La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer () compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (Ílion) per part de les tropes aquees (és a dir, gregues) comandades per Agamèmnon a la recerca d'Hèlena, la muller del seu germà Menelau raptada per Paris, fill de Príam, el rei de Troia.
Tant la Ilíada com lOdissea, també atribuïda a Homer, ja foren considerades a l'època clàssica i per generacions posteriors com les composicions més importants en la literatura de l'antiga Grècia, i eren emprades com llibres de text de la pedagogia grega. Ambdues obres formen part d'una sèrie més àmplia de poemes èpics, de diferents autors i extensions, denominat cicle èpic. De la resta de poemes, però, tan sols se n'han conservat fragments.
Datació i autoria
La data de composició de l'obra és controvertida, però l'opinió majoritària la situa a la segona meitat del . Alguns estudiosos, en canvi, la situen en dates més tardanes, al , i d'altres defensen que algunes de les parts del poema han de ser molt anteriors, com el Catàleg de les Naus del cant II.
Per altra banda, gran part dels estudiosos opinen que el cant X, anomenat Dolonia, és una interpolació tardana, ja que aquest cant no sembla tenir connexió amb la resta del poema i els fets que s'hi narren no es troben referenciats a la resta de cants. Tanmateix, alguns experts sostenen l'autenticitat del cant.
Tant la Ilíada com lOdissea són atribuïdes generalment al mateix poeta, Homer, de qui s'estima que podia haver viscut en el , a la Jònia (regió històrica situada a la península d'Anatòlia, en l'actual Turquia). Tanmateix, l'autoria és discutida, arribant a discutir-se la mateixa existència d'Homer, o si el nom Homer es refereix a una casta de rapsodes. Aquesta polèmica ve d'antic, doncs es remunta a l'antiguitat grecollatina i ha perdurat al llarg del temps.
Funció panhel·lènica La Ilíada va ser clau per a la formació de la identitat panhel·lènica. Va ser composta en una barreja de dialectes, sobretot jònics, però també fent servir formes eòliques i arcaiques. Aquesta universalitat lingüística reforça el seu paper en la unió dels pobles grecs, en tant que articula un relat comú per a les diverses comunitats gregues. Les contribucions de la Ilíada a aquesta unitat inclouen la integració de mites dispersos en una narrativa coherent, la representació de tots els pobles grecs units en un exèrcit i la creació d’un codi ètic compartit, fonamentat en conceptes com areté (ἀρετή), timé (τιμή)i kleos (κλέος). A més, la seva funció política i simbòlica rau en la construcció d’una memòria col·lectiva que transcendeix les divisions polítiques entre les polis, oferint un model imaginari d’unitat cultural, heroica i religiosa per al conjunt del món hel·lènic.
Contingut i resum dels cants La trama se centra en la figura d'Aquil·les, (μῆνις, mênis) i narra els esdeveniments ocorreguts durant 51 dies en el desè, i últim, any de la Guerra de Troia. El títol de l'obra deriva del nom grec de Troia, Ílion.
miniatura|esquerra|Aquil·les embenant Pàtrocle, ferit per una fletxa. Tondo d'un cílix àtic de figures vermelles (vers el 500 aC), atribuït al pintor de Sosias. Berlín: Altes Museum. Aquil·les, el millor guerrer dels aqueus, abandona els combats ofès per la sostracció per part d'Agamèmnon d'una jove guanyada en un botí, Briseida. Amb l'abandó d'Aquil·les i dels seus soldats mirmídons, els grecs patiran grans calamitats i les seves naus estaran a punt de desaparèixer incendiades pels troians. Davant la impassibilitat d'Aquil·les en les desgràcies aquees, Pàtrocle, el seu millor amic (o, en interpretacions posteriors, el seu amant), li demanarà les seves armes i permís per participar en la batalla. Aquil·les, a contracor, li ho concedirà. Pàtrocle, després de fer grans gestes bèl·liques, serà mort amb l'ajut d'un déu per Hèctor, fill gran de Príam i el millor guerrer troià, el qual gosarà fins i tot de vestir les armadures d'Aquil·les. La mort de Pàtrocle tornarà Aquil·les al combat per tal de venjar el seu amic, i en combat singular vencerà Hèctor i el matarà. El cadàver del vençut serà arrossegat davant les muralles de Troia. No obstant això, el rei Príam aconseguirà la clemència d'Aquil·les i podrà retre al seu fill els honors funeraris deguts.
A l'antiguitat es considerava aquest poema com una història real i els seus personatges com a model de comportament i heroisme a imitar. El seu estudi i la memorització d'extensos episodis eren pràctica habitual.
Tant la Ilíada com l'Odissea ens han arribat dividides en vint-i-quatre cants. Aquesta divisió, relativament tardana, fou feta a la Biblioteca del Museu d'Alexandria, on els gramàtics i crítics més cèlebres feren edicions crítiques i anotades de l'obra homèrica. Un d'aquests filòlegs, Zenòdot d'Efes, al , per un desig evident de simetria, va dividir cadascun dels dos poemes en vint-i-quatre cants i va assignar a cada cant una de les vint-i-quatre lletres de l'alfabet grec, emprant les majúscules per a la Ilíada i les minúscules per a lOdissea, quan uns quants segles després va ser inventada la grafia en minúscules. Nota: el número de cada u dels vint-i-quatre cants encapçala la sinopsi corresponent. Primera jornada: la disputa miniatura|Tetis, després de la còlera d'Aquil·les, suplica Zeus que permeti als troians prendre avantatge. Júpiter i Tetis (1811), del pintor neoclàssic francès Jean Auguste Dominique Ingres. Ais de Provença: Museu Granet. I. La pesta. La còlera d'Aquil·les: després de nou anys de guerra entre aqueus i troians, una pesta es desencadena sobre el campament aqueu. L'endeví Calcant, consultat sobre això, vaticina que la pesta no cessarà fins que Criseida, esclava d'Agamèmnon, sigui tornada al seu pare Crises, sacerdot d'Apol·lo. La còlera d'Aquil·les s'origina per l'ofensa que li infligeix Agamèmnon, ja que després de cedir a Criseida, arrabassa a Aquil·les la seva part del botí: la jove sacerdotessa Briseida. Aquil·les es retira de la batalla, i assegura que només hi tornarà quan el foc troià abasti les seves pròpies naus. Zeus dona suport a la decisió d'Aquil·les a través de la petició de la seva mare Tetis.
Segona jornada: treva i batalla II. El somni enganyós. La prova. El catàleg de les naus: Zeus, inquietat per la promesa que li havia fet a Tetis, aconsella per mitjà d'un somni a Agamèmnon que armi a les seves tropes per atacar Troia. No obstant això, Agamèmnon, per posar a prova el seu exèrcit, proposa als aqueus tornar a casa, mentre que Odisseu anima a continuar la lluita. A continuació s'enumeren el catàleg de les naus aquees i el catàleg dels troians i els seus aliats. III. Inici de la treva. Combat singular entre Paris i Menelau: el cap de les tropes troianes, Hèctor, increpa el seu germà Paris per amagar-se davant la presència de Menelau. Davant d'això, Paris decideix desafiar Menelau en combat singular. Hèlena, el rei Príam i altres nobles troians observen la batalla des de la muralla, on Hèlena presenta alguns dels caps aqueus. La batalla es deté per a la celebració del duel singular, amb la promesa que el vencedor es quedaria amb Hèlena i els seus tresors. Menelau és a punt de matar Paris però aquest és salvat per Afrodita, i és enviat al costat d'Hèlena. Es convoca la treva entre aqueus i troians. IV. Ruptura de la treva. Agamèmnon passa revista a les tropes: després d'una petita assemblea, els déus decideixen que es reprenguin les hostilitats, pel que Atena, disfressada, incita Pàndar a trencar la treva llançant una fletxa que fereix Menelau, i després de l'arenga d'Agamèmnon a les seves tropes es reprèn la batalla. V. Les gestes de Diomedes: entre els aqueus destaca en la batalla Diomedes, fill de Tideu, que és assistit per Atena, i que és a punt de matar Enees, arribant a ferir Afrodita. Mentrestant, Ares i Hèctor comanden a les tropes troianes i també destaca Sarpèdon, cabdill dels licis, que mata entre d'altres al rei de Rodes, Tlepòlem. Després Diomedes, emparat novament per Atena, fereix Ares. VI. La conversa d'Hèctor i Andròmaca: davant l'empenta dels aqueus, Helen, també fill de Príam i endeví, insta Hèctor a tornar a Troia per encarregar a les dones troianes que facin ofrenes al temple d'Atena. Mentrestant, a la batalla Diomedes i el lici Glauc reconeixen els seus llaços d'hospitalitat i s'intercanvien les armes amistosament. Hèctor, després de fer l'encàrrec del seu germà Helen, va a la recerca de Paris per increpar-lo per tal que torni a la batalla i s'acomiada de la seva esposa Andròmaca.
Tercera jornada: ambaixada a Aquil·les i Dolonia miniatura|Dolon vestit amb la pell de llop, lècit amb figures vermelles (vers el 460 aC). París: Museu del Louvre. VII. Combat entre Hèctor i Aiant. La retirada dels cadàvers: després del debat entre Atena i Apol·lo, interpretat per Helen, Hèctor desafia en duel singular a qualsevol aqueu destacat. Els principals caps aqueus, esperonats per Néstor, accepten el desafiament i després de jugar-s'ho a sorts, Àiax el Gran (Àiax Telamoni) és l'elegit. El duel singular té lloc, però l'arribada de la nit posa fi a la lluita entre tots dos i s'intercanvien regals. Néstor insta els aqueus a construir una muralla i una fossa que defensi el seu campament. Els troians en assemblea debaten si han de lliurar l'Hèlena i el seu tresor (postura defensada per Antènor), o només el seu tresor (postura defensada per Paris). Príam ordena que es traslladi als aqueus la proposta de Paris. La proposta és rotundament rebutjada, però s'acorda una treva per incinerar els cadàvers. VIII. La batalla truncada: Zeus ordena a la resta dels déus que s'abstinguin d'intervenir en la contesa. Els troians, animats per Zeus, avancen en la batalla i fan retrocedir els aqueus. Per part dels aqueus, Teucre causa greus danys a les files troianes amb les seves fletxes. Atena i Hera tracten d'ajudar els aqueus però Iris els envia l'ordre de Zeus que no intervinguin. En arribar la nit els troians acampen prop del campament aqueu. IX. Ambaixada a Aquil·les. Les súpliques: Fènix, Àiax Telamoni, Odisseu i dos heralds són enviats com a ambaixada, per consell de Néstor, on demanen a Aquil·les disculpes per part d'Agamèmnon (oferint regals, la devolució de Briseida i a qualsevol de les seves filles com a esposa) i li supliquen que torni a la lluita, però aquest es nega malgrat el consell de Fènix. X. La Dolonia: Diomedes i Odisseu, novament per consell de Néstor, realitzen una missió nocturna d'espionatge, en què maten al troià Dolon qui, per la seva banda, havia estat enviat en missió d'espionatge per Hèctor. Després, amb la informació aconseguida a través de Dolon, assassinen soldats tracis i el seu rei Resos, mentre dormen, i se n'emporten els seus cavalls.
Quarta jornada: desfeta dels aqueus i mort de Pàtrocle XI. Les gestes de d'Agamèmnon: de dia, es reprèn la batalla i els aqueus comencen portant la iniciativa. Destaca entre ells Agamèmnon, fins que és ferit per Coó i ha de retirar-se. Llavors prenen la iniciativa els troians. Els aqueus contraataquen però Diomedes, Eurípil i el metge Macàon són ferits per fletxes de Paris. Mentre el troià Socos mor a mans d'Odisseu però aconsegueix ferir-lo. Pàtrocle és enviat per Aquil·les a la tenda de Néstor per donar a conèixer les notícies de la batalla. XII. Els trioans assetgen el campament aqueu: els troians, seguint primer els consells de Polidamant, travessen el fossat previ al mur dels aqueus però després no fan cas el seu consell de no assaltar el mur. El lici Sarpèdon obre una bretxa en el mur que és travessat per les tropes troianes amb Hèctor al capdavant, tot i la resistència d'Àiax i Teucre.