miniatura|El jaleo a Maó. miniatura|Jaleo de nit. El jaleo, o ball de cavalls menorquins, és el moment central de les festes tradicionals de Menorca en el qual els genets entren, d'un en un o en grups reduïts, a la plaça principal del poble i fan botar els cavalls al compàs de la música.
Origen El nom «jaleo» prové de la peça musical que sona ininterrompudament quan boten els cavalls i ha donat nom a l'acte homònim. És el resultat de la interpretació de la jota de la sarsuela El postillón de La Rioja (1856) de Cristóbal Oudrid (1825-1877), jota aragonesa sonada el 1881 durant el caragol del Born de Ciutadella.
La introducció d'aquesta peça hauria succeït per casualitat i vindria del fet que en aquell any es va inaugurar el Cercle Artístic a la Plaça des Born, i l'entitat va decidir contractar una agrupació musical per amenitzar el caragol des Born. L'agrupació va començar a interpretar aquesta peça, probablement per la única raó de que haurien representat la sarsuela i tenien les partitures. Els cavalls que passaven per allà es van començar a excitar i fer bots armant un desgavell, que en castellà és un jaleo, una confusión, un desorden.
En aquell moment els cavalls que s'utilitzaven eren els propis cavalls de feina dels caixers pagesos, que no tenien una doma específica, i probablement ni els propis pagesos tenien coneixements per controlar els animals en aquelles circumstàncies. Aquesta situació va contribuir de tal manera a la festa i a la animació de la gent de Ciutadella que va quedar com un element bàsic de la festa, i es va anar expandint per la resta de municipis, fins a arribar a ser pràcticament un himne de les festes de Menorca.
Les festes Les festes populars de l'illa de Menorca són protagonitzades pels cavalls menorquins adornats amb llaços, brodats i clavells multicolors, i genets. De genets hi ha el fabioler, l'únic que cavalca un ase i que encapçala les comitives, els caixers, que representen un dels estaments principals de poder, i els cavallers. Tant els cavalls com els genets van convenientment engalanats i aconjuntats, sovint en colors sobris per a destacar els brodats i clavells dels cavalls. Els adornos de cavalls i genets varia segons el municipi. Es reviu cada any un ritual que neix a principis del i és d'origen religiós. Els diferents caixers representen els estaments socials. Els més importants són el caixer senyor, el caixer batlle i el caixer capellà.
Els caixers es van arreplegant amb el fabioler al capdavant i una vegada reunits van sortint a la plaça del poble a celebrar el tradicional jaleo. Els caixers fan botar els seus cavalls mentre sona la música típica d'aquest. La gent participa d'aquesta festa ajudant a botar el cavall i donant ànims als seus genets.
El jaleo s'acaba amb l'entrega de canyes i una cullereta d'argent. La música que sona és diferent a la d'abans. Aquestes festes se celebren al llarg de tot l'estiu menorquí als diferents pobles de l'illa amb les seves particularitats.
Les primeres festes a celebrar-se són les de Sant Joan a Ciutadella i les darreres les de la Mare de Déu de Gràcia a Maó. Aquestes són totes a l'estiu, entre fi de juny i primers de setembre, però al gener hi ha la festa de Sant Antoni, patró de l'illa, que se celebra a tot arreu.
Referències
Categoria:Festes de Menorca Categoria:Danses de les Illes Balears Categoria:Festes de cavalls