Recife és la capital de l'estat de Pernambuco. Està situada en el litoral de l'oceà Atlàntic, en la regió nord-est del Brasil. Té una població d'1,65 milions d'habitants (la 9a més populosa) i una superfície de 218 km². El seu PIB és de 51.860 milions de reals, el 13è més alt del país.
Recife va ser fundada el 1537, sent la més antiga de les 26 capitals d'estat. La ciutat d'Olinda, que se situa a la Gran Recife, havia estat fundada dos anys abans i va ser la primera capital de la capitania de Pernambuco. La seva població arriba als 4,05 milions si es computa la seva conurbació. La Regió Metropolitana de Recife (RMR) és la més poblada de la regió Nord-est i la cinquena de tot el Brasil.
Etimologia Recife, així com la seva forma antiga arrecife, prové del mot àrab ár-raçif: escull, dic, moll o camí de pedres. El topònim li ve donat per l'accident geogràfic que es troba al llarg de la costa de la ciutat. El primer registre del nom és un document datat el 1532, que fa referència al port natural, anomenant-lo Barra dos Arrecifes (voral dels esculls). Quan s'establiren els primers colons el 1537, es va dir Ribeiro do Mar dos Arrecifes dos Navíos. A partir de 1709, el seu nom oficial va ser Vila de Santo Antônio do Recife i el 1823 va rebre el seu nom actual.
En portuguès, el nom de la ciutat va precedit de l'article definit masculí singular "o" (excepte al començament d'una frase). Succeeix el mateix amb ciutats com Porto i Rio de Janeiro.
Història Primers pobladors i colonització portuguesa Al voltant de l'any 1000, els indis tapuias ocupaven la regió on se situa l'actual Recife. Els tupis, que arribaren procedents de l'Amazònia, van envair el territori i va expulsar els tapuias cap a l'interior del continent. Quan els portuguesos arribaren a Amèrica l'any 1500, els pobladors pertanyien al poble dels caetés. miniatura|210x210px|El centre històric d'Olinda en primer pla, amb el modern Recife al fons.|esquerra L'actual àrea metropolitana de Recife va ser l'escenari d'alguns dels primers fets històrics del Nou Món: el 26 de gener de 1500 es donà el primer contacte visual amb el cap de Santo Agostinho, per part de Vicente Yáñez Pinzón; el 1516 s'establí a l'illa d'Itamaracá el primer Governador de les Parts del Brasil, Pero Capico, qui, allà mateix, hi va construir el primer ingeni sucrer del Brasil colonial. Va ser el primer port d'esclaus d'Amèrica.
L'origen de Recife va íntimament lligat al del contigu municipi d'Olinda. En la carta foral d'Olinda, concedida per Duarte Coelho el 1537, ja hi ha una referència a Arrecife dos Navíos, un poblat de pescadors situat al sud. Olinda estava situada, estratègicament, en una zona alta de turons, que facilitava la seva defensa. Allà era on residia la burgesia de l'època, mentre que Recife era el seu port principal, que havia de ser protegit amb empallissades davant l'amenaça dels pirates i corsaris, atrets per la riquesa de la Capitania de Pernambuco.
Saqueig de Recife (1595) miniatura|254x254px|L'Almirall James Lancaster. A finals del tingueren lloc dos esdeveniments importants: la Unió Ibèrica, que va aglutinar tots els territoris dels regnes d'Espanya i Portugal sota una mateixa bandera (1580–1640) i la Guerra angloespanyola (1585–1604), en la que totes dues potències lluitaven per l'hegemonia naval a Europa i Amèrica.
En el marc d'aquesta guerra, Londres es va fer amb informació detallada sobre les colònies brasileres. A partir de les dades obtingudes, la marina britànica va formar l'Expedició Pernambucana de Lancaster, que va arribar el març de 1595 a Recife. Va saquejar el port i van derrotar els contraatacs hispanoportuguesos. El botí extret (sucre, pau-brasil, cotó i altres mercaderies d'alt valor) va ser de tal magnitud, que Lancaster va haver de llogar vaixells francesos i holandesos per poder transportar-ho tot a Anglaterra.
A partir de llavors, Pernambuco va organitzar dues companyies armades, de 220 soldats cadascuna, encarregades de defensar Olinda i Recife. Des de la dècada de 1620, amb l'agreujament de la guerra neerlandoportuguesa, el governador Matias de Albuquerque (parent del virrei de l'ïndia) va invertir en reforçar les fortificacions costaneres dels municipis.
Invasió neerlandesa Nova Holanda miniatura|190x190px|Extensió del Brasil neerlandès.|esquerra Les Províncies Unides portaven des de principis del saquejant la costa brasilera, especialment a Bahia. El 1621 es va fundar la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, que rebé el monopoli orange del comerç a les Amèriques i Àfrica occidental. El bloqueig espanyol sobre el comerç neerlandès va provocar l'interès d'aquests per llançar una campanya militar per tal d'establir-se al Brasil. L'atac es va centrar en Pernambuco: assaltaren i cremaren Olinda i capturaren Recife l'any 1630. Van estendre els seus dominis cap al nord, formant la colònia de Nova Holanda, que mantingueren militarment fins al 1654. El 1661, les Set Províncies van reconèixer la sobirania portuguesa sobre el Brasil neerlandès en el Tractat de la Haia. miniatura|285x285px|Johann Moritz von Nassau-Siegen, governador de Nova Holanda. La colònia va ser governada pel comte Joan Maurici de Nassau-Siegen entre 1637 i 1644. Radicat a Recife, que sota el domini neerlandès es digué Mauritsstad o Ciutat Maurícia, va propiciar un ràpid creixement per la localitat. Va instal·lar ponts, dics i canals, va construir edificis emblemàtics com el Palau de Friburg (dotat amb el primer observatori astronòmic de l'hemisferi sud), va aixecar el primer far i el primer jardí zoobotànic d'Amèrica. Va promulgar la llibertat de culte, permetent conviure calvinistes i catòlics i acollint una important comunitat jueva, que va edificar la primera sinagoga en el continent, la Kahal Zur. Va atraure pintors, naturalistes i metges i a la ciutat van ser encunyades les primeres monedes brasileres.
Insurrecció Pernambucana Nassau va ser despatxat l'any 1644, ja que els dirigents de la WIC creien que els rendiments obtinguts estaven per sota del previst. Les mesures imposades pels nous dirigents de la colònia van trobar el rebuig unànime dels locals. 18 líders es van reunir a l'Ingeni de Sant Joan el 15 de maig de 1645 i van acordar les bases per lluitar contra el domini centreeuropeu.
Se succeïren els alçaments brasilers, sent el més important i decisiu la batalla de Guararapes (1648-1649). Involucrat en la primera guerra anglo-holandesa, el govern de La Haia no va poder enviar reforços al Brasil neerlandès, el que va ser aprofitat per Lisboa per enviar un gran esquadró naval i executar l'atac definitiu sobre Ciutat Maurícia, que tingué lloc el 15 de gener de 1654. El dia 26, els holandesos van signar la rendició.
La intransigència pernambucana Des de la sortida dels neerlandesos, Pernambuco va haver de fer front a la reconstrucció de Recife i Olinda, que van quedar molt malmeses després dels anys de guerra, especialment durant el setge i l'atac final de gener del 1654. L'economia al nord i nord-est del Brasil va seguir durant molts anys lligada a l'extractivisme: canya de sucre, espècies i cotó, fins que a finals del s'inicià el cicle de l'or, el que va comportar el desplaçament del centre de poder econòmic i polític cap a Rio de Janeiro.
Recife, com tot Pernambuco, sempre va ser una regió altiva, que demostrava vehementment el rebuig a les ingerències dels capitosts, ja vinguessin de part del Governador de la Capitania, de la capital colonial (Salvador o Rio) o directament des de Lisboa. Així, se succeïren escàndols, revoltes i insurreccions: miniatura|L'exèrcit imperial ataca les tropes de la Confederació de l'Equador (Recife, 1824).|280x280px La Conjura de Nosso Pai (1666), on el poble va engarjolar i extradir a Portugal al Governador Jerônimo de Mendonça Furtado "o Xumbergas". Guerra dels Mascates (1710-1711), on els terratinents d'Olinda s'oposaren a la formalització de Recife com a Vila independent, on residia una nova burgesia formada per comerciants, coneguts com mascates. La Revolució Pernambucana (1817), en protesta al repunt absolutista de la corona del Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve i les ingerències del Parlament de Lisboa en el funcionament del Brasil (que des de 1815 havia deixat de ser una colònia). La Convenció de Beberibe (1821) va suposar la independència de facto de Pernambuco i l'expulsió de l'exèrcit portuguès. Va ser el tret de sortida de la Guerra d'Independència del Brasil (1821-1825). La Confederació de l'Equador (1824), on Pernambuco va liderar una revolta novament contra la deriva absolutista de Pere I del Brasil i contra els intents lisboetes d'acordar la reunificació de l'imperi, després de la Declaració d'Independència del Brasil de 1822. La Revolució Praieira (1848-1850) va reclamar a l'emperador Pere II del Brasil que limités els privilegis dels latifundistes, traspassés competències al govern de la Província i implantés mesures liberals, tals com la llibertat de premsa, sufragi universal i diferents reformes del poder judicial.
Del Segle XX a l'actualitat miniatura|Carrer Bom Jesus, mostra de la Belle Époque recifenc. Les primeres dècades després de proclamar-se la República, Recife va patir una reurbanització, que va portar a l'enderrocament de gran quantitat d'immobles per tal de construir-hi amples avingudes, a l'estil francès.
L'any 1930 va tenir lloc un fet cabdal en la història contemporània del país: el dia 26 de juliol va ser assassinat en la pastisseria Glória el polític João Pessoa, governador de Paraíba. Aquest s'havia presentat com a número 2 de Getúlio Vargas en les eleccions presidencials, que havien perdut mesos abans sota acusacions de frau electoral. El magnicidi va comportar l'inici de la Revolució de 1930, que va concloure amb l'anul·lació dels resultats electorals i l'arribada al poder de Vargas, iniciant així una dictadura coneguda com Era Vargas.
Recife va ser testimoni dels primers treballs del paisatgista modernista Burle Marx als anys 30. En la dècada del 1950 va viure un boom demogràfic, amb l'arribada de milers de pobladors que formaren les primeres favelas de la ciutat. El 1966 es va produir un altre atemptat, aquest cop a l'aeroport de Recife, dirigit al President Arthur da Costa e Silva, que es va saldar amb dos morts i catorze persones ferides.
El municipi Abreu e Lima, en la regió metropolitana, va ser el primer del Brasil en acollir una manifestació del moviment Diretas Já!, que reclamava el final de la segona dictadura militar i la convocatòria d'eleccions democràtiques.
Geografia esquerra|miniatura|260x260px|Regions de Recife i poblacions limítrofes. Conforme a la divisió regional vigent des de 2017, instaurada per l'Institut Brasiler de Geografia i Estadística, el municipi pertany a les Regions Geogràfiques Intermèdia i Immediata de Recife. En l'extinta classificació anterior, la ciutat formava part de la microrregió de Recife i de la mesorregió Metropolitana de Recife.
El terme municipal fa frontera amb Jaboatão dos Guararapes, al sud i oest; São Lourenço da Mata i Camaragibe, a l'oest; Paulista i Olinda a l'oest i nord. L'àrea d'influència de Recife s'allarga fins als estats veïns d'Alagoas, Paraíba i Rio Grande do Norte.
Relleu miniatura|240x240px|Esculls de la platja de Boa Viagem. La ciutat està situada sobre una plana al·luvial fluviomarina, constituïda per illes, penínsules, aiguamolls i manglars, envoltats per cinc rius: Beberibe, Capibaribe i Tejipió, més els diferents braços del Jaboatão i el Pirapama. El terreny està circumdat per turons, que formen un arc que s'estén d'Olinda a Jaboatão dos Guararapes. La línia de costa presenta una barrera longitudinal d'esculls de roca arenosa, a pocs metres de la platja.