La República Socialista Soviètica Autònoma de Crimea (RSSA de Crimea) va ser el govern de Crimea de 1921 a 1991, dins de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URRS).

A causa de la presumpta col·laboració dels tàtars de Crimea amb l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, tots els tàrtars de Crimea van ser deportats pel règim soviètic el 1944 i la península va ser reassentada amb altres pobles, principalment russos i ucraïnesos, i va ser reassignada com a óblast dins de la RSFS de Rússia el 30 de juny de 1945. L'óblast va ser transferit a la RSS d'Ucraïna el 1954. Més endavant, després d'un referèndum aprovat per l'estat el 1991, va tornar a ser una república autònoma, dins de la RSS d'Ucraïna i, posteriorment, dins de la Ucraïna independent després de la dissolució de la Unió Soviètica.

Història Crimea dins de la RSFS de Rússia (1921–1954) RSSA de Crimea (1921–1945) El 18 d'octubre de 1921, després d'una reeixida campanya militar de l'Exèrcit Roig al front sud de la Guerra Civil russa que va conduir a l'evacuació de l'Exèrcit Blanc de Crimea a finals del 1920, els bolxevics van crear la República Socialista Soviètica Autònoma de Crimea dins de la RSFS de Rússia. Va ser rebatejada com a República Socialista Soviètica Autònoma de Crimea el 5 de desembre de 1936 pel Vuitè Congrés Extraordinari dels Soviets de l'URSS.miniatura| Mapa de la RSSA de Crimea el 1927

Hi va haver dos intents fallits d'establir l'autonomia jueva a Crimea. El primer intent, dut a terme pel govern soviètic amb el suport del Comitè Jueu Americà de Distribució Conjunta, va acabar amb la creació de la província Autònoma dels Hebreus a Birobidjan, ja que el govern soviètic temia que establir-la a Crimea provoqués sentiments antisemites. El segon intent, per part del Comitè Antifeixista Jueu entre 1943 i 1944, va conduir a la Nit dels Poetes Assassinats i a una persecució més intensa dels jueus, ja que Ióssif Stalin temia l'establiment d'una república jueva a Crimea amb el suport dels Estats Units d'Amèrica.

Crimea va estar sota el control de facto del Tercer Reich des del setembre de 1942 fins a l'octubre de 1943, incorporada administrativament al Reichskommissariat Ukraine. Alfred Frauenfeld va ser nomenat comissari general (tot i que sembla que Frauenfeld va passar la major part del seu temps a Crimea investigant el patrimoni gòtic de la península i el govern real estava en mans d'Erich von Manstein ).Alan W. Fisher, The Crimean Tatars, 1978, p. 156

El 1944, sota el pretext d'una suposada col·laboració dels tàtars de Crimea amb el règim d'ocupació nazi, el govern soviètic va deportar el poble tàtar de Crimea, d'acord amb l'ordre núm. 5859ss del GKO signada per Ióssif Stalin i Lavrenti Béria. La col·laboració real en sentit militar havia estat força limitada (amb un registre de 9.225 tàtars de Crimea que van servir a les legions tàtares anticomunistes i en altres batallons formats pels nazis)Document reproduced in T.S. Kulbaev and A. Iu. Khegai, Deportatsiia (Almaty: Deneker, 2000), pp. 206–207. però, en canvi, hi va haver un grau de cooperació alt entre el govern d'ocupació i l'administració local; això es va deure en gran mesura a la reticència de Frauenfeld a aplicar la política de brutalitat contra la població local que promovia el Reichskommissar Erich Koch, fet que va provocar una sèrie de conflictes públics entre ambdós.Rees, Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890, Simon & Schuster, 1990, p. 137. Els drets constitucionals dels tàtars reubicats per la força van ser restablerts mitjançant un decret del 5 de setembre de 1967, però no se'ls va permetre tornar fins als darrers dies de la Unió Soviètica.

Óblast de Crimea (1945–1954) La RSSA de Crimea es va convertir en l'óblast de Crimea de la RSFS de Rússia el 30 de juny de 1945, per un decret del Presídium del Soviet Suprem (publicat com a llei el 25 de juny de 1946). Va ser desposseïda del seu estatus autònom com a resultat dels presumptes crims dels tàtars de Crimea durant la Segona Guerra Mundial. El 90% dels topònims es van canviar entre 1944 i 1949, passant de ser majoritàriament tàtars de Crimea a rus.Указ Президиума ВС РСФСР от 14.12.1944 № 621/6Указ Президиума ВС РСФСР от 21.08.1945 № 619/3Указ Президиума ВС РСФСР от 18.05.1948 о переименовании населённых пунктов Крымской области

Crimea dins de la RSS d'Ucraïna (1954–1992) Óblast de Crimea (1954–1991) El 19 de febrer de 1954, l'óblast va ser transferit de la RSFS de Rússia a la jurisdicció de la RSS d'Ucraïna, sobre la base del «caràcter integral de l'economia, la proximitat territorial i els estrets vincles econòmics i culturals entre la província de Crimea i la RSS d'Ucraïna» i per a commemorar el 300è aniversari de la unió d'Ucraïna amb Rússia per mitjà del Tractat de Pereiàslav.Crimea profile – Overview BBC News. Retrieved 30 December 2015

Sebastòpol va romandre com una ciutat tancada a causa de la seva importància com a port de la Flota del Mar Negre, i no es va annexar a l'óblast de Crimea fins el 1978.

RSSA de Crimea (1991–1992) El 12 de febrer de 1991, el Soviet Suprem de la RSS d'Ucraïna va canviar l'estatus de l'óblast de Crimea al de república autònoma, la República Socialista Soviètica Autònoma de Crimea, com a resultat d'un referèndum aprovat per l'estat celebrat el 20 de gener de 1991. Quatre mesos més tard, el 19 de juny, es van fer els canvis pertinents a la Constitució de la RSS d'Ucraïna.

Amb efectes a partir del 6 de maig de 1992, la República Socialista Soviètica Autònoma es va transformar en la República de Crimea dins d'Ucraïna. El 21 de setembre de 1994 va ser rebatejada com a República Autònoma de Crimea per la Rada Suprema. Aquest nom es va utilitzar per a Crimea (amb l'excepció de la ciutat de Sebastòpol) a la nova Constitució d'Ucraïna de 1996. L'estatus de Sebastòpol, a causa de la seva importància estratègica com a base principal de la Flota russa del Mar Negre, va romandre en disputa entre Ucraïna i Rússia fins al 1997, quan es va acordar que havia de ser tractada com una «ciutat amb estatus especial» dins d'Ucraïna.

Divisions administratives miniatura|350x350px|Ókrugs i raions de la RSSA de Crimea el maig de 1921 (en rus) Amb l'establiment de la república autònoma el 1921, Crimea va ser dividida en set ókrugs, que al seu torn es van dividir en 20 raions: Djankoi Ievpatòria Kertx Sebastòpol Simferòpol Feodòssia Ialta

El novembre de 1923, els ókrugs van ser abolits i al seu lloc es van crear 15 raions, però el 1924 cinc d'aquests van ser abolits. El 30 d'octubre de 1930, els deu raions restants es van reorganitzar en 16 de nous i quatre ciutats sota control republicà directe. El 1935, es van afegir 10 nous raions i se'n va abolir un. El 1937, es va establir un altre raió. Els raions tenien estatus nacional tant per als tàtars de Crimea, els russos, els jueus, els alemanys i els ucraïnesos. A l'inici de la Segona Guerra Mundial, tots aquests raions havien perdut el seu estatus nacional.

Referències

Crimea Categoria:Segle XX a Ucraïna Categoria:Història de Crimea