miniatura|El Palau Reial de Càller, residència dels virreis de Sardenya des del 1337. Pere de Besalú exercí el virregnat entre 1455 i 1458.
Pere de Besalú (actiu al segle XV) fou un conseller, secretari i oficial reial de la Corona d'Aragó al servei d'Alfons el Magnànim. Exercí com a conservador general del patrimoni reial i, entre 1455 i 1458, com a virrei de Sardenya.
Trajectòria El 1439, Alfons el Magnànim el comissionà per reintegrar al patrimoni reial els béns que hi havien estat incorporats o amortitzats indegudament. Les actuacions s'iniciaren l'any següent malgrat l'oposició de sectors eclesiàstics i, el 1445, Besalú fou nomenat conservador general del patrimoni reial. Al Regne de València, les institucions i persones eclesiàstiques havien de presentar davant seu o dels seus comissaris els privilegis que justificaven la possessió de béns de reialenc, mentre que el conservador havia d'inventariar les propietats afectades.
El 1447, la seva actuació s'estengué a Catalunya, on Alfons el Magnànim li encarregà de verificar els títols de possessió de terres de reialenc i d'organitzar-ne la redempció. La seva activitat provocà una forta oposició dels sectors senyorials i, durant la Cort de Barcelona (1446-1448), les Corts enviaren un emissari a Nàpols per reclamar-ne la substitució i la revocació dels permisos de reunió concedits als vassalls. Besalú abandonà la península i tornà a Itàlia l'estiu de 1447.
Aquesta política de recuperació de jurisdiccions i drets de la Corona coincidí amb l'expansió del moviment dels pagesos de remença. Ryder situa Besalú, juntament amb Galceran de Requesens i de Santacoloma, entre els homes de confiança que influïren en l'actitud d'Alfons el Magnànim davant la qüestió remença. La monarquia continuà posteriorment facilitant la reunió i l'organització dels pagesos per negociar la seva redempció dels mals usos.
Des del 1455, Besalú exercí com a virrei de Sardenya, nomenat durant el regnat d'Alfons el Magnànim. El 5 d'agost de 1458, poc després d'accedir al tron, Joan II el destituí i nomenà en lloc seu Joan de Flors. Chirra assenyala que, després del seu retorn a Barcelona, Joan II l'elevà a la dignitat de cavaller pels serveis prestats al seu predecessor.
Referències
Categoria:Virreis de Sardenya