"La dona que va viure" (títol original en anglès "The Woman Who Lived")La dona que va viure a Doctor Who Català, ofereix la versió original subtitulada al catalàés el sisè episodi de la novena temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who. Es va emetre per primera vegada a BBC One el 24 d'octubre de 2015. Va ser escrit per Catherine Tregenna i dirigits per Ed Bazalgette.
Ambientat el 1651, uns 800 anys després de l'episodi de la setmana anterior, "La noia que va morir", l'episodi segueix el viatger en el temps alienígena conegut com el Dotzè Doctor (Peter Capaldi). Mentre segueix la pista d'un artefacte alienígena que ha arribat a la Terra, es retroba amb l'Ashildr (Maisie Williams), la dona que el Doctor va fer immortal en l'episodi anterior. L'Ashildr, que s'ha rebatejat com a "Jo", s'ha aïllat dels humans mortals i pretén utilitzar l'artefacte per viatjar a altres planetes.
L'episodi va ser vist per 6,11 milions d'espectadors i va rebre elogis generalitzats. Els aspectes més lloats van ser les interpretacions de Capaldi i Williams, així com el guió.
Argument Tot sol i seguint la pista d'un artefacte alienígena, el Dotzè Doctor interromp un bandoler conegut com "el Cavaller Malson" mentre comet un robatori contra la Lucie Fanshawe a l'Anglaterra de 1651. El Doctor troba l'artefacte a l'equipatge del carruatge, però el vehicle marxa abans que se'l pugui endur. El Doctor descobreix que el lladre és l'Ashildr, la noia vikinga que va fer immortal. Al llarg dels seus 800 anys de vida eterna, ha perdut molts dels seus records i s'ha aïllat per evitar el dolor de perdre els éssers estimats. El Doctor s'assabenta que s'ha rebatejat com a "Jo" a causa de la seva solitud. També descobreix que la Jo havia tingut tres fills, tots els quals va perdre a causa de la Pesta Negra.
Jo i el Doctor roben l'artefacte de casa de la Lucie, fugen sortint per la xemeneia i escapen d'una emboscada preparada per un bandoler rival, en Sam Swift. L'endemà al matí, el Doctor coneix l'aliat de la Jo, Leandro, un alienígena amb trets de lleó atrapat a la Terra que utilitza l'artefacte per obrir portals cap a l'espai. A canvi que la Jo enganyés el Doctor perquè l'ajudés, Leandro ha acceptat que ella l'acompanyi a viatjar per la galàxia. Perquè el portal s'activi, l'artefacte requereix la mort d'una altra persona. Dos piquers, que desconeixen que la Jo és el Cavaller Malson, arriben per anunciar que s'ha vist el Cavaller Malson per la zona i que Sam Swift està a punt de ser penjat a Tyburn. Jo els lliura el Doctor, dient que és còmplice del Cavaller Malson, i marxa per utilitzar la mort d'en Swift per activar l'artefacte.
El Doctor s'escapa dels piquers oferint-los el tresor de Jo i la persegueix fins al lloc de l'execució. Jo col·loca l'artefacte al pit d'en Swift; això el mata i obre un portal. Aleshores, Leandro revela que, en realitat, vol ajudar el seu poble a envair la Terra. Unes naus espacials comencen a destruir la multitud aplegada per presenciar l'execució. Jo, que recupera la consciència i la humanitat després de veure la massacre de la gent, utilitza el segon xip mèdic dels Mire que el Doctor li havia donat per salvar la vida d'en Swift i tancar el portal. El poble d'en Leandro el mata pel seu fracàs. Després, Jo afirma que continuarà sent amiga del Doctor i que cuidarà d'aquells que ell deixi enrere.
Continuïtat El Doctor informa Jo que l'imminent Gran incendi de Londres va ser provocat pels Terileptils (fent referència a l'aventura del Cinquè Doctor titulada The Visitation (1982).
El Doctor afirma que "consta que està en contra de les bromes". Aquesta és una referència a l'episodi "Robot de Sherwood", en què el Doctor renya en Robin Hood i la seva Alegre companyia per les seves bromes desenfadades.
El Doctor informa Jo que es podria trobar amb el capità Jack Harkness, atès que la vida d'ell, igual que la d'ella, s'ha perllongat indefinidament. El Doctor ja havia expressat la seva aversió cap als immortals i la seva tendència a evitar-los en una conversa amb en Jack a l'episodi "Utopia" de la sèrie tercera.
Referències externes El Doctor anomena 'Zorro' Jo en referència al malfactor emmascarat creat per Johnston McCulley, que va aparèixer per primer cop el 1919.
Producció miniatura|esquerra|Vestuari de Jo per a l'episodi, exposat a la Doctor Who Experience.
Notes sobre el repartiment Struan Rodger ja havia posat veu a la Cara de Boe en tres episodis entre la sèrie 2 i la sèrie 3.
Emissió i recepció L'episodi va ser vist per 4,39 milions d'espectadors en l'emissió inicial al Regne Unit. Va obtenir una quota de pantalla del 20,0%. Les dades d'audiència consolidada indiquen que 6,11 milions de persones van veure l'episodi en diferit. Va obtenir una puntuació de 81 a l'Appreciation Index.
Recepció crítica "La dona que va viure" va rebre elogis generalitzats; molts crítics el van qualificar com el millor episodi de la temporada actual. A Rotten Tomatoes l'episodi té una puntuació del 85% basada en les crítiques de 20 especialistes, amb una nota mitjana de 9,0; el supera l'episodi Enviat del cel. El consens del lloc web diu: «"La dona que va viure" culmina una història memorable de Doctor Who, amb una interpretació de Maisie Williams, que resulta alhora divertida i estimulant per a la reflexió". Els elements de l'episodi que la crítica va elogiar especialment van ser les interpretacions de Capaldi i Williams, el to visual fosc de l'episodi i el diàleg entre el Doctor i la Jo.
Catherine Gee de The Daily Telegraph va puntuar l'episodi amb la màxima puntuació de cinc estrelles i va destacar l'actuació de Peter Capaldi, així com el guió de Catherine Tregenna: "Va ser, per moments, un episodi escrit de manera magnífica, i menys maldestre que algunes de les propostes de Steven Moffat". Gràcies a la possibilitat de treballar amb una parella de personatges madurs, cultes i amb gran experiència vital, la guionista Catherine Tregenna va poder dotar el diàleg d'un caire literari." En la seva ressenya per a IGN, Scott Collura va qualificar l'episodi amb un 9,2 —«Excel·lent»—, tot lloant la conclusió de l'arc narratiu de Jo i avançant detalls sobre la segona meitat de la temporada. Va descriure l'episodi com a «divertit però també dens» i en va destacar altres aspectes, com ara els paral·lelismes entre el Doctor i Jo, l'exploració del passat de Jo i la misteriosa absència de la Clara en la història. Ross Ruediger, de Vulture.com, també va valorar positivament l'episodi; va qualificar de «notable» la «complexa interacció entre el Doctor i Ashildr/Lady Jo». Així mateix, va elogiar la direcció d'Ed Bazalgette i va acabar atorgant a l'episodi quatre estrelles de cinc. Patrick Mulkern de Radio Times també va puntuar l'episodi amb quatre estrelles de cinc i el va definir com «un estudi fosc i bell sobre la immortalitat i les vides breus». Va destacar especialment l'estil visual de l'episodi, assenyalant que «els primers 19 minuts transcorren en plena nit, amb l'única il·luminació provinent d'espelmes... ...o la Lluna. Tot plegat té un aspecte fantàstic i és un triomf per al director Ed Bazalgette i el director de fotografia Richard Stoddard». També va afirmar que "els interludis filosòfics entre el Senyor del Temps i l'Ashildr són el que fa que l'episodi brilli" i va elogiar l'actuació de la Williams qualificant-la de "superba".
Alasdair Wilkins, de The A.V. Club, va elogiar l'episodi i li va atorgar una qualificació perfecta de "A" per segona setmana consecutiva. Va destacar especialment l'actuació de Maisie Williams, afirmant: "La seva feina a l'episodi de la setmana passada, La noia que va morir, va ser molt bona; hi va aportar matisos i humanitat, convertint un personatge que, en mans menys hàbils, hauria pogut semblar simplement un altre personatge històric qualsevol amb un rerefons de misteri, en quelcom més. Però la seva feina a 'La dona que va viure' és immensament superior, encara que només sigui perquè aquí se li exigeix molt més que la setmana anterior". Tot i que Wilkins va criticar la resolució precipitada del clímax de l'episodi, va concloure que: "Qualsevol petita deficiència en els elements secundaris queda àmpliament compensada per la gran solidesa del nucli de l'episodi". Va tancar la seva crítica afirmant: "La reflexió de l'episodi sobre la tristesa de la immortalitat és més que suficient per situar-lo entre els millors episodis de la sèrie". Mark Rozeman de Paste Magazine també va elogiar enormement l'episodi, atorgant-li una puntuació de 9,8 sobre 10, la més alta de la temporada fins al moment. Qualificant l'episodi com "abans que res, un estudi de personatges", va afegir que "potser és l'entrega més sòlida de la novena temporada fins ara". Va tancar la seva crítica afirmant: "Malgrat el seu disseny de producció fastuós i les seves impressionants acrobàcies i efectes, és un episodi que acaba transmetent una sensació de gran aïllament i contenció, com poques històries de Who ho fan"; també va lloar les interpretacions de Capaldi i Williams, qualificant-les de "captivadores", i va acabar descrivint l'episodi com "una fita culminant d'una mitja temporada que ja era excel·lent". Kaite Welsh també va dedicar grans elogis a l'episodi, qualificant-lo de "llegendari" i d'"episodi fonamental per a la sèrie". Va afirmar que "hauria de ser un episodi que passés a la història de Doctor Who" i va tancar la crítica dient que l'episodi "era tan bo que desafiava les qualificacions convencionals", tot i que finalment li va atorgar una qualificació perfecta de "A".
En format imprès Pearson Education va publicar una novel·lització d'aquest episodi de Chris Rice per a estudiants de lectura en anglès el 26 de juliol de 2018.
Notes
Referències
Enllaços externs
Categoria:Episodis de Doctor Who Categoria:Episodis de sèries de televisió del 2015