Pere Batlle Huguet (Reus, Baix Camp, 5 de gener de 1907 - Tarragona, 14 de juliol de 1990) va ser un religiós, arqueòleg i historiador de l'art català.
Biografia Va estudiar a Reus i al Seminari de Tarragona. Enviat a Roma, es va doctorar amb la tesi «Les Inscripcions cristianes a Tarragona». Va ser vicari de la Parròquia de Santa Maria de Montblanc l'any 1931, professor del seminari conciliar i des del 1933 director del Museu Diocesà de Tarragona. Entre 1933 i 1936 va publicar al diari La Cruz, a la revista Analecta Sacra Tarraconensiai a lAnuari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Segrestat per un escamot de milicians l'any 1936, després del cop d'Estat feixista del 19 de juliol, el seu amic, l'anarquista Josep Maria Alomà el va rescatar i va aturar el camió que el conduïa al vaixell presó «Río Segre» per ser afusellat, i el va protegir amb risc de la pròpia vida durant els mesos en què les organitzacions sindicals i polítiques no podien controlar la repressió incontrolada a la rereguarda. Posteriorment Alomà el va convidar a treballar amb la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona gestionada per la CNT-FAI, com a assessor tècnic, càrrec des del qual col·laborava intensament amb l'esmentat Josep Maria Alomà, així com amb el pintor Ignasi Mallol i l'escultor Joan Rebull en la salvaguarda del Patrimoni historicoartístic de la província de Tarragona; i en la promoció de la cultura, com a expert en arqueologia i art clàssic i medieval.
L'any 1939 es va lliurar a les autoritats franquistes, i va treballr a la delegació tarragonina del «Servicio de Recuperación del Patrimonio Artístico Nacional». El 1945 va ser elegit corresponent del Deutschen Archäologischen Institut i de la Real Academia de la Historia, i membre de la Comisión Provincial de Monumentos. També va ser comissari local d'Excavaciones Arqueológicas y Exploraciones Submarinas; conseller i president de l'Institut d'Estudis Tarraconenses; canonge i xantre del Capítol tarragoní, entre altres responsabilitats.
Va estudiar les inscripcions romanes de Tarragona i va recollir una àmplia bibliografia sobre la riquesa històrica i monumental de la ciutat. Era president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense del 1946 al 1960, director del Butlletí Arqueològic del 1943 al 1989 i degà de la Junta de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de 1955 a 1990. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1988. Pere Batlle va morir a Tarragona el 1990, i segons mossèn Daniel Barenys durant els últims moments de la seva vida va recordar com el seu amic el conseller Josep Maria Alomà Sanabras li salvà la vida durant la guerra civil.
Obres Epigrafía latina. Barcelona: Publicaciones de la Escuela de Filología de Barcelona, 1946 (2a ed. 1963). Ramon de Mur, pintor de Tarragona, mestre de Sant Jordi . Barcelona: [S.n.], 1936. Los tapices de la catedral primada de Tarragona. Tarragona: Publicaciones del Sindicato de Iniciativa de Tarragona, 1946. Ars Hispaniae: historia universal del arte hispánico. Madrid: Plus Ultra, 1947. El capítol sobre l'art paleocristià. Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona. Tarragona: Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1952.
Referències
Enllaços externs Los orígenes de la arqueología cristiana de Tarragona y la figura del Dr. Pere Batlle Huguet (1907-1990), Chiara Cecalupo, Andreu Muñoz Melgar, Tarragona 2023. Pere Batlle Huguet GEC Diccionari d'historiadors de l'art català. IEC
Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Religiosos reusencs Categoria:Historiadors reusencs Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis Categoria:Creus de Sant Jordi 1988 Categoria:Morts a Tarragona Categoria:Directors de museu catalans del sud