miniatura|Pòlder a Neßmersiel (Alemanya), maig 2012 Un pòlder és un terreny guanyat al mar o als schorres i convertit en terra de pastura o de conreu per un sistema de desaiguament, amb rescloses de desguàs o amb molins.
Al marge dels canals de desguàs sovint es plantaven salzes coronadissos que a més del seu paper econòmic fixaven la ribera amb les seves arrels. Des de la fi del els molins van reemplaçar-se per estacions de bombatge elèctriques. En perdre el seu paper, molts molins es van enderrocar o transformar en llocs per a viure-hi. Des dels anys cinquanta del segle passat existeixen moviments de conservació dels molins. A Schermerhorn (Països Baixos) es troba un museu amb molins que funcionen com abans. Igualment, van desaparèixer els salzes coronadissos.
Etimologia La paraula neerlandesa polder deriva successivament del neerlandès mitjà polre, del neerlandès antic polra, i en definitiva de pol-, un tros de terra elevat sobre el seu entorn, amb el sufix augmentatiu -er i epentètic -d-. La paraula ha estat adoptada en trenta-sis idiomes.Sijs, N. van der, 2010. Nederlandse woorden wereldwijd, 747 pp. Sdu Uitgevers bv, Den Haag. , https://pure.knaw.nl/portal/files/458170/Nww_compleet_archief.pdf , página 155
Pòlders al comtat de Flandes miniatura|El paisatge típic d'un vell pòlder flamenc a Lissewege Els primers pòlders a l'edat mitjana foren desenvolupats per monjos a la regió costanera del comtat de Flandes, al mar del Nord. Els benedictins van construir uns dics circulars, uns canals de drenatge o weterings, i un sistema de resclosa per tal de poder evacuar les aigües a la baixamar, ja que es tracta de terrenys que es troben sota el nivell de l'altamar. Les abadies de Ten Duinen a Koksijde i de Ter Doest a Lissewege van tenir un paper important en l'explotació de la zona alliberada després de la suposada transgressió de Duinkerke. L'explotació de la terra argilosa molt fèrtil va contribuir a la riquesa de les dues abadies.
Pòlders als Països Baixos miniatura|Imatge de satèl·lit del Noordoostpolder, als països Baixos (595.41 km²) Els Països Baixos s'associen freqüentment als pòlders, ja que els seus enginyers es van fer notables pel desenvolupament de tècniques per drenar aiguamolls i fer-los útils per a l'agricultura i altres desenvolupaments. Ho il·lustra la dita "Déu va crear el món, però els holandesos van crear els Països Baixos".Cf. Forrest Clingerman, Brian Treanor, Martin Drenthen, David Utsler, Interpreting Nature: The Emerging Field of Environmental Hermeneutics, Fordham University Press, 1 sep. 2013. The sentence stems from a poem by Archibald Pitcairn (1652–1713): Tellurem fecere dei, sua littora Belgae. C.D. van Strien, British Travellers in Holland During the Stuart Period: Edward Browne and John Locke as Tourists in the United Provinces, Leiden 1993, 164.
Els holandesos tenen una llarga història de recuperació d'aiguamolls i maresmes, cosa que dona lloc a uns 3.000 pòlders a escala nacional. El 1961, aproximadament la meitat del territori del país, 18.000 quilòmetres quadrats, havia estat recuperada del mar. Aproximadament la meitat de la superfície total de pòlders al nord-oest d'Europa es troba als Països Baixos. Els primers terraplens d'Europa es van construir a l'època romana. Els primers pòlders es van construir al . El pòlder existent més antic és el pòlder Achtermeer, del 1533.
Al , l'home de ciències i enginyer Simon Stevin va desenvolupar un mètode eficaç que permetia assecar terrenys més baixos. Va perfeccionar el cargol d'Arquimedes i dissenyar un molí especial que va permetre utilitzar el vent, un recurs gairebé inesgotable a les regions costaneres dels Països Baixos.Siger Zeischka, Minerva in de polder. Waterstaat en techniek in het Hoogheemraadschap van Rijnland 1500-1856, Hilversum, Editorial Verloren, 2008, pàgina 62, (en català: Minerva al pòlder) Com que aquests molins només podien vèncer un desnivell d'aigua de més o menys 1,2 m, s'havia de construir una sèrie de tres o quatre molins que pujaven l'aigua a un canal cada vegada més alt fins a atènyer el canal principal (anomenat ringvaart o canal circular) a un nivell més alt que la baixamar. Aquestes sèries de molins eren típiques del paisatge dels Països Baixos però també a De Moeren, un pòlder tallat ulteriorment per la frontera entre els Països Baixos del sud i França.
Com a resultat de desastroses inundacions, es van crear les juntes d'aigua anomenades waterschap (quan es troben més a l'interior) o hoogheemraadschap (prop del mar, que s'utilitza principalment a la regió d'Holanda)Reh, W., Steenbergen, C., Aten, D. 2007. Sea of Land, The polder as an experimental atlas of Dutch landscape architecture. 344 pp, Uitgeverij Architectura & Natura. per mantenir la integritat de les defenses de l'aigua al voltant dels pòlders, mantenir les vies d'aigua a l'interior d'un pòlder i controlar els diferents nivells d'aigua dins i fora del pòlder. Les juntes d'aigua celebren eleccions, cobren impostos i funcionen independentment d'altres organismes governamentals. La seva funció és bàsicament la mateixa encara avui. Són les institucions democràtiques més antigues del país. La necessària cooperació entre tots els rangs per mantenir la integritat del pòlder va donar nom a la versió holandesa de la política de tercera via: el model pòlder.
El desastre de les inundacions de 1953 va provocar un nou enfocament en el disseny de dics i altres estructures de retenció d'aigua, basat en una probabilitat acceptable de desbordament. El risc es defineix com el producte de la probabilitat i les conseqüències. Es comparen els danys potencials en la vida, la propietat i els costos de reconstrucció amb el cost potencial de les defenses contra l'aigua. A partir d'aquests càlculs es desprèn un risc acceptable d'inundació del mar d'una cada 4.000-10.000 anys, mentre que és d'una cada 100-2.500 anys per a una inundació del riu. La política establerta en particular orienta el govern holandès a millorar les defenses contra les inundacions a mesura que es disposa de noves dades sobre el nivell d'amenaces.
Els principals pòlders holandesos i els anys en què es van assecar inclouen Beemster (1609-1612), Schermer (1633-1635) i Haarlemmermeer (1852). Entre els pòlders creats com a part dels treballs de Zuiderzee s'inclouen Wieringermeer (1930), Noordoostpolder (1942) i Flevopolder (1956–1968).
En veure la quantitat de terres neerlandeses que es troben sota el nivell de mar, es comprèn fàcilment el lema no oficial dels Països Baixos: pompen of verzuipen (en català: "bombar o ofegar-se").
Pòlders o closes a Catalunya A l'Alt Empordà hi ha zones dessecades per l'home que s'han convertit en pòlders. Es coneixen amb el nom de "closes" o camps tancats. Són prats naturals limitats per canals de drenatge i tancats amb barreres de vegetació, generalment tamarius, que s'utilitzen per al pasturatge, i que formen un paisatge molt característic, com l'antic estany de Castelló d'Empúries drenat pel rec Madral. Moltes closes van transformar-se en camps de conreu.Departament de Medi Ambient i Habitatge «La societat agrària tradicional va anar dessecant els estanys construint-hi una mena de pòlders utilitzats com a pastures i anomenats “closes" […] un ecosistema d'una gran biodiversitat. La intensificació agrària moderna ha propiciat la desaparició de més de la meitat de la superfície prèviament dedicada a pastures i closes, convertida ara en camps de conreu.»Francesc Ramagosa i Casals, «Els aiguamolls de l'Empordà: de la destrucció a la protecció i l'ús turístic», Estudis de turisme de Catalunya, Generalitat de Catalunya, pàgines 11-15, ISSN 1138-5383
Les closes van inspirar l'escriptora catalana Maria Àngels Anglada, que descriu en la seva novel·la Les Closes el poble de Vilamacolum i l'entorn, els aiguamolls de l'Empordà. A Vilafant es troba el nucli Closes d'en Clarà.Carles Gorini, «Les closes de l'Alt Empordà» , (amb extrets de poemes de Maria Àngels Anglada) Engega n.14, Girona, Universitat de Girona, 2010Francesc Murgadas, «Pompen of verzuipen », La Fura, informatiu de l'Alt i Baix Penedès i Garraf [consulta: 12 d'agost de 2012]Joaquim Gosálbez i Noguera, Jordi Serra i Raventós, Eulàlia Velasco i Batlle, Els sistemes naturals dels aiguamolls de l'Empordà, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1994, 478 pàgines,
Exemples d'altres pòlders Brasil Diverses ciutats de la regió de la Vall del Paraíba (en l'estat de São Paulo) tenen pòlders en terrenys reclamats a les planes al·luvials entorn del riu Parauba do Sul.
Bangladesh Bangladesh compta amb 139 pòlders, dels quals 49 estan orientats al mar, mentre que la resta es troben al llarg dels nombrosos distributaris del delta del riu Ganges-Brahmaputra-Meghna. Es van construir a la dècada de 1960 per protegir la costa de les inundacions provocades per les marees i reduir la salinització. "Bangladesh polders under threat"], Irin News Redueixen les inundacions i els negaments a llarg termini després de les marees de tempestat dels ciclons tropicals. També es cultiven per a l'agricultura."Bangladeshi project to enhance polders amidst climate woes" , Unearth News
Bèlgica miniatura|El riu IJzer i els pòlders de Flandes Occidental prop de Diksmuide De Moeren, prop de Veurne a Flandes Occidental Pòlders al llarg del riu Yser entre Nieuwpoort i Diksmuide Pòlders de Muisbroek i Ettenhoven, a Ekeren i Hoevenen Pòlder de Stabroek, a Stabroek Pòlder de Kabeljauw, a Zandvliet Scheldepolders, a la riba esquerra del l'Escalda Pòlders d'Uitkerkse, a prop de Blankenberge, a Flandes Occidental. Prosperpolder, prop de Doel, Anvers i Kieldrecht.
Canadà Marismes de Tantramar Holland Marsh Reserva Ecològica de Pitt Polder Grand Pré, Nova Escòcia Conca de Mines Xina La ciutat de Kunshan compta amb més de 100 pòlders.
Història La regió de Jiangnan, al delta del riu Iang-Tsé, té una llarga història de construcció de pòlders. La majoria d'aquests projectes es van fer entre els segles X i XIII. El govern xinès també va ajudar les comunitats locals a construir dics per al drenatge de l'aigua dels pantans. El sistema d'autocontrol Lijia (里甲) de 110 llars sota un cap lizhang (里长) s'utilitzava per a l'administració de serveis i la recaptació d'impostos al pòlder, amb un liangzhang (粮长, cap del gra) responsable del manteniment del sistema daigua i un tangzhang (塘长, cap del dic）per al manteniment del pòlder.
Dinamarca Filsø Lammefjorden
Finlàndia Söderfjärden Munsmo Dos pòlders (3 km² en total) prop de Vassor a Korsholm
França Marais Poitevin Les Moëres, adjacent al pòlder flamenc De Moeren a Bèlgica. Pòlders de Couesnon a prop Mont-Saint Michel a Normandia
Alemanya miniatura|Friedrichskoog és un pòlder a Schleswig-Holstein miniatura|Wesselburenerkoog A Alemanya, els terrenys guanyats al mar s'anomenen koog. El sistema alemany Deichgraf era similar a l'holandès i és àmpliament conegut per la novel·la de Theodor Storm Der Schimmelreiter. (El genet del cavall blanc)
Altes Land, prop d'Hamburg Blockland i Hollerland, prop de Bremen Nordstrand (Alemania) Bormerkoog i Meggerkoog prop de Friedrichstadt 36 koogs al districte de Nordfriesland 12 koogs al districte de Dithmarschen
Al sud d'Alemanya, el terme pòlder s'utilitza per designar les conques de retenció recreades mitjançant l'obertura de dics durant la restauració de planes al·luvials fluvials, un significat una mica oposat al del context costaner.
Guyana Black Bush Polder, Corentyne, Berbice.
Índia Regió de Kuttanad, Kerala
Irlanda Lough Swilly, Co. Donegal. Prop de Inch Island i Newtowncunningham.
Itàlia Delta del riu Po, com Bonifica a la Vall del Mezzano
Japó Al voltant del Mar d'Ariake a Kyushu, principalment a Saga, però també a les prefectures de Fukuoka i Kumamoto.
Lituània Illa de Rusnė
Països Baixos miniatura|El serpentejant Stingsloot separa el Vrouw Vennepolder (esquerra) i el Rode Polder (dreta) miniatura|Granges eòliques al Noordoostpolder