miniatura|Mapa de l'antiga comuna dels Banys d'Arles, respecte del seu terme actual Els Banys d'Arles és un poble, antiga comuna independent, de la comuna vallespirenca dels Banys d'Arles i Palaldà, a la Catalunya del Nord.

ÉsEls Banys d'Arles en els ortofotomapes de l'IGN a 222,3 m d'altitud, a la zona central-nord del terme comunal, a la dreta del Tec.

Tot i ser un poble relativament modern, ha adquirit molta importància a partir del moment que va esdevenir centre termal internacionalment reconegut. En l'actualitat és cap del cantó número 2, del Canigó, i ha esdevingut un dels centres neuràlgics de la comarca del Vallespir.

Les aigües termals El poble té 22 fonts d'aigües termenals, que brollen entre els 36º i els 61º graus de temperatura, tenen molt de renom per al guariment de malalties reumàtiques i de les vies respiratòries. Aquest fet va generar, ja des del , una gran activitat a l'entorn de la recuperació de la salut. Hi contribuí l'establiment al poble d'un centre hospitalari militar, i, de forma decisiva, les visites de la reina Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, muller del rei Lluís Felip I de França, cosa que va propagar arreu el nom del poble, i que tingué la conseqüència de la dedicació del poble a la il·lustre visitant, en un acte de servilisme monàrquic molt característic d'aquells anys, el darrer terç del .

A principis del , a ran de la Primera Guerra Mundial, els Banys d'Arles fou estada habitual de convalescents de l'exèrcit francès, aprofitant les instal·lacions existents des del , i a partir d'aquelles dates, el poble ha esdevingut un reconegut centre sanitari i vacacional. Actualment hi ha molts establiments dedicats a aquestes activitats, de manera que el poble ha perdut del tot el caràcter rural que havia tingut temps ha. Es conserva, a la zona termal del poble, l'antic Hospital Militar, amb la capella de Santa Maria.

Les termes romanes S'han conservat diverses restes de les antigues termes romanes del segle II de la nostra era. Tot i la reconstrucció, no sempre adequada, que s'hi ha fet, es conserva una sala amb volta de mig canó d'11,40 m d'alçada, 22,4 de llargària i 12 d'amplada, amb un absis a cada extrem i nínxols en forma de fornícula o quadrats als costats. Al mig de la sala s'obre una gran piscina amb sòl fet dopus spicatum de 16 per 8,40 metres, amb una profunditat de 2. Uns graons tot al llarg dels laterals de la piscina hi permeten la baixada.

Al costat hi ha la sala que possiblement fou el sudatorium, amb una petita piscina al mig, amb tot de petites cambres a l'entorn, que conserven volta original. Es diuPonsich, Lloret i Gual, 1985. que són les restes monumentals més antigues de la Catalunya del Nord, i un dels conjunts termals més destacats conservats en bona part. L'arqueologia permeté enriquir el volum de les troballes de les termes: un petit tresor d'unes 40 monedes romanes de Nimes i d'Empúries, així com de 8 laminetes de plom amb inscripcions que, malauradament, van desaparèixer. Abans, però, el seu descobridor, Antoni Puiggarí, tingué temps de fer-ne dues còpies.

Les tauletes de plom

L'any 1845, en el decurs de les obres prèvies a la construcció de l'Hospital Militar destinat als ferits de la Guerra d'Algèria, el tinent coronel Antoni Puiggarí va trobarMartin, 2005. a la font anomenada lo Gros Escaldor un conjunt de monedes del segle I de la nostra era i diverses tauletes de plom, doblegades i plegades, la més gran de les quals feia 14 x 6 cm. Es va trobar que pertanyien, un cop estudiades, a les taules anomenades de defixio'', i corresponien al domini de la màgia antiga. Foren estudiades fons per Jean Abélanet i Pere Ponsich.

El monestir de Santa Maria del Vallespir En aquest lloc es creà el monestir benedictí de Santa Maria de Vallespir, ara denominat Santa Maria d'Arles, documentat des del 817, que després fou traslladat a Arles. Tenia la capella, probablement preromànica, de Sant Quintí d'Arles, que fou destruïda el 1932 en engrandir els establiments termals. La seva advocació passà a la nova església parroquial del poble, Sant Quintí dels Banys d'Arles.

El Cadastre napoleònic El Cadastre napoleònic del 1812 va ser dut a terme en el moment que l'actual terme dels Banys d'Arles i Palaldà estava dividit en tres termes diferents: els Banys d'Arles''', Montalbà dels Banys i Palaldà.

Les partides que hi apareixen de l'antiga comuna dels Banys d'Arles, molt petita i que s'arraïmava a la dreta del Tec sota i a l'est i nord-est del Fort dels Banys, són, fora de la vila i del fort, les partides del Mas d'en Llinars, amb el mas d'aquest nom i la Teuleria, el Serrat de la Merla i els Cingles del Salt, les Canemans, lo Castell i les Forques.

Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h) Evolució demogràfica dels Banys d'Arles entre 1355 i 1790135813651378142414701515170917201730176717741789179041 f40 f28 f20 f3 f2 f51 f25 f54 f297 h40 h55 f310 f Font: Pélissier, 1986.

Demografia contemporània Evolució de la població 1794 1795 1796 1800 1804 1806 1820 1826 1831 403 199 236 221 216 226 249 727 225 1836 1841 1846 1851 1856 1861 1866 1872 1876 331 371 407 574 836 1.009 1.390 1.412 1.429 1881 1886 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926 1.668 1.500 1.738 1.381 1.340 1.328 1.383 1.334 1.571 1931 1936 1.699 1.847 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.

Alcaldes dels Banys fins al 1945 Data inicial Fi del mandat Nom 1800 1812 Bonaventure Noguerer 1812 1815 Emmanuel Gatumeau 1815 Sourribes 1815 1816 Joseph Piron 1816 1819 Jacques Cruzet 1819 1826 Abdon Sourribes 1826 1828 Jacques Pellissier 1828 1831 François Piron 1831 1833 Pierre Tubert 1833 1838 Pierre Hermabessière.El doctor Pierre Hermabessière (- 1863 ) fou fill del baró Hermabessière, primer impulsor modern del balneari (1813 ). Va ser metge de professió, i possiblement se li degui el llibre Va ser alcalde dels Banys en tres mandats diferents (1833-1838, 1840-1848 i 1852-1863) i conseller general . Tingué per gendre el també alcalde Jean Forné 1838 1840 Jean Malé 1840 1848 Pierre Hermabessière 1848 Cabassot 1848 1852 Antoine Dubois 1852 Joseph Sourribes 1852 1863 Pierre Hermabessière 1863 1870 Joseph Vinyes 1870 14.2.1874 Jean Forné 14.2.1874 16.2.1876 Gaétan Viaris de LesegnoGaëtan Henri Léon Viarizio di Lesegno, Viaris, (Cherbourg, 1847 - París, 1901) va ser un militar i polític. És recordat per les seves contribucions a la criptografia ( 16.2.1876 12.8.1876 Théodore Delmas 12.8.1876 14.5.1886 Jean Forné 14.5.1886 20.5.1888 Sylvestre Marty 20.5.1888 14.8.1913 Paul Pujade 14.8.1913 10.12.1919 Jacques Berdaguer 10.12.1919 24.8.1941 Joseph BouixJoseph Bouix (Palaldà, 3 de desembre del 1882 - Benesov (República Txeca), 15 de maig del 1945) es diplomà en medicina a la Universitat de Montpeller al 1909 (tesi: Amelie-les-bains station thermale d'hiver: eaux-climat-balneotherapie). Deportat a Alemanya per raons polítiques, morí a l'exili 10.10.1941 1.10.1942 François MeflerAlgunes fonts apunten que podria tractar-se de François Emmanuel Hefler (Santoña, 11.5.1884 - Bergen Belsen, 5.2.1945), resistent i deportat a Alemanya el 18.6.1944

Bibliografia

Referències

Categoria:Antics municipis del Vallespir Categoria:Entitats de població del Vallespir Categoria:Geografia dels Banys d'Arles i Palaldà Categoria:Redireccions de noms incorrectes