, primer marquès de Rubí, fou un militar català.

Biografia El 1694, el rei Carles II li va atorgar el títol de marquès, pels mèrits militars del seu pare Pere de Rubí i Sabater, que es va distingir al comandament d'un terç el 1673 en la Guerra Francoholandesa i que el 25 de juny de 1693 quan va morir d'una ferida de guerra quan defensava de Roses contra els francesos.

El 1700, va ser un dels fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats a Barcelona, que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes.

De Rubí fou capità de la Coronela de la ciutat de Barcelona els anys 1705 i 1706, quan fou nomenat ajudant general de Carles III d'Espanya. Va ser una dels homes que van habilitar les corts austriacistes de Catalunya el 1706. Va passar a ser coronel del Regiment núm. 3 «La Reina» el 1707 i 1708, comandant d'artilleria coronel general del cos el 1709, amb el que va participar en l'ofensiva de 1710 i va participar en la batalla de Monte de Torrero, a prop de Saragossa.

El 1713 fou nomenat virrei de Mallorca, i després de la signatura del Tractat d'Utrecht, es va negar a lliurar el Regne de Mallorca a Felip V d'Espanya, aixecà la Coronela de Mallorca, seguint l'organització militar de Barcelona, i hi vehiculà l'enviament de subministraments durant el setge de 1713-1714.

Mallorca i les Pitiüses van capitular l'11 de juliol de 1715, després de la campanya borbònica iniciada el juny del mateix any. El marquès marxà a Viena, on el 1717 fou nomenat virrei de Sardenya amb l'encàrrec de dirigir la retirada de les tropes de l'illa, juntament amb Jaume de Carreras i del Portal. L'illa fou abandonada el novembre d'aquell any per donar compliment al Tractat d'Utrecht, que intercanviava Sardenya pel Regne de Sicília. El 29 d'octubre de 1723, el marquès fou ascendit al grau de Feldmarschall, el rang més alt de l'Exèrcit Imperial.

El juny de 1734 fou nomenat virrei de Nàpols durant la Guerra de Successió Polonesa. Tanmateix, després de les batalles de San Pietro i de Guastalla, l'ocupació borbònica del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília ja era molt avançada, i va decidir traslladar-se a Malta.

Els darrers anys de la seva vida va ser governador de la ciutadella d'Anvers, als Països Baixos austríacs. Va rebre una prebenda anuals de 13.000 florins, un sou considerable per aquest temps. Hi va viure en una casa del duc d'Ursel, que en va encarregar la modernització a l'arquitecte van Baurscheit el Jove. Va ser sebollit a la capella de Montdragó de la ciutadella, desmantellada al .

Josep Antoni amb la seva esposa Maria Isabel de Corbera-Santcliment va tenir tres fills: Salvador, Teresa i Maria Francesca, que es casà amb Francesc Pignatelli i d'Aimeric, germà de la comtessa d'Altham. El primer fill va heretar el títol de marquès i va poder retornar a Catalunya el 1747.

El 2021, la comunitat catalana de Bèlgica va fer un homenatge al marquès de Rubí, que després del Tractat d'Utrecht es va negar a lliurar el Regne de Mallorca a Felip V i es va mantenir fidel a l'arxiduc Carles VI.

Referències

Bibliografia

Categoria:Coronela de Barcelona Categoria:Militars barcelonins de la Guerra de Successió Espanyola Categoria:Virreis de Nàpols Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Virreis de Sardenya Categoria:Membres de l'Acadèmia dels Desconfiats Categoria:Militars balears històrics Categoria:Nobles barcelonins històrics Categoria:Nobles barcelonins contemporanis Categoria:Militars barcelonins contemporanis Categoria:Nobles balears