miniatura|Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. miniatura|Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc. Els vaixells es diferencien de les barques per la major capacitat de càrrega o de transport de passatgers i per la gran autonomia del sistema de propulsió, que l'habilita per a viatges de llarga distància. Els vaixells s'han utilitzat des de l'antiguitat amb per al comerç, exploració i missions militars, era el mitjà de transport més útil per les càrregues pesants a causa de la dificultat del transport terrestre. En l'actualitat són un mitjà essencial per al transport de mercaderies i pel comerç internacional.
Hi ha vaixells de molts tipus, amb característiques de disseny diferents, adequades a les funcions a les quals van destinades. Alguns exemples destacats són els següents:
El transatlàntic RMS Titànic, famós vaixell de passatgers enfonsat el 1912, tenia una gran capacitat de passatgers i d'instal·lacions de luxe. El portaavions USS Enterprise (CV-6), vaixell de guerra utilitzat àmpliament per la marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.
Història miniatura|Pintura d'un vaixell a la tomba egípcia de Menna, datada entre el 1422 i el 1411 aC. miniatura|Una trirrem romana en un mosaic de Cartago, Museu del Bardo de Tunis. miniatura|Restes del buc d'un vaixell viking exposat al Vikingeskibsmuseet (Museu de vaixells vikings) de Roskilde.
Prehistòria i antiguitat La història dels vaixells és paral·lela a la de la humanitat. Les primeres embarcacions conegudes es remunten al Neolític, fa uns deu mil anys. Aquestes primeres naus tenien una capacitat limitada: podien moure's sobre l'aigua, però això era tot. Eren utilitzades principalment per a la caça i pesca. Les canoes monòxils més antigues trobades sovint eren tallades a partir de troncs de coníferes amb eines de pedra simples.
Vers l'any 3000 aC, a l'antic Egipte ja coneixien la tècnica d'engalzar planxes de fusta per construir el buc dels vaixells.Ward, Cheryl. "World's Oldest Planked Boats," a la revista Archaeology (Volum 54, Num. 3, Maig/Juny 2001). Archaeological Institute of America. Archaeology.org Feien servir tires de teixits per mantenir junts els taulons i papir o herba embotida per a segellar les juntes.Els primers vaixells egipcis coneguts daten del 3000 AC i van ser trobats a Abidos el 1991. Es tractava de taulons units per cordes. Vaixells similars que daten del 2600 aC es van trobar el 1954 i 1987 a la Piràmide de Kheops a Guiza. El 1894, altres vaixells egipcis compostos per taulers units van ser trobats a Dashur. Vegeu: ABC.se L'historiador i geògraf grec Agatàrquides ha documentat la utilització de vaixells al Nil pels primers egipcis: «Durant el pròsper període de l'Imperi Antic, entre els segles 30 i 25 aC, les fluvials del Nil es van mantenir en ordre, i els vaixells egipcis navegaven pel mar Roig fins al país de la mirra.»Schoff, Wilfred Harvey, traductor i el secretari del Commercial Museum of Philadelphia, amb un pròleg de W. P. Wilson, Sc. Director dels The Philadelphia Museums. Periplus of the Erythraean Sea: Travel and Trade in the Indian Ocean by a Merchant of the First Century, Translated from the Greek and Annotated. (Primera edició 1912, Nova York, Longmans, Green and Co.) Reimprès el 1995, Nova Delhi: Munshiram Monoharlal editorials, . El primer vaixell de qual es coneix el nom data del 2613 aC: l'«Elogi de les dues terres» del faraó del quarta dinastia Snefru, fet de fusta de cedre.Anzovin, Steven, Famous First Facts: A Record of First Happenings, Discoveries, and Inventions in World History, H.W. Wilson (2000), . Pàgina 385: Reference to a ship with a name appears in an inscription of 2613 BCE that recounts the shipbuilding achievements of the fourth-dynasty Egyptian pharaoh Sneferu. He was recorded as the builder of a cedarwood vessel called "Praise of the Two Lands."
Els primers navegants van començar a utilitzar pells d'animals o teixits com veles. Fixades a la part superior d'un pal, aquestes veles van ampliar l'àmbit d'acció. Això va permetre als homes exploracions més llunyanes.Per exemple, fins a l'Oceania fa prop de tres mil anys.
A l'Àsia oriental, durant l'època de la dinastia Zhou es van desenvolupar tecnologies com la del timó muntat a la popa, i durant la dinastia Han una flota naval ben cuidada era un element fonamental de la força militar. Durant la dinastia Ming, al , el diplomàtic i explorador Zheng He va reunir una de les flotes més grosses i poderoses del món. A Corea, durant el , es va desenvolupar el vaixell Tortuga, el primer vaixell cuirassat.Admiral Yi Sun-sin - A Korean Hero. The “Turtle Ship”, Korean Spirit and Culture Promotion Project
Al voltant del 2000 aC, la civilització minoica de l'illa de Creta s'havia convertit en una potència naval i exercia un control efectiu de l'est de la Mediterrània.Minoan civilization. Encyclopædia Britannica. Se sap que l'antiga Núbia i el Regne d'Axum comerciaven amb l'Índia. Hi ha proves que vaixells procedents del nord-est d'Àfrica van establir rutes comercials amb l'Índia, Núbia i fins i tot amb Pèrsia, Himyar i Roma. El Regne d'Axum era conegut pels antics grecs per tenir ports marítims per als vaixells procedents de Grècia i el Iemen. En altres parts de la Banya d'Àfrica, el papir Periple de la Mar Eritrea (Περίπλους τὴς Ἐρυθράς Θαλάσσης) informa que el poble somalí comerciava a través dels ports del nord, com Zeila i Berbera, amb productes com l'encens i d'altres articles amb els habitants de la península d'Aràbia molt abans de l'arribada de l'islam, així com amb l'Egipte controlat per l'Imperi Romà.
Gradualment els fenicis i els grecs van esdevenir mestres de la navegació marítima, explorant i colonitzant la Mediterrània amb vaixells trirrems. Al voltant de l'any 340 aC, el navegant grec Píteas, de la colònia de Massàlia (l'actual Marsella), es va aventurar a travessar l'estret de Gibraltar i va vorejar la costa gal·la fins a arribar a Gran Bretanya.Encyclopædia Britannica (1911). "Navigation". Encyclopædia Britannica (11a edició) 19. Ed. Chisholm, Hugh. 703 En el decurs del , Roma va destruir Cartago i va passar a sotmetre els regnes hel·lens de la Mediterrània oriental, de manera que aconseguí un domini complet del mar Mediterrani, que anomenaven Mare Nostrum, com que va esdevenir un mar envoltat pel territori romà. El navegant grec Eudoxe de Cízic va navegar per l'oceà Índic el 118 aC.Greatest emporium in the world, CSI, UNESCO. Amb uns tres-cents vaixells fent cada any la ruta entre l'Imperi Romà i l'Índia, el volum d'intercanvis va arribar a ser de 300.000 tones anuals."The Origins of Globalization ", Ivey Business Journal.
Abans de la introducció de la brúixola, el mètode principal de navegació al mar fou la navegació astronòmica. A la Xina, les primeres versions de la brúixola magnètica es van utilitzar entre el 1040 i el 1117.Li Shu-hua, “Origine de la Boussole 11. Aimant et Boussole,” Isis, Vol. 45, No. 2. (Jul., 1954), p.181 La brúixola marina, que utilitzava una agulla giratòria en una caixa seca, es va inventar a Europa vers l'any 1300.Frederic C. Lane, “The Economic Meaning of the Invention of the Compass,” The American Historical Review, Vol. 68, No. 3. (Abril, 1963), p.615ff.
El poble suahili tenia diversos ports importants al llarg de la costa de l'Àfrica Oriental i el Gran Zimbabwe, que tenien amplis contactes comercials amb Àfrica central, i també amb la costa de Kilwa.
Se sap pels historiadors que, en el seu apogeu, l'Imperi de Mali va construir una gran flota naval en temps de l'emperador Gongo Mūsà a finals del i principis del . Algunes fonts àrabs descriuen el qual es podria considerar com el primer viatge a Amèrica per la flota de Mali el 1311, gairebé 200 anys abans de Colom.
El Renaixement Fins al Renaixement, la tecnologia de navegació va evolucionar poc; era relativament primitiva. Aquesta absència d'avanç tecnològic no va impedir que algunes civilitzacions esdevinguessin potències marítimes. Els exemples inclouen les repúbliques marítimes de Gènova i Venècia, la Lliga Hanseàtica, la marina comercial catalana i la marina romana d'Orient. Els vikings van utilitzar els seus knarrs i drakars per explorar Amèrica del Nord, per comerciar a la mar Bàltica i per a saquejar moltes de les regions costaneres d'Europa occidental. miniatura|Rèplica de la nau Santa Maria al port de Funchal. A finals del , embarcacions com la nau van començar a incorporar castells a la proa i a la popa. Aquestes construccions, que al principi s'aixecaven molt per sobre del nivell de la coberta, van comportar una disminució de l'estabilitat del vaixell. Al la caravel·la, que podia navegar contra el vent, es va convertir en el vaixell més utilitzat. Aquest augment de francbord que van proporcionar els castells va permetre altres innovacions com els embornals i l'artilleria associada amb ells.
Al es va generalitzar la utilització del francbord i dels embornals amb l'aparició de vaixells com els galions, on el castell de proa es redueix i retrocedeix una mica, cosa que fa la proa més lleugera i que facilita la maniobrabilitat. El 1588 els avenços en la maniobrabilitat i en la potència de foc introduïts als vaixells anglesos van contribuir de manera important a la derrota del que els espanyols van anomenar Armada Invencible.
A l'Àsia, els vaixells es van desenvolupar de manera paral·lela a Europa. El Japó va utilitzar tècniques de defensa naval durant la invasió mongol del 1281. És probable que els mongols de l'època aprofitessin les tècniques de construcció naval d'europeus i asiàtics. Al Japó, durant el període Sengoku, del fins al , la gran lluita per la supremacia feudal es va lliurar, en part, entre flotes costaneres de centenars d'embarcacions, incloent-hi els vaixells de guerra anomenats atakebune.
La nau i la caravel·la es van desenvolupar a la península Ibèrica. Després de Cristòfor Colom, l'exploració europea es va accelerar i es van establir moltes noves rutes comercials."The European Golden Age of Shipping". Discovery Channel. El 1498, Vasco da Gama va demostrar que es podia accedir a l'oceà Índic des de l'Atlàntic a través del cap de Bona Esperança, arribant a l'Índia a través d'aquella ruta. Aquestes exploracions a l'Atlàntic i l'Índic van ser seguides aviat per França, Anglaterra i els Països Baixos, que van explorar les rutes del comerç espanyol i portuguès a l'oceà Pacífic, arribant a Austràlia el 1606 i a Nova Zelanda el 1642.Love, Ronald S., "Maritime exploration in the age of discovery, 1415-1800", Greenwood guides to historic events, 1500-1900, Greenwood Publishing Group, 2006, El 1650, les Províncies Unides (República neerlandesa) eren una potència naval important, en disposar de 16.000 vaixells mercants."The Middle Colonies: New York ". Digital History. Al exploradors neerlandesos com Abel Tasman van explorar les costes d'Austràlia, mentre que al va ser l'explorador anglès James Cook qui va dibuixar el mapa de gran part de la Polinèsia.
Especialització i modernització miniatura|El navili de línia HMS Victory a Portsmouth l'any 1900. Durant el període comprès entre l'antiguitat i el Renaixement, paral·lelament als vaixells de guerra, també es van desenvolupar vaixells per a la pesca i el comerç. El comerç marítim es va veure impulsat pel desenvolupament d'empreses navilieres amb importants recursos financers.