NYSE American, anteriorment conegut com a American Stock Exchange (AMEX), i més recentment com a NYSE MKT, és una borsa de valors nord-americana situada a la ciutat de Nova York. AMEX era anteriorment una mutualitat, propietat dels seus membres. Fins al 1953, era coneguda com a New York Curb Exchange.

NYSE Euronext va adquirir AMEX l'1 d'octubre de 2008, integrada amb el mercat europeu de petites empreses (petita capitalització) Alternext i rebatejada com a NYSE Alternext U.S. El març de 2009, NYSE Alternext U.S. va canviar el seu nom a NYSE Amex Equities. El 10 de maig de 2012, NYSE Amex Equities va passar a anomenar-se NYSE MKT LLC.

Rere l'aprovació per part de la SEC del mercat borsari competent IEX el 2016, NYSE MKT va canviar la seva imatge de marca a NYSE American i va introduir un retard de 350 microsegons en la negociació, conegut com a "frenada" o "baden" (speed bump), el qual també està present a IEX.

Història Inicis miniatura|350x350px|Corredors de vorera a Wall Street, ciutat de Nova York, el 1920, un any abans que la negociació es traslladés a l'interior. Aquell any, el periodista Edwin C. Hill va descriure la negociació a la vorera de la part baixa de Broad Street com "un remolí rugent i giratori... com cap altra cosa sota el cel sorprenent que és el seu únic sostre". La borsa va sorgir del mercat no formalment organitzat de corredors de borsa a Broad Street, a Manhattan. Els esforços per organitzar i estandarditzar el mercat van començar a principis del segle XX sota la direcció d'Emanuel S. Mendels i Carl H. Pforzheimer. Els corredors de vorera havien estat expulsats de la façana de l'Edifici Mills el 1907, i s'havien traslladat a la vorera exterior de l'Edifici Blair, on es feien cua els taxis. Allà se'ls va concedir un "petit domini d'asfalt" acordonat per la policia a Broad Street, entre Exchange Place i Beaver Street. El 1907, el mercat de vorera operava a partir de les 10 del matí, cada dia excepte els diumenges, fins que un gong sonava a les 3 de la tarda. Les ordres de compra i venda de valors cridaven des de les finestres de les firmes de corretatge properes, i l'execució de la venda es responia tornant a cridar cap a la firma.

Organització El 1907, E. S. Mendels va establir regles per als corredors "per dret de dret d'antiguitat", però els corredors van evitar intencionadament organitzar-se de forma oficial. Segons el Times, això es devia a la creença generalitzada que si s'organitzava un mercat formal, les autoritats borsàries obligarien els membres a vendre les seves altres afiliacions borsàries. Tanmateix, el 1908 es va establir la New York Curb Market Agency, que va desenvolupar regles de negociació adequades per als corredors de vorera, organitzada per Mendels.http://abcnewspapers.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11281 New York Curb Market Association L'informal Curb Association es va formar el 1910 per eliminar elements indesitjables. La borsa de carrer va estar durant anys en desacord amb la Borsa de Nova York (NYSE), o la "Big Board", que operava a pocs edificis de distància. El New York Times va informar el 1910 que la Big Board veia el mercat de carrer com un "lloc de negociació per a valors d'alt risc". Tanmateix, l'1 d'abril de 1910, quan la NYSE va abolir el seu departament de valors no cotitzats, als valors de la NYSE que "es van quedar sense llar per l'abolició" els va ser "denegat el domicili" per part dels corredors de vorera de Broad Street fins que haguessin après i complert amb els requisits de la "Curb list". El 1911, Mendels i els seus assessors van redactar una constitució i van formar la New York Curb Market Association, que es pot considerar la primera constitució formal de l'American Stock Exchange.

Anys 1920-1940: Trasllat a l'interior miniatura|Edifici de l'American Stock Exchange, construït el 1921 El 1920, el periodista Edwin C. Hill va escriure que la borsa de carrer a la part baixa de Broad Street era un "remolí rugent i giratori" que "pren el control d'una mina d'or d'un operador desafortunat i s'atura per subastar un gosset. No s'assembla a res més sota el cel sorprès que li fa d'únic sostre". Després que un grup de corredors de carrer formés una empresa immobiliària per dissenyar un edifici, l'estudi Starrett & Van Vleck va dissenyar el nou edifici per a la borsa a Greenwich Street, al Lower Manhattan, entre els carrers Thames i Rector, al número 86 de Trinity Place. Va obrir el 1921, i els corredors de carrer es van traslladar a l'interior el 27 de juny de 1921. El 1929, la New York Curb Market va canviar el seu nom a New York Curb Exchange. La Curb Exchange es va convertir aviat en el principal mercat borsari internacional i, segons l'historiador Robert Sobel, "tenia més emissions estrangeres individuals a la seva llista que [...] tots els altres mercats de valors nord-americans combinats".

Edward Reid McCormick va ser el primer president de la New York Curb Market Association i se li atribueix el trasllat del mercat a un espai tancat. Es va proposar a George Rea per al càrrec de president de la New York Curb Exchange el 1939. Va ser escollit per unanimitat com a primer president remunerat en la història de la Curb Exchange. Cobrava 25.000 dòlars per any i va mantenir el càrrec durant tres anys abans de presentar la seva dimissió el 1942. Va deixar el càrrec havent "fet una tasca tan bona que pràcticament no hi ha necessitat d'un successor a temps complet".

Modernització com a American Stock Exchange El 1953, la Curb Exchange va ser rebatejada com a American Stock Exchange. La borsa es va veure sacsejada per un escàndol el 1961, i el 1962 va començar una reorganització. Amb la seva reputació recentment danyada per acusacions de mala gestió, el 1962, l'American Stock Exchange va nomenar Edwin Etherington com el seu president. Escriu CNN que ell i el vicepresident executiu Paul Kolton van ser "triats el 1962 per netejar i revitalitzar l'American Stock Exchange, plagada d'escàndols".

Cap al 1971, era la segona borsa de valors més gran dels Estats Units. Paul Kolton va succeir a Ralph S. Saul com a president d'AMEX el 17 de juny de 1971, convertint-se en la primera persona seleccionada des de l'interior de la mateixa borsa per actuar com el seu líder, succeint a Ralph S. Saul, qui va anunciar la seva dimissió el març de 1971.Rustin, Richard E. (May 14, 1971). "American Board Panel Seen Recommending Kolton, No. 2 Man, as Successor to Saul". The Wall Street Journal. Retrieved October 30, 2010. Kaplan, Thomas (October 29, 2010). "Paul Kolton, Who Led the American Stock Exchange, Dies at 87". The New York Times. Retrieved October 29, 2010. El novembre de 1972, Kolton va ser nomenat primer director executiu de la borsa i el seu primer màxim executiu assalariat.Staff (November 3, 1972). "Amex Formally Elects Paul Kolton as Chairman, Chief Executive Officer". The Wall Street Journal. Retrieved October 30, 2010. Com a president, Kolton va supervisar la introducció del comercialització d'opcions. Kolton es va oposar a la idea d'una fusió amb la Borsa de Nova York mentre dirigia l'entitat, dient que "és molt més probable que dues borses independents i viables tinguin millor capacitat de resposta a noves pressions i necessitats públiques que no pas una sola institució". Kolton va anunciar el juliol de 1977 que deixaria el seu càrrec a l'American Exchange el novembre d'aquell mateix any.Staff (July 17, 1977). "Paul Kolton Leaving Amex". (via Dow Jones Service) (The Pittsburgh Press (via Google News)). Retrieved July 18, 2012.

El 1977, Thomas Peterffy va comprar un seient a l'American Stock Exchange. Peterffy va causar una gran commoció entre els operadors en introduir ordinadors de mà a la pista de negociació a principis dels anys vuitanta.

El 1998, la National Association of Securities Dealers, llavors societat matriu del Nasdaq, es va fusionar amb l'American Stock Exchange amb l'objectiu de modernitzar la tecnologia i crear un "mercat de mercats". Una de les primeres iniciatives va ser un llibre d'ordres electrònic, que permetia als inversors i professionals executar ordres des de la pista de negociació mitjançant el sistema electrònic del Nasdaq. En última instància, la fusió no va tenir èxit i la NASD va decidir centrar-se en el seu paper com a regulador. El 2003, la NASD va anunciar la venda de l'American Stock Exchange a la firma de capital privat GTCR Golder Rauner LLC. La venda es va completar el 2005.

Introducció dels ETF Els ETF o fons cotitzats en borsa van néixer el 1989 amb les Index Participation Shares, un representant de l'S&P 500 que cotitzava a l'American Stock Exchange i a la Borsa de Filadèlfia. Aquest producte va tenir una vida curta després que una demanda de la Chicago Mercantile Exchange aconseguís aturar-ne les vendes als Estats Units.

El 1990, un producte similar, les Toronto Index Participation Shares, que seguien els índexs TSE 35 i posteriorment TSE 100, va començar a cotitzar a la Borsa de Toronto (TSE). La popularitat d'aquests productes va portar a l'American Stock Exchange a intentar desenvolupar alguna cosa que complís amb la normativa de la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units, la SEC.

Nathan Most i Steven Bloom, sota la direcció d'Ivers Riley, van dissenyar i desenvolupar els Standard & Poor's Depositary Receipts (NYSE Arca: SPY), que es van introduir el gener de 1993. Coneguts com a SPDR o "Spiders", el fons es va convertir en l'ETF més gran del món. El maig de 1995, State Street Global Advisors va introduir els S&P 400 MidCap SPDRs (NYSE Arca: MDY).

Barclays, en col·laboració amb MSCI i Funds Distributor Inc., va entrar al mercat el 1996 amb les World Equity Benchmark Shares (WEBS), que es van convertir en iShares MSCI Index Fund Shares. Originalment, les WEBS seguien 17 índexs de països de MSCI gestionats pel proveïdor d'índexs dels fons, Morgan Stanley. Les WEBS van ser particularment innovadores perquè donaven als inversors no professionals un accés fàcil als mercats estrangers. Mentre que els SPDR s'organitzaven com a fons d'inversió en participacions unipersonals (unit investment trusts), les WEBS es van configurar com un fons mutu de capital variable, els primers de la seva classe.

El 1998, State Street Global Advisors va introduir els "Sector Spiders", ETF separats per a cadascun dels sectors de l'S&P 500 Index. També el 1998 es van introduir els "Dow Diamonds" (NYSE Arca: DIA), que seguien el Dow Jones Industrial Average. El 1999 es van llançar els influents "cubes" (Nasdaq: QQQ), amb l'objectiu de replicar el moviment de preus del NASDAQ-100.

La línia iShares es va llançar a principis de l'any 2000. El 2005 ja tenia una quota de mercat del 44% dels actius sota gestió en ETF. Barclays Global Investors va ser venuda a BlackRock el 2009.

Fusió amb NYSE Fins al 2003, AMEX era l'únic mercat de valors dels EUA que permetia la transmissió d'ordres de compra i venda mitjançant senyals manuals.Larry Harris, Trading and Exchanges, Oxford University Press US: 2003, page 104, ,