Josep de Miró i Argenter (Sitges, 4 de març de 1851 - L'Havana, 2 de maig de 1925) fou un militar i escriptor català, general de divisió a la Guerra d'Independència de Cuba.
Biografia Nascut el 4 de març de 1851,1852 segons algunes fonts fou fill de l'advocat Josep de Miró i Llopis i de Joaquima Argenter i Armengol. Estudià a Barcelona. Es graduà de batxiller en Arts el 1869 i cursa dos anys d'estudis de medicina, carrera que interrompé. Als voltants de 1872-1873 combaté en les guerres carlistes; allistat en les forces del general Castells, participà en diverses batudes al Penedès. Aconseguí el grau de tinent i comandà una companyia carlina. Després de la pau de Sagunt es negà a entrar a l'exèrcit regular com a oficial.
El 1874 emigrà a Cuba, sembla que desterrat, i començà a treballar com a dependent de comerç de la companyia Barahona i Domènech. Dos anys més tard s'establí a Santiago de Cuba, on treballà per a la firma Catasús Hermanos i, alhora, feia de corresponsal del periòdic La Llumanera de Nova York, publicació que dirigia Artur Cuyàs i Armengol. Als voltants de 1877-1878, els Catasús li atorgaren el càrrec de majoral de l’ingenio Río Grande, que era una plantació de canya de sucre amb fàbrica transformadora.
El 1878 conegué el major general Antonio Maceo quan aquest s'entrevistà amb Martínez Campos. Publicà un article de denúncia al periòdic de Santiago La Nueva Era que causà que fos desterrat a Holguín. Imbuït pels ideals d'independència de l'illa, hi fundà el 1887 el diari La Doctrina. Un article seu, El juez y el negro li comportà tres anys de presó. Es refugià a Manzanillo, on dirigí El Liberal (1893), periòdic amb què va fer apassionades campanyes periodístiques.
Actuació militar a la guerra d'independència cubana Quan esclatà la revolta el 1895, Miró s'hi afegí, amb un primer combat el 14 d'abril a Ciego La Rioja. En tornar Antonio Maceo a l'illa el confirmà com a coronel i l'incorporà en l'estat major. Després de destacar-se en l'enfrontament de Peralejo fou ascendit a general de brigada. Al novembre fou promogut al càrrec de cap d'Estat Major de la columna que partí de Baraguá.
Combaté juntament amb Maceo en tota la Campaña de Occidente, participant en les batalles d'Iguará, La Lechuza, Cacarajícara, Rubí i Bejerano. Fou ferit a San Pedro, on morí MaceoEn relació amb aquest episodi, una font aporta una visió discordant que, en tot cas, no lliga amb la historiografia general. Segons aquesta visió, en Miró hauria deixat morir en Maceo: el desembre del 1896. Pels seus mèrits en la Batalla de Mal Tiempo va ser proposat per al càrrec de general de divisió, que no li seria atorgat fins acabada la guerra.
Postguerra Acabada la contesa fou nomenat director dels arxius de l'exèrcit. Es dedicà a la història i al periodisme – dirigí La Democracia, de Manzanillo – i esdevingué membre de l'Academia de la Historia. Publicà entre d'altres Apuntes de la vida de Antonio Maceo (1897), la molt reeditada Crónicas de la guerra (1909) i la novel·la autobiogràfica Salvador Roca (1910).
El seu germà Joaquim va ser un pintor català molt vinculat a Sitges. El seu fill, José Miró Cardona, va ser primer ministre (per uns dies), i ambaixador, de la Cuba post-Batista.
Obres Apuntes de la vida de Antonio Maceo Grajales Veracruz: Tip. Las Selvas, 1897 (1898) Crónicas de la guerra 1895-1896 La Habana: Letras Cubanas, 1981 I. La campaña de Invasión II. La campaña de Occidente José Penino, José Miró Argenter: Homenaje a Ferrer La Habana: Cubana, 1909 José Miró Argenter, Tomás Estrada Plama: La invasión de Occidente: partes oficiales New York: S.Figueroa, 1896 Jornadas de gloria La Habana: Imprenta La Prueba, 1916 Muerte del general Maceo (relato del suceso), seguido de una refutación a la farsa oficial Cayo Hueso: Imp. de El Yara, 1897 El pacífico, drama en tres actos La Habana: Rambla y Bouza, 1914 Salvador Roca: drama humano La Habana: Rambla y Bouza, 1910
Notes i referències
Bibliografia Martha María Fernández Rodríguez, José Miró Argenter: el catalán mambí Holguín: Ediciones Holguín, 2005 Roland Sierra i Farreras, Diccionari biogràfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998 David Jou i Andreu, Els sitgetans a les Amèriques i Diccionari d'"americanismos" Sitges: 1994 Albert Manent, director Diccionari dels catalans d'Amèrica Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya 1992 Generalitat de Catalunya, 1992 Eduard Vinyamata, Josep Miró i Argenter, de nacionalista català a heroi de la independència de Cuba article publicat a Revista de Catalunya núm. 52 (1991), p. 33-43 Leticia Díaz Góngora, José Miró Argenter, periodista y guerrero Holguín: Comité Provincial del Partido, 1988 Juan J. Rmos y Rubio, El general Miró Argenter, guerero y cronista de la invasión La Habana: Academia de Historia de Cuba, 1952 Fernando Figueredo Socarás, Elogio del general José Miró y Argenter La Habana: 1926
Enllaços externs Resum biogràfic
Categoria:Escriptors cubans en castellà Categoria:Escriptors garrafencs contemporanis en castellà Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis Categoria:Militars catalans del sud contemporanis Categoria:Militars cubans Categoria:Periodistes sitgetans Categoria:Escriptors sitgetans Categoria:Morts a l'Havana Categoria:Periodistes cubans Categoria:Historiadors cubans Categoria:Escriptors cubans del segle XX Categoria:Escriptors cubans del segle XIX Categoria:Historiadors garrafencs Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX