, conegut com Domingos de Oliveira, va ser un militar i polític portuguès que, entre d'altres funcions, va ser president del Ministeri (primer ministre) del penúltim govern de la dictadura militar de Portugal anomenada Estat Nou, governant des del 21 de gener de 1930 fins el 25 de juny de 1932.

Biografia Domingos Augusto Alves da Costa e Oliveira va néixer a Lisboa, a la freguesia de Santa Maria de Belém, el 31 de juliol de 1873.

Va cursar a l'Escola de l'Exèrcit el curs destinat a oficials de l'arma de Cavalleria. Va servir al Regiment de Llancers de la Reina (Regiment de Llancers N.º 2) i al Regiment de Cavalleria de Elvas (Regiment de Llancers N.º 1). El 1910, quan es va produir la implantació de la República Portuguesa, era comandant del Regiment de Llancers n.º 2, mostrant-se llavors fidel a la monarquia. Va comandar la Brigada de Cavalleria de l'Alentejo i la Tercera Regió Militar (amb seu a Tomar). Per aquesta època va estar lligat a l'anomenat "Moviment de les Espases", de 1915, que va dur Joaquim Pimenta de Castro al poder. El 15 de febrer de 1919 va ser nomenat Comanador de l'Orde Militar de São Bento de Avis, havent estat elevat a Gran-Oficial del mateix Orde el 31 de desembre de 1920. Va ser aprovat al concurs per a oficial general el 1925 i promogut a general el 5 de maig de 1928. Era llavors governador militar de Lisboa des de 1927, nomenat després del cop del 28 de maig de 1926, a la qual es va adherir com a comandant de la Brigada de Cavalleria d'Estremoz.

Després de l'estabilització de la Dictadura Nacional, va ser nomenat president del Ministeri (funció equivalent a la de primer ministre), càrrec que va exercir del 21 de gener de 1930 al 5 de juliol de 1932. En aquest govern, el vuitè executiu de la dictadura, el càrrec de ministre de Finances era exercit per António de Oliveira Salazar, personalitat que en la reorganització governativa que va precedir l'entrada en vigor de la Constitució Portuguesa de 1933 i la conseqüent formalització constitucional de l'Estat Nou, va ascendir a president del Ministeri (anomenat president del consell de ministres amb l'entrada en vigor de la nova Constitució).

Va ser per un decret del Ministeri presidit per Domingos de Oliveira que va ser creada la Unió Nacional. En una cerimònia realitzada en la Sala del Consell d'Estat, el 30 de juliol de 1930, en la qual compareixien membres del Govern i representants dels municipis, el General Domingos de Oliveira va llegir el text del decret fundacional, corresponent a Oliveira Salazar de fer el discurs, que va titular Princípios Fundamentais da Revolução Política, en el qual va criticar els desordres cada vegada més greus de l'«individualisme, del socialisme i del parlamentarisme, fets passar com a actuacions internacionalistes».

Una altra important iniciativa legislativa del Govern presidit per Domingos de Oliveira va ser la promulgació de l'Acte Colonial, feta pel decret n.º 18 570, del 8 de juliol de 1930, que va substituir el Títol V de la Constitució Portuguesa del 1911, creant el concepte d'Imperi Colonial Portuguès i abolint el règim dels alts-comissaris de la República a les colònies.

Durant el seu govern va ocórrer l'última gran temptativa revolucionària del reviralhismo, quan a l'abril i maig de 1931 les guarnicions militars de l'illa de Madeira, de les Açores i de la Guinea Portuguesa van sublevar-se en l'episodi que va quedar conegut per la Revolta de les Illes. Va aconseguir reprimir aquell moviment, contribuint decisivament a consolidar la dictadura que dos anys després es transformaria formalment en l'Estat Nou.

A l'11 d'abril de 1931 va ser elevat a Gran-Creu de l'Orde Militar de São Bento de Avis i agraciat amb la Gran-Creu de l'Antiga i Molt Noble Orde Militar de la Torre i Espasa, del Valor, Lleialtat i Mèrit.

Després de la seva sortida del Govern va reprendre el 1932 el càrrec de governador militar de Lisboa i va mantenir importants funcions públiques i cerimonials, entre les quals representar Portugal com a ambaixador extraordinari a la coronació de Jordi VI del Regne Unit, el 1937.

Malgrat la seva proximitat personal a António de Oliveira Salazar, el 1938 va dimitir del càrrec de governador militar de Lisboa, després de liderar el 1937 el moviment de protesta contra les reformes militars promogudes per Santos Costa, llavors ministre de Guerra.

Va passar a la reserva el 1938, tanmateix va mantenir algunes funcions públiques, entre les quals la de president del Suprem Tribunal de Justícia Militar (1942) i la de canceller de l'Orde Militar de la Torre i Espasa, del Valor, Lleialtat i Mèrit (1952). Va ser membre del Consell d'Estat a partir del 1949 fins la seva mort.

Era un entusiasta de l'hípica i de l'estudi del cavall. Va ser membre del comitè fundador de la Societat Hípica Portuguesa i autor d'un llibre sobre races i ferradures cavallines de la península Ibèrica.

Va morir a Lisboa la nit de Nadal de 1957.

Referències

Categoria:Morts el 1957 Categoria:Morts a Lisboa Categoria:Polítics lisboetes Categoria:Militars portuguesos Categoria:Ambaixadors portuguesos