Joan Potau i Farré (Sarral, Conca de Barberà 25 maig 1907 - agost 1994) fou un magistrat i comerciant català.
Biografia Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1931. Simpatitzant d'ERC, durant la guerra civil espanyola fou jutge de primera instància i d'instrucció de Lleida, i magistrat de l'Audiència de Lleida a Solsona.
En acabar la guerra, es va exiliar a França fins al 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic, arribar a bord del vaixell Nyassa el 22 de maig de 1942, al port de Veracruz, com asilat polític.
Treballà com a gerent general de l'empresa importadora de vins, licors i conserves Manuel Benet, S. de R.L., i després com a director general del laboratori farmacèutic Hosbon S.A. Ha sigut un dels elements més actius de la Comunitat Catalana de Mèxic. Dedicat també al periodisme, dirigí la revista de l'Orfeó Català de Mèxic de 1962 a 1985 i col·laborà a l'Esquerra (1961) amb el suport del seu amic, l'editor Bartomeu Costa-Amic. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi a Mèxic de mans del president Jordi Pujol.
Referències
Categoria:Advocats del Camp de Tarragona contemporanis Categoria:Creus de Sant Jordi 1991 Categoria:Exiliats del franquisme de la Conca de Barberà Categoria:Estudiants de dret de la UB Categoria:Sarralencs Categoria:Comerciants catalans Categoria:Empresaris catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics de la Conca de Barberà Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX