La Cort de Perpinyà de 1350-1351 fou una reunió de la Cort General de Catalunya convocada pel rei Pere III el Cerimoniós i celebrada a Perpinyà entre el 2 de setembre de 1350 i el 14 de març de 1351. Les sessions tingueren lloc al Palau Reial de Perpinyà i, posteriorment, al convent dels Framenors de la ciutat.

La reunió se celebrà en un moment de fortes necessitats financeres de la monarquia, provocades principalment per la situació a Sardenya i per l'enfrontament creixent amb la República de Gènova. Entre els seus resultats més destacats hi hagué l'aprovació d'una imposició general sobre diversos productes destinada a finançar l'esforç militar i la promulgació de trenta-vuit constitucions sobre qüestions de govern, justícia, economia i regulació social.

Convocatòria La situació mediterrània de la Corona d'Aragó s'havia deteriorat arran de la revolta dels Doria a Sardenya i del suport que rebien de Gènova. L'any 1351 Pere el Cerimoniós acabaria entrant en la guerra que enfrontava Venècia amb la República de Gènova, en un context en què la monarquia necessitava recursos per mantenir les seves posicions sardes i preparar forces navals.

Pere III convocà la Cort des de Barcelona el 5 d'agost de 1350 perquè es reunís a Perpinyà l'1 de setembre. La primera sessió documentada tingué lloc l'endemà, 2 de setembre, al Palau Reial. Durant els mesos següents les reunions es traslladaren també al convent dels Framenors i s'allargaren fins al 14 de març de 1351. La documentació del procés de la Cort s'ha conservat, entre altres fons, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Fiscalitat Una de les qüestions centrals de la Cort fou l'obtenció de recursos per a la política mediterrània de la Corona. Els tres braços acordaren una imposició general que havia de gravar durant tres anys productes de consum i de comerç com els cereals, el vi, la carn i els teixits. Es tractava d'estendre el tribut al conjunt del territori, i no únicament a les ciutats i viles de jurisdicció reial.

Per administrar-lo es dissenyà una estructura pròpia de recaptació. A cada bisbat s'havien de nomenar sis clavaris collidors, dos per cadascun dels tres braços, encarregats de recollir el producte de les imposicions i traspassar-lo als clavaris principals. A més, una part de les quantitats recaptades podia quedar en mans dels senyors i de les ciutats i viles per fer front als seus propis deutes i càrregues.

L'aplicació del donatiu, tanmateix, topà amb la negativa del braç eclesiàstic a permetre que l'impost fos recaptat als seus dominis sense l'autorització del papa. En la darrera sessió, el 14 de març de 1351, es feu constar que el subsidi quedava en suspens mentre no arribés aquesta llicència. Davant la necessitat immediata de diners, Pere III hagué de recórrer paral·lelament a les ciutats i viles reials per obtenir recursos. Les condicions del donatiu serien represes i modificades en una reunió celebrada a Lleida el maig de 1352.

Legislació La Cort aprovà trenta-vuit constitucions. Aproximadament la meitat tractaven qüestions relacionades amb l'administració, la justícia i la seguretat pública, mentre que la resta incidien principalment en aspectes econòmics.

Entre les disposicions aprovades hi hagué la coneguda com a constitució Hac nostra, que regulà diversos drets de les vídues, especialment l'any de plor i la tenuta, relacionada amb la restitució del dot i l'escreix.

La Cort també establí el canvi en el sistema de datació dels documents públics a Catalunya: l'any deixava de comptar-se segons l'estil de l'Encarnació, que començava el 25 de març, i passava a seguir l'estil de la Nativitat, amb inici el 25 de desembre.

El mateix 14 de març de 1351 fou aprovada la constitució temporal Super facto apothecariorum, destinada a regular l'activitat dels apotecaris i la preparació de medicaments. La disposició preveia mecanismes de control sobre la qualitat de les preparacions farmacèutiques i havia de mantenir-se vigent fins a la celebració de les corts següents.

Sis de les constitucions aprovades contenien disposicions específiques sobre la població jueva, tres relatives a qüestions de justícia i seguretat i tres de caràcter econòmic. Entre aquestes darreres hi havia la prohibició que els jueus tallessin o venguessin carn a les mateixes carnisseries que els cristians, obligant-los a fer-ho en espais separats.

Greuges La Cort de Perpinyà també representà un precedent en el procediment de presentació dels greuges davant el monarca. És la primera cort catalana en què es documenta la presentació al rei d'un memorial de greuges de forma unitària i articulada. La resolució dels greuges encara corresponia directament al rei o als jutges que aquest designava; la comissió paritària de provisors de greuges no seria institucionalitzada fins a la Cort de Barcelona de 1409, durant el regnat de Martí l'Humà.

Importància La Cort fou clausurada el 14 de març de 1351. La imposició general acordada a Perpinyà forma part del procés de transformació de la fiscalitat catalana durant la dècada de 1350, quan les necessitats militars de la monarquia comportaren l'extensió d'impostos generals sobre el territori i la creació progressiva d'estructures pròpies per administrar-los.

Referències

Perpinyà (1350-1351) Categoria:Història de Perpinyà