The Conference Board, Inc. és una organització sense ànim de lucre de recerca i membres empresarials 501(c)(3). Compta amb 2.000 empreses i privades i altres organitzacions com a membres, inclosa la majoria de la llista Fortune 500.
The Conference Board convoca conferències i grups d'aprenentatge entre iguals, duu a terme investigacions sobre economia i gestió empresarial i publica diversos indicadors econòmics àmpliament seguits.
Història L'organització es va fundar el 1916 amb el nom de National Industrial Conference Board (NICB). En aquell moment, les tensions entre els treballadors i la patronal als Estats Units es consideraven potencialment explosives després de l'incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist el 1911 i la masacre de Ludlow el 1914. El 1915, els presidents de dotze grans empreses dels Estats Units i sis associacions industrials capdavanteres es van reunir a Yama, Nova York, per formular la resposta de la comunitat empresarial a la continuada agitació laboral i a la creixent crítica pública.Tranger, James. The New York Chronology: The Ultimate Compendium of Events, People and Anecdotes from the Dutch to the Present. . p. 356
Tot i que molts dels fundadors de l'organització —inclosos l'antic president d'AT&T Frederick P. Fish i el directiu de General Electric Magnus W. Alexander, el seu primer president— havien donat suport al moviment del taller obert; cap al 1916 ja consideraven que els sindicats nacionals com la Federació Americana del Treball eren elements permanents de l'economia nord-americana i van impulsar la negociació i la concòrdia.
Quan els Estats Units van entrar a la Primera Guerra Mundial el 1917, la Junta Nacional del Treball de Guerra creada pel president Woodrow Wilson va demanar al NICB que formulés plans per mantenir les indústries de guerra en funcionament i lliures de conflictes. Les seves recomanacions —basades en la cooperació entre representants dels empresaris, els empleats i el govern— es van adoptar íntegrament. Malgrat que durant els seus primers anys sovint es va veure amb desconfiança com un «sindicat d'empresaris» que finançava estudis contra el moviment obrer, el NICB, com a entitat sense ànim de lucre, també va ser considerat «com un portaveu de l'anomenada ala progressista de la comunitat empresarial [i] va produir centenars d'informes de recerca sobre qüestions econòmiques i socials a les quals es feia front als Estats Units».
Entre les investigacions pioneres publicades durant aquest període s'inclouen Woman Workers and Labor Supply, The Eight-Hour Day Defined, l'índex de cost de la vida dels EUA, i una sèrie d'informes sobre les lleis d'indemnització dels treballadors als Estats Units (Workers' Compensation Acts in The United States).
Avui dia, l'organització continua finançant-se mitjançant les contribucions dels seus membres, sovint empreses de la llista Fortune 500. Tanmateix, cap a la dècada de 1930 ja havia perdut la major part del seu caràcter de grup de pressió industrial. Virgil Jordan, un escriptor i economista que va substituir Alexander com a president després de la mort d'aquest últim el 1932, va establir una Oficina d'Auditoria i Control Econòmic per oferir als membres i al públic una font independent d'estudis sobre l'atur, les pensions, la sanitat i qüestions relacionades en plena Gran Depressió, quan molts qüestionaven la credibilitat de les estadístiques econòmiques del govern. Aviat, els sindicats es van unir al NICB al costat de les corporacions per tenir accés a les seves investigacions, conferències i xarxa de directius.
L'organització és considerada una «font de confiança i imparcial per a estadístiques i tendències, només per darrere, potser, de la Bureau of Labor Statistics dels EUA». Després de la Segona Guerra Mundial, es va expandir per primera vegada a membres de fora dels Estats Units. El 1954, va fundar The Conference Board of Canada. El 1959, va celebrar la seva primera reunió de nivell de consellers delegats a l'estranger a Torquay (Anglaterra), unint directius i presidents de consells d'administració dels Estats Units, el Regne Unit i el Canadà.
El gener de 1970, el National Industrial Conference Board va canviar oficialment el seu nom a The Conference Board. Això va seguir al llançament el 1967 de l'índex de confiança del consumidor dels EUA, una enquesta mensual a les llars que continua sent el seu indicador econòmic emblemàtic. El 1976, va afegir la Mesura de Confiança dels Consellers Delegats (Measure of CEO Confidence), que fa un seguiment de les actituds dels màxims executius sobre les condicions econòmiques generals i del seu sector (en col·laboració amb The Business Council).
El 1996, el Departament de Comerç dels EUA va seleccionar The Conference Board per produir i distribuir la sèrie d'indicadors econòmics avançats dels Estats Units.
El 2006, The Conference Board va establir el seu Centre Xinès per a l'Economia i els Negocis a Pequín com a recurs per a alts executius d'empreses multinacionals.
El 2015, el Committee for Economic Development (CED) es va fusionar amb The Conference Board com el seu centre de polítiques públiques dels Estats Units. The Conference Board té oficines a Nova York, Brussel·les, Pequín, Hong Kong, Singapur i Toronto.
El 2025, The Conference Board va llançar «Navigating Washington», una sèrie centrada a ajudar les empreses a adaptar-se als canvis significatius en les polítiques públiques dels Estats Units. El conjunt d'anàlisis inclou un seguiment de aranzels, anàlisi instantània de decrets executius, i orientació regular sobre polítiques que afecten l'economia, el govern corporatiu, la sostenibilitat, el capital humà i altres temes.
El 2026, Gillian Riley va ser nomenada presidenta per dirigir les operacions de The Conference Board al Canadà.
Referències
Categoria:Empreses dels Estats Units