miniatura|Die Gotenschlacht am Vesuv, representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats. És, per tant, un enfrontament entre grups de caràcter destructiu i un tipus de violència política. A la nostra època es tendeix a anomenar la guerra amb l'eufemisme "conflicte", amb l'objectiu de treure-li la connotació que té d'horror.Una respuesta a la pregunta ¿qué es la guerra?, de José Reinel Sánchez, 28 pàg., a la revista de ciències socials Aposta, núm. 6, març de 2004. ISSN 16967348
Al llarg de la història hi ha hagut guerres per mantenir o canviar equilibris de poder, pel control dels recursos naturals, per raons religioses o culturals, per qüestions de legalitat, per tal de dirimir disputes econòmiques, territorials o altres causes. Normalment, les raons que porten a la guerra entre dos estats són complexes, però generalment té una influència important el factor econòmic.
La guerra ha estat molts cops la causa de la mort de milers d'éssers humans, de l'aparició de moltes malalties, d'epidèmies com la pesta, de fam generalitzada i d'altres mals. A més, les guerres donen lloc també a greus violacions dels drets humans. Un crim de guerra és una guerra que es fa en contra de les lleis internacionals. Tot i que s'han establert convenis internacionals per limitar la mortaldat causada en les guerres i garantir un tracte digne als presoners, en la pràctica, molt sovint aquestes convencions s'ignoren.
Sinònims i expressions equivalents
miniatura|Efectes d'un atac aeri a Granollers Una guerra gairebé sempre havia estat "una guerra" i s'anomenava "guerra". No sempre, encara avui se sol parlar del "descobriment" d'Amèrica, per exemple. Tanmateix, a partir del i especialment al XXI, tant els líders polítics com els mitjans de comunicació que suporten els interessos del poder van començar a canviar el missatge. Això es devia inicialment a la necessitat per part dels poders públics de persuadir a la població per tal d'obtenir una viabilitat social per a actuar, especialment en democràcies, en un context d'impacte social per les bombes atòmiques sobre Japó i grans moviments de pacifisme i no-violència arreu del món. La primera estratègia és la negació. S'expliquen "versions oficials" (vegeu per exemple el cas de Vesna Vulović), que poden incloure autoexplosions o xocs accidentals d'avió; i s'ignoren certs atacs bèl·lics, com els anomenats "bombardejos secrets" (com el que va fer Estats Units al nord de Laos als anys 60).Noam Chomsky, Sobre el poder y la ideología, 1988, reeditat en 2015. La comunicació audiovisual en la història, Universitat de les Illes Balears, 2003. Rosa Calafat i Antoni Artigues, Nació, comunitat lingüística i mitjans de comunicació, Universitat de les Illes Balears, 2003
El segon pas és el canvi de llenguatge. Si la cultura popular diu que "dos no es barallen, si un no vol", els poders passen a voler distingir entre guerra calenta (amb atacs reivindicats) o freda (amenaces, atacs a tercers, atacs no reivindicats, guerra no declarada); entre guerra declarada bilateralment, unilateralment i no declarada. I també entre guerra i expressions com creuada contra el terrorisme, represàlia, conflicte armat, conflicte, o una sèrie d'incursions, actuacions, intervencions, atacs de legítima defensa, atacs quirúrgics ("si Estats Units i Europa maten, salven vides") i rèpliques (d'un atac previ). Tot són sinònims de guerra. La diferència és el bàndol: segons aquest, es parla de "guerra" o "terrorisme" i de víctimes "mortes" o "assassinades".
Definicions oficials miniatura|La ciutat de Wesel a la regió del Ruhr, destruïda pels bombarders aliats durant la Segona Guerra Mundial L'Institut Internacional d'Estocolm de Recerca de la PauInstitut Internacional d'Estocolm per a la Investigació sobre la Pau defineix la guerra com a tot aquell conflicte armat que compleix dos requisits:Javier Ayuso. "Las guerras del fin de siglo", El País Semanal, Grupo Prisa, Madrid, 10 de febrer de 1991 enfrontar almenys una força militar, sia contra un altre exèrcit (o altres exèrcits) o contra una força insurgent, i haver mort mil o més persones.
Per a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB (Barcelona), una guerra o conflicte armat es defineix com a qualsevol enfrontament protagonitzat per grups humans de diferent índole que, utilitzant armes o altres mitjans de destrucció, provoquen més de cent víctimes en un any.Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz. Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, Editorial Icària, 2005.
Història de la guerra
miniatura|esquerra|Batalla de la Muntanya Blanca, del 1620, a la Guerra dels Trenta Anys. miniatura|esquerra|Napoleó Bonaparte retirant-se de Moscou després de la fracassada invasió de Rússia miniatura|La 89ª Divisió d'Infanteria de l'exèrcit dels Estats Units travessa el Rin en 1945.
L'origen de la guerra possiblement s'havia originat per una lluita entre dos o més grups que el que volien és aconseguir alguna cosa. Si parlem del passat, la guerra és una de les estratègies que hem desenvolupat els humans per sobreviure. Per exemple; Quan a un grup li faltava algun aliment, havia de lluitar per aconseguir-lo, llavors a això li diem guerra.
Hi ha diferents termes de lluita: la lluita de classes, de guerres pel territori i de conflictes per interessos econòmics. Tots aquests elements, tenen un punt comú i és la lluita per els recursos.
Gràcies a aquestes lluites i guerres constants pels recursos dels propis humans, l'homo sàpiens s'ha pogut desenvolupar. Encara que diuen que la guerra és una estratègia per sobreviure, també és paradoxal perquè en una guerra, si hi han morts, estan reduint les probabilitats de sobreviure.
Hi ha dos tipus de supervivència: La individual i també la grupal. Cal remarcar, que per què un grup funcioni, s'ha de tenir consciència ja que sinó el treball en grup no funcionarà, això forma part de la revolució cognitiva. Quan un aconsegueix més recursos, no només augmenten les probabilitats de supervivència d'un sol organisme, sinó que també augmenten les de la seva família.
Es creu al Paleolític les societats caçadores i recol·lectores visqueren conflictes armats. Hi ha antropòlegs que dubtes d'aquesta afirmació fonamentant-se en la falta de proves contundents. Els caçadors recol·lectors no sedentaris vivien conflictes més individualitzats on es tractava d'ajustar ofenses i pèrdues personals. Les societats caçadores i recol·lectores tenien conflictes armats que es diferenciaven poc de les retribucions personals.
Alguns antropòlegs creuen que hi ha pobles caçadors i recol·lectors que no han conegut la guerra probablement mai recentment. Aquests són els natius d'Andaman, els tasaday, els Indis de missió, els yamana i els xoixons.
Durant el Neolític les guerres eren més intenses que a l'època anterior. Segons explica Yuval Noah Harari en el llibre Sàpiens (2014), la Revolució Agrícola va marcar un nou inici, la gent va començar a acumular propietats privades i els conflictes pels territoris i les lluites entre diferents poblats van fer que la guerra incrementés. La brutalitat de la violència humana es va fer visible en alguns dels esquelets trobats en els jaciments arqueològics descoberts fins al moment. Abans de l'arribada de les primeres civilitzacions, és molt probable que la guerra consistia en actes o incursions a petita escala. La meitat de les persones trobades en un cementiri de Núbia que es remunta a uns 12.000 anys, havien mort per una acció violenta entre grups d'humans.Keeley. War before civilization: The myth of the peaceful savage Com bé cita el llibre Sàpiens (2014) de Yuval Noah Harari, en el jaciment de Djebel Sahaba es van trobar puntes de llances i de fletxes incrustades amb proximitat als ossos de 24 d'aquests individus. Xifra que representa un 40% del total i que simbolitza la violència de l'espècie humana. Un altre exemple en la vall de Danubi. Es va fer un estudi de 400 esquelets extrets de diversos jaciments preagrícoles, on 18 d'aquests individus presentaven proves de violència humana. Si tots aquests Homo sapiens van patir una mort violenta, vol dir que el 4,5% de les morts van ser causades pels humans. Un percentatge molt elevat comparat amb el d'avui en dia, on només l'1,5% de les morts són causades per la violència humana, sumant el crim i la guerra. Aquest percentatge també es pot comparar amb l'època més sanguinària de la història. Durant el , un 5% de les morts van ser produïdes pels genocidis massius i les guerres més destacades de l'evolució. A la cova d'Ofnet, a Baviera, els arqueòlegs van descobrir 38 Caçadors-Recol·lectors que presentaven clars senyals d'haver estat atacats amb armes com garrots i ganivets. Aquests individus van ser dipositats en fosses comunes. En definitiva, l'espècie humana ja utilitzava la violència per reclamar el que era seu des d'abans de la Revolució Neolítica.
Amb el sorgiment dels primers estats, ara fa uns 5.000 anys,Diamond, Jared, Guns, Germs and Steel l'activitat militar s'ha anat estenent i desenvolupant a la major part del món. L'adveniment de la pólvora i l'acceleració dels avenços tecnològics van conduir al que ja es pot anomenar guerra moderna.
Sobre el tipus de guerres que es produïren abans de l'existència de les civilitzacions, Lawrence H. Keeley opina que aproximadament el 90-95% de les societats conegudes al llarg de la història participaren, com a mínim de manera ocasional, en accions de guerra,Lawrence H. Keeley, és professor de la Universitat d'Illinois. Vegeu Review: War Before Civilization i molts ho feien de manera constant. A Europa occidental, des de finals del , s'han produït més de 150 conflictes i prop de 600 batalles.Stéphane Audoin-Rouzeau, Annette Becker "World War One: A New Kind of War", Part II , a 14-18 Understanding the Great War
Segons el Human Security Report de l'any 2005, s'ha documentat una disminució significativa en el nombre i la gravetat dels conflictes armats des de finals de la Guerra Freda, a la dècada del 1990. No obstant això, les proves examinades en l'edició del 2008 del Centre per al Desenvolupament Internacional i la "Gestió de Conflictes de la Pau i els Conflictes", indica que la disminució general dels conflictes s'havia estancat.Hewitt, Joseph, J. Wilkenfield and T. nevertheless the concept war is more than just a word but a signification to the meaning Death. Gurr Peace and Conflict 2008 , Paradigm Publishers, 2007
En els últims 3.400 anys des del 2003 hi ha hagut 268 anys sense guerra (un 8%).
Tipus Segons el medi natural Segons si la guerra s'executa per terra, mar o aire se sol parlar de guerra terrestre, guerra naval o guerra aèria respectivament. Actualment les guerres i els exèrcits professionals utilitzen, en general, les tres vies.
Segons la intensitat Les guerres es poden classificar segons la seva intensitat, és a dir, segons l'abast de l'amenaça, la quantitat de persones i territoris que impliqui i la magnitud de les conseqüències reals produïdes. El rang va des d'un conflicte diplomàtic resolt per mitjà del diàleg i sense arribar a l'amenaça armada, passant per una guerra freda, una guerra mundial i fins a una guerra nuclear, que per la seva naturalesa ja implica un abast planetari.
Al camp de la ficció, la guerra mundial és superada per una guerra contra extraterrestres, una guerra interplanetària, una interestel·lar i una guerra de galàxies.
Segons els motius