microscòpia electrònica de molècules biològiques. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 2017.
Biografia Va néixer a Edimburg, Escòcia, el 19 de juliol de 1945, fill de John i Grace Henderson. Es va formar a les escoles de primària de Tweedmouth i Newcastleton i als instituts de secundària de Hawick i Boroughmuir (Edinburgh). Va estudiar Física a la Universitat d'Edimburg. Tot seguit va iniciar estudis de postgrau al Laboratori de Biologia Molecular del MRC de Cambridge i va obtenir el doctorat per la Universitat de Cambridge el 1969. Fora de l'àmbit acadèmic, cita com a interessos el senderisme per les muntanyes d'Escòcia, el caiac i beure bon vi.
Recerca científica Henderson va treballar en l'estructura i el mecanisme de la quimotripsina per a la seva tesi doctoral, sota la supervisió de David Mervyn Blow al Laboratori de Biologia Molecular del MRC. El seu interès per les proteïnes de membrana el va portar a investigar els canals de sodi dependents de voltatge com a investigador postdoctoral a la Universitat Yale. En tornar al Laboratori de Biologia Molecular del MRC el 1975, Henderson va col·laborar amb Nigel Unwin per estudiar l'estructura de la proteïna de membrana bacteriorodopsina mitjançant microscòpia electrònica. Un article fonamental publicat a la revista Nature per Henderson i Unwin (1975) va establir un model estructural de baixa resolució de la bacteriorodopsina, que mostrava que la proteïna estava formada per set hèlixs transmembrana. Aquest article va ser rellevant per diversos motius; entre d'altres, va demostrar que les proteïnes de membrana tenien estructures ben definides i que podien existir hèlixs alfa transmembrana. Després de 1975, Henderson va continuar treballant en l'estructura de la bacteriorodopsina sense Unwin. El 1990, Henderson va publicar un model atòmic de la bacteriorodopsina obtingut mitjançant cristal·lografia electrònica al Journal of Molecular Biology. Aquest va ser el segon model atòmic d'una proteïna de membrana que s'obtenia mai. Les tècniques que Henderson va desenvolupar per a la cristal·lografia electrònica encara s'utilitzen avui dia.
Juntament amb Chris Tate, Henderson va ajudar a desenvolupar la termoestabilització conformacional: un mètode que permet que qualsevol proteïna sigui més estable mentre manté una conformació escollida d'interès. Aquest mètode ha estat fonamental per cristal·litzar i resoldre les estructures de diversos receptors acoblats a proteïnes G. Amb l'ajuda de l'organització benèfica LifeArc, Henderson i Tate van fundar l'empresa del MRC, Heptares Therapeutics Ltd (HTL) el 2007. HTL continua desenvolupant nous fàrmacs mèdicament importants dirigits a GPCRs relacionats amb una àmplia gamma de malalties humanes.
En els darrers anys, Henderson ha tornat a la recerca experimental centrada en la microscòpia electrònica de partícules individuals. Després d'haver estat un dels primers a defensar la idea que la microscòpia electrònica de partícules individuals permetia obtenir models de proteïnes a resolució atòmica —una tesi que va exposar en un article de 1995 a Quarterly Reviews of Biophysics—, Henderson aspira a aconseguir estructures atòmiques de manera rutinària i sense necessitat de cristalls. Ha fet contribucions fonamentals a molts dels mètodes utilitzats en aquesta tècnica, incloent-hi el desenvolupament pioner de detectors d'electrons directes que, recentment, han permès a la microscòpia crioelectrònica de partícules individuals assolir els seus objectius.
El 2017 va compartir el Premi Nobel de Química amb Joachim Frank i Jacques Dubochet «pel desenvolupament de la microscòpia crioelectrònica per a la determinació de l'estructura a alta resolució de biomolècules en solució».
Referències
Enllaços externs
Categoria:Nascuts el 1945 Categoria:Premis Nobel de Química Categoria:Alumnes de la Universitat d'Edimburg Categoria:Alumnes del Corpus Christi College, Cambridge Categoria:Premiats amb les medalles Copley Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Membres de l'Orde dels Companys d'Honor Categoria:Doctors honoris causa per l'ETH Zürich