va ser un militar espanyol, conegut pel seu paper al començament de la guerra civil espanyola.
Biografia Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser agregat militar en les ambaixades espanyoles de Brussel·les, i París.Carlos Navajas Zubeldía (1991). Ejército, estado y sociedad en España (1923-1930), Instituto de Estudios Riojanos, pág. 151
En 1931, després de la proclamació de la Segona República, ostentava el rang de Tinent coronel d'Estat Major, però Seguí es va acollir a la Llei Azaña i va passar a situació de retir, muntant un negoci particular a Melilla. En 1936 Seguí era el cap de Falange al protectorat espanyol al Marroc,Gabriel Cardona (1983). El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil, Siglo XXI, pág. 232 i el cap de la conspiració militar a Melilla.Vicente Moga Romero (2004). Las heridas de la historia: testimonios de la guerra civil española en Melilla, Edicions Bellaterra, pág. 79
El matí del 17 de juliol de 1936, Seguí va mantenir una reunió amb els oficials implicats en la conspiració, i els va comunicar que la rebel·lió començaria l'endemà, el 18 de juliol.Hugh Thomas (1976). La Guerra Civil Española, Círculo de Lectores: Barcelona, pág. 239 Tanmateix, un fet inesperat va provocar que Seguí avancés la revolta immediatament,Octavio Ruiz Manjón-Cabeza (1986). Historia general de España y América, Volumen 17, Madrid: Editorial Rialp, pág. 289 després de la qual cosa els oficials insurrectes es van fer amb el control de tota Melilla, sense massa resistència. Seguí va ser dels conspiradors que va entrar en el despatx del comandant republicà, el general Manuel Romerales Quintero, i el va obligar a lliurar el comandament a punta de pistola.Hugh Thomas (1976). La Guerra Civil Española, Cercle de Lectors: Barcelona, pàg. 240 Convertit en Cap d'Estat Major pel coronel Luis Soláns Labedán, després d'assegurar-se el control de Melilla, Seguí va cridar a altres oficials implicats en la conspiració —Sáenz de Buruaga, Yagüe— i va donar principi a la rebel·lió militar que desencadenaria en la guerra civil.
Poc després es va traslladar a la península, on va organitzar en algunes províncies andaluses una "Policia Muntada de Voluntaris", composta per terratinents i encarregada de realitzar labors de vigilància i repressió en la rereguarda.Paul Preston (2006). Dos siglos de imagen de Andalucía, Centro de Estudios Andaluces, pág. 38 El 19 d'agost, mentre viatjava de Sevilla a Badajoz en companyia d'altres oficials, Juan Seguí va morir durant una trobada amb milicians republicans en la població de Feria."Noticias Necrológicas", ABC-Sevilla, pág. 15 (22 de agosto de 1936)
Referències
Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil espanyola