La bombarda o llombarda, considerada l'arma de foc portàtil més antiga, era una peça d'artilleria primitiva precursora del canó, amb un pes variable segons l'època de construcció.
Les bombardes es construïen de dovelles i anells de fosa, compostes de canya i recambra postissa, unides al fust amb corda. Eren armes d'ànima molt curta i disparaven projectils de pedra, però aviat l'ànima es va fer més llarga, i a la fi del , la munició passa a ser de fosa, i així se'n pot abaixar el calibre.
A final del apareixen els morters i els canons, d'ànima seguida.
El primer ús en combat documentat a la Corona d'Aragó fou el 1359 durant la Guerra dels Dos Peres en la Batalla naval de Barcelona quan les tropes de Pere el Cerimoniós van disparar una bombarda de les que hi havia muntades sobre les galeres catalanes,Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona fent inútil una de les galeres atacants i destruint-ne els castells i l'arbre.
Referències
Categoria:Artilleria