El Tour de França de 1939 fou la 33a edició del Tour de França i es disputà entre el 10 i el 30 de juliol de 1939, sobre un recorregut de 4.224 km, distribuïts en 18 etapes, sis d'elles dividides en dos sectors i dues en tres, i un total de 28 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,986 km/h.
Aquesta edició es va disputar a les portes d'una Segona Guerra Mundial que havia d'assolar Europa durant els següents set anys. En el moments de començar la cursa la tensió era ja molt elevada i Itàlia, Alemanya i Espanya no van enviar cap equip per disputar la cursa, de manera que el vencedor de 1938, l'italià Gino Bartali, no va poder defensar el seu títol. Per completar la participació Bèlgica va enviar dos equips i França cinc. Aquest seria el darrer Tour en vuit anys, fins al 1947.
A nivell esportiu hi hagué un clar domini de Sylvère Maes, el qual construeix la seva victòria en les etapes Alpines.
Canvis respecte a l'edició anterior Per primera vegada es va disputar una cronoescalada, en el segon sector de la 16a etapa, amb l'ascens i descens del coll de l'Iseran.
Es va afegir una nova regla perquè fos més difícil finalitzar la carrera: entre la segona i la setena etapa el darrer classificat de la general era eliminat de la cursa.
Es tornen a modificar les bonificacions, reduint-les a 30" en cas de victòria i d'un minut si aquesta és en solitari i amb una diferència superior als 30" respecte al segon. Als ports de muntanya s'estableixen bonificacions variables.
En aquesta edició es creen els equips regionals francesos.
Participants
Pel fet que Itàlia, Alemanya i Espanya decidiren no enviar els seus respectius equips, l'organització del Tour es va trobar amb una participació molt reduïda. Per tal de solucionar aquest fet es va decidir que Bèlgica enviés dos equips i França quatre equips regionals, a banda del nacional.
Els ciclistes francesos havien dominat la dècada de 1930, però el 1939 cap d'ells va estar present al Tour: André Leducq, vencedor el 1930 i 1932, s'havia retirat el 1938, així com Antonin Magne, vencedor el 1931 i 1934. El vencedor de 1933, Georges Speicher, va decidir no córrer i el vencedor de 1937, Roger Lapébie, estava lesionat. Això convertia l'equip belga en el favorit.
Recorregut Com en l'edició anterior el recorregut segueix el sentit contrari a les agulles del rellotge, amb sortida i final a París, però a diferència d'anys anteriors en què el recorregut seguia els límits exteriors de França, en aquesta ocasió no s'acosta a l'Espanya franquista, i molt menys a l'Alemanya nazi. La muntanya perd protagonisme al seu pas pels Pirineus, amb una sola etapa de muntanya, però els ports molt lluny de l'arribada. Als Alps hi ha una etapa sencera de muntanya i dues sector d'una altra, amb la disputa d'una contrarellotge individual amb l'ascensió i descens del coll de l'Iseran. Fins a nou viles acolliran una etapa per primera vegada en la seva història: An Oriant, Salies-de-Béarn, Sant Rafèu, Mònaco, Bonneval-sur-Arc, Bourg-Saint-Maurice, Annecy, Dole i Troyes.
Desenvolupament de la cursa En la primera etapa el francès Amédée Fournier, de l'equip Nord-est, fou el vencedor a l'esprint, cosa que li serví per a aconseguir el primer mallot groc de líder de l'edició. En la següent etapa Romain Maes, que havia finalitzat en el mateix grup que Fournier, guanyà la contrarellotge individual, passant a liderar la cursa momentàniament. Amb tot, en el segon sector de l'etapa Maes quedà despenjat del grup capdavanter i el liderat passà a mans de Jean Fontenay. Fins a tres ciclistes d'equips regionals comandaven la cursa en aquell moment.
René Vietto, cap de files de l'equip regional del Sud-est, ocupava la segona posició. En la quarta etapa Vietto va agafar l'escapada bona del dia, amb la qual cosa passà a liderar la cursa, seguit de Mathias Clemens a tan sols sis segons.
En la novena etapa, l'única de la present edició als Pirineus, Edward Vissers va llançar un dur atac sense esperar al seu cap de files, Sylvère Maes. Vissers guanyà l'etapa amb quatre minuts d'avantatge sobre el segon classificat i passà en primera posició pel cim dels tres colls puntuables, amb la qual cosa passà a liderar la classificació de la muntanya. Vietto va mantenir el liderar i Maes pujà fins a la segona posició en la general, tres minuts rere Vietto.
En la contrarellotge del segon sector de la 10a etapa Vietto augmentà una mica les diferències respecte a Maes, però en el segon sector de la 12a etapa va ser Maes el qui recuperà temps, quedant a moc menys de dos minuts abans de l'arribada de les etapes alpines que havien de decidir la cursa. En la 15a etapa, amb final a Briançon i el pas pels colls d'Alòs, Vars i Izoard, Sylvère Maes llançà un dur atac que no va poder ser seguit per Vietto. En l'arribada Maes li treu més de 17 minuts a Vietto, el mateix temps que els distanciarà al capdavant de la general al final del dia. La següent etapa estava dividida en tres sectors. En el primer sector, amb el pas pel Galibier Vietto es va mantenir al costat de Maes, però en el segon, una cronoescalada amb el pas pel coll de l'Iseran, Maes li va treure deu minuts a Vietto. Maes liderava la classificació amb 27 minuts sobre l'immediat perseguidor i la victòria final semblava segura.
En les etapes finals Maes encara amplià una mica més les diferències i acabà guanyant l'edició amb més de mitja hora sobre Vietto.
Resultats Etapes Les etapes 2, 6, 8, 12, 17 i 18 foren dividides en dos sectors, mentre la 10 i 16 ho foren en tres. Es disputaren cinc contrarellotges individuals, en un dels sectors de la 2a, 8a, 10a, 16a i 17a etapes. En la contrarellotge de la 16a etapa s'havia de superar el coll de l'Iseran.
+Resultat de les etapesEtapaDataRecorregutKmVencedor d'etapaLíder de la general 1a 10 de juliol París - Caen 22px|Etapa plana Etapa plana 215 2a A 11 de juliol Caen- Vire 20px|link=Contrarellotge individual|22px Contrarellotge individual 63 2a B 11 de juliol Vire- Rennes 22px|Etapa plana Etapa plana 120 3a 12 de juliol Rennes- Brest 22px|Etapa plana Etapa plana 244 4a 13 de juliol Brest- An Oriant 22px|Etapa plana Etapa plana 174 5a 14 de juliol An Oriant - Nantes 22px|Etapa plana Etapa plana 207 6a A 15 de juliol Nantes - La Rochelle 22px|Etapa plana Etapa plana 144 6a B 15 de juliol La Rochelle - Royan 22px|Etapa plana Etapa plana 107 7a 17 de juliol Royan - Bordeus 22px|Etapa plana Etapa plana 198 8a A 18 de juliol Bordeus - Salies-de-Béarn 22px|Etapa plana Etapa plana 210 8a B 18 de juliol Salies-de-Béarn - Pau 20px|link=Contrarellotge individual|22px Contrarellotge individual 69 9a 19 de juliol Pau - Tolosa 22px|Etapa de muntanya Etapa de muntanya 311 10a A 21 de juliol Tolosa - Narbona 22px|Etapa plana Etapa plana 148 10a B 21 de juliol Narbona - Besiers 20px|link=Contrarellotge individual|22px Contrarellotge individual 27 10a C 21 de juliol Besiers - Montpeller 22px|Etapa plana Etapa plana 71 11a 22 de juliol Montpeller - Marsella 22px|Etapa plana Etapa plana 212 12a A 23 de juliol Marsella - Sant Rafèu 22px|Etapa plana Etapa plana 157 12a B 23 de juliol Sant Rafèu - Mònaco 22px|Etapa plana Etapa plana 121 13a 24 de juliol Mònaco - Mònaco Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 102 14a 25 de juliol Mònaco - Digne-les-Bains 22px|Etapa plana Etapa plana 175 15a 26 de juliol Digne-les-Bains - Briançon 22px|Etapa de muntanya Etapa de muntanya 219 16a A 27 de juliol Briançon - Bonneval-sur-Arc 22px|Etapa de muntanya Etapa de muntanya 126 16a B 27 de juliol Bonneval-sur-Arc - Bourg-Saint-Maurice 20px|Cronoescalada Contrarellotge individual 64 16a C 27 de juliol Bourg-Saint-Maurice - Annecy Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 104 17a A 29 de juliol Annecy - Dole Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 226 17a B 29 de juliol Dole - Dijon 20px|link=Contrarellotge individual|22px Contrarellotge individual 59 18a A 30 de juliol Dijon - Troyes 22px|Etapa plana Etapa plana 151 18a B 30 de juliol Troyes - París 22px|Etapa plana Etapa plana 201
Classificació general El ciclista que arribava a la meta en el menor temps era proclamat el vencedor d'etapa. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat. Si un ciclista havia rebut alguna bonificació de temps es restava del total, de la mateixa manera que les penalitzacions de temps s'afegien al total. El líder de la cursa era identificat pel mallot groc. Dels 79 ciclistes que van prendre la sortida, 49 l'acabaren.
+ 20px|Mallot groc Classificació general (1–10) Pos. Ciclista Equip Temps1 Bèlgica 132h 03' 17"2 Sud-est + 30' 38"3 Bèlgica B + 32' 08"4 Luxemburg + 36' 09"5 Bèlgica + 38' 05"6 França + 45' 16"7 Bèlgica B + 46' 54"8 Països Baixos + 48' 01"9 Bèlgica B + 48' 27"10 Bèlgica B + 49' 44" Classificació final (11–49)Pos.CiclistaEquipTemps 11 França + 55' 55" 12 Sud-oest + 57' 23" 13 França + 1h 02' 05" 14 Illa de França/Nord-est + 1h 06' 24" 15 Països Baixos + 1h 10' 01" 16 Illa de França/Nord-est + 1h 10' 22" 17 Illa de França/Nord-est + 1h 13' 33" 18 Luxemburg + 1h 19' 07" 19 França + 1h 23' 53" 20 Luxemburg + 1h 24' 48" 21 Bèlgica B + 1h 26' 59" 22 Sud-est + 1h 28' 59" 23 Sud-oest + 1h 35' 24" 24 Sud-est + 1h 46' 01" 25 França + 1h 47' 47" 26 Bèlgica + 2h 04' 42" 27 Bèlgica + 2h 15' 24" 28 Països Baixos + 2h 15' 34" 29 França + 2h 16' 58" 30 Suïssa + 2h 18' 38" 31 Oest + 2h 19' 48" 32 Oest + 2h 21' 19" 33 Sud-est + 2h 23' 45" 34 Bèlgica + 2h 24' 35" 35 França + 2h 37' 54" 36 Sud-est + 2h 38' 04" 37 Sud-est + 2h 46' 15" 38 Països Baixos + 2h 51' 06" 39 Països Baixos + 2h 53' 19" 40 Illa de França/Nord-est + 3h 07' 02" 41 Suïssa + 3h 14' 40" 42 Luxemburg + 3h 15' 54" 43 Oest + 3h 16' 59" 44 Suïssa + 3h 19' 33" 45 Oest + 3h 35' 53" 46 Països Baixos + 3h 44' 16" 47 Illa de França/Nord-est + 4h 01' 56" 48 Sud-est + 4h 18' 46" 49 Oest + 4h 26' 39"
Gran Premi de la Muntanya Per la classificació de la muntanya l'organització va determinar 10 colls de muntanya puntuables, tot i que durant el recorregut se'n van superar d'altres també de gran dificultat. Al cim d'aquests colls s'atorgaven 10 punts al primer ciclista a passar-hi, nou al segon i així successivament fins al desè classificat, que rebia un punt.
+Classificació de la muntanya de 1939EtapaNomAlçadaSerraladaPrimer9Aubisca1.709 mPirineusEdward Vissers9Tourmalet2.115 mPirineusEdward Vissers9Aspin1.489 mPirineusEdward Vissers13Braus1.002 mAlps MarítimsSylvère Maes15Alòs2.250 mAlpsEdward Vissers15Vars2.110 mAlpsEdward Vissers15Izoard 2.361 mAlpsSylvère Maes16AGalibier2.556 mAlpsDante Gianello16BIseran2.770 mAlpsSylvère Maes17AFaucille1.320 mAlpsSylvère Maes
El vencedor d'aquesta classificació va ser Sylvère Maes.
+ Classificació de la muntanya de 1939 (1–5)PosCiclistaEquipPunts1 Bèlgica 862 Bèlgica 843 Bèlgica B 714 França 615 Susd-est 22
Classificació per equips El 1939 la classificació per equips fou calculada a partir de la suma dels tres millors temps de cada equips, sent el vencedor l'equip que sumava un menor temps. En aquesta edició hi havia deu equips amb vuit ciclistes. Hi havia els equips nacionals de Bèlgica, Suïssa, Luxemburg, Països Baixos i França. A més a més Bèlgica envià un segon equip, "Bèlgica B", i França tenia quatre equips regionals: Nord-est, Oest, Sud-oest i Sud-est. L'equip del Sud-est tenia inscrits vuit ciclistes, però finalment sols foren set els que van iniciar el Tour. Sols dos dels ciclistes de l'equip del Sud-oest finalitzaren la cursa, per la qual cosa no estan compatibilitzats en la classificació final per equips.
+ Classificació per equips (1–9)Pos.EquipTemps1 Bèlgica B 398h 17' 20"2 França + 35' 47"3 Bèlgica + 36' 18"4 Luxemburg +1 h 12' 35"5 Nord-est + 1h 23' 20"6 Sud-est + 1h 38' 09"7 Països Baixos + 2h 06' 07"8 Oest + 5h 50' 37"9 Suïssa + 6h 45' 27"
Evolució de les classificacions