fou un dels més insignes juristes de l'Europa continental del , i el major exponent de l'escola jurídica dels comentaristes o post-glossadors.
Biografia Estudià dret civil a la universitat de Perusa i a la universitat de Bolonya, on aconseguí la licentia docenti el 1334. Fou deixeble de Cino de Pistoia. El 1339 començà la docència del dret a Pisa i posteriorment a Perusa, d'on n'obtingué la ciutadania honoraria el 1348. L'any 1355, l'emperador Carles IV el nomenà consiliarius seu.
A Perusa tingué com a deixebles, entre d'altres, Baldo degli Ubaldi i els germans d'aquest, Angelo i Pietro.Morí a l'edat de 43 anys.
Obres miniatura|Opera omnia, 1581 (Milano, Fondazione Mansutti). Malgrat la seva vida breu, Bàrtolo va deixar un extraordinari nombre d'obres.
Va escriure comentaris sobre totes les parts del Corpus iuris civilis de Justinià (llevat de les Institucions).
Escrigué també nombrosos tractats sobre matèries específiques, entre els quals el seu famós llibre sobre el dret dels rius (De fluminibus seu Tyberiadis). Fou també un prolífic autor de dictàmens jurídics (se'n coneixen com a mínims 400 consilia), escrits a petició de particulars.
Són molt rellevants les seves concepcions jurídiques relatives a les relacions entre l'Església i l'Imperi- Amb el seu tractat sobre el dret de represàlia esdevingué un dels fundadors del dret internacional privat.
A ell es deu la introducció d'un gran nombre de conceptes jurídics, que han passat a formar part de la tradició jurídica europea, en particular en l'àrea dels conflictes jurisdiccionals --un camp de gran actualitat en el a Itàlia, on cada ciutat tenia les seves lleis o estatuts i els seus propis costums--.
Empremta en el lèxic La paraula catalana bàrtul ("agafa els bàrtuls i vés-te'n d'aquí"), no recollida en el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, però sí en el Diccionari català-valencià-balear,El Diccionari català-valencià-balear (Disponible en línia ) en recull la doble accepció d'atuells o utensilis i d'embalum, o cosa voluminosa. prové del mot castellà "bártulos" que segons Joan Coromines té per origen la referència als llibres de Bàrtolo de Sassoferrato.Joan Coromines estableix el sentit històric i etimològic de bártulos com a: <<"libros de estudio" 1627, "argumentos jurídicos" 1ªmitad S.XVII, "enseres" 1780, del nombre del famoso jurisconsulto boloñés del S. XIV Bártolo, cuyas obras eran libro de texto fundamental para los estudiantes de derecho.>> (Breve Diccionario Etimológico de la Lengua Castellana. Ed. Gredos, Madrid 1976).
Referències
Bibliografia
Maria Ada Benedetto (1958). Bartolo da Sassoferrato. A Novissimo Digesto Italiano. Vol 2. . p. 279-280. (en italià) Friedrich Carl von Savigny (1850). Geschichte des römischen Rechts im Mittelalter. Vol. 6. p. 137-184. (en alemany) Walter Ullmann (1962). Bartolus and English Jurisprudence. A Bartolo da Sassoferrato. Studi e Documenti per il VI centenario. Vol. 1. p. 47-73. (en anglès) Diego Quaglioni. Politica e diritto nel Trecento italiano : il De tyranno di Bartolo da Sassoferrato, 1314-1357 / Diego Quaglioni; amb l'edició crítica dels tractats De guelphis et gebellinis, De regimine civitatis i De tyranno. - Firenze : L. S. Olschki, 1983. - 257 p (en italià).
Categoria:Juristes italians Categoria:Escriptors medievals en llatí Categoria:Alumnes de la Universitat de Bolonya Categoria:Persones de la província d'Ancona Categoria:Alumnes de la Universitat de Perusa Categoria:Morts a Perusa Categoria:Professors de la Universitat de Pisa Categoria:Escriptors italians en llatí Categoria:Escriptors de les Marques Categoria:Escriptors italians del segle XIV Categoria:Escriptors morts al segle XIV Categoria:Escriptors nascuts al segle XIV