Laozi o Lao Tse (en xinès: 老子, en pinyin: Lǎozǐ, en Wade-Giles: Laosi, 'vell mestre') fou un pensador xinès que la tradició presenta com a fundador del taoisme, un dels corrents de pensament més influents dins de la civilització xinesa. Se li atribueix l'autoria del Daodejing (o Tao te txing), obra fonamental d'aquest corrent. D'acord amb aquest llibre, el tao (el «principi universal») és el canvi permanent i aquest fet que tot canvia en permanència seria l'única veritat universal.
Les dades biogràfiques d'aquest personatge són més llegendàries que històriques. Es creu que va viure en el , durant el període de les Cent escoles de pensament i dels Regnes Combatents, tot i que la tradició xinesa estableix que va viure al . Aquesta mateixa tradició diu que hauria nascut a la prefectura de Ku, al territori que actualment és el país de Lùyi, a la província de Henan, en els darrers anys del període de les Primaveres i Tardors. Igualment, Laozi hauria estat contemporani de Confuci i hauria treballat com a arxiver a la Biblioteca imperial de la cort de la dinastia Zhou. A causa de la dimissió de les autoritats de la cort de Zhou, hauria estat cessat en el seu càrrec i per això va partir amb el seu búfal d'aigua cap a l'estat de Qin, on desaparegué en el desert.
Laozi sempre ha estat molt respectat en tots els cercles de la Xina: per als confucians, era un filòsof venerat, per a la gent del poble era un sant i per als taoistes era una emanació del tao i una de les seves grans divinitats.
El nom El nom Laozi (老子) és un títol honorífic: Lao (老) significa 'venerable' o 'vell'; Zi (子) es tradueix literalment com 'noi', però també designa una jerarquia nobiliària i és un terme de respecte agregat als noms dels mestres reverenciats. Així, el nom es pot traduir per 'vell mestre'. El seu nom personal pot haver estat Ĕr i el seu cognom Lĭ (i per tant, el nom complet seria 李耳, Lǐ er o Li Ehr), el seu nom de cortesia Boyang (伯阳), i el seu nom pòstum va ser Dan, (聃) que significa 'misteriós', i també se l'anomena Lao Dan (老聃).Luo (2004). Pg 118.Kramer (1986). Pg 118.Kohn (2000). Pg 2.
Durant la dinastia Tang (618-907), va ser honrat com a avantpassat d'aquesta, ja que les religions taoistes afins a la dinastia Tang van relacionar el cognom de la família regnant amb el nom pòstum atribuït a Laozi (Lao-Tang), però aquesta visió no era compartida pels sectors taoistes opositors a la monarquia, com ho eren els taoistes filosòfics de les societats secretes. Les classes governants d'aquell període van atribuir a Laozi el títol de Taishang Xuanyuan Huangdi, que significa 'emperador misteriós i primordial suprem'. Xuanyuan i Huangdi són el nom propi i el títol de l'emperador Groc.Kohn (2000). Pg 720.Drompp (2004). Pg. 254.Fowler (2005). Pg. 153
Biografia miniatura|esquerra|Monument a Laozi a Quanzhou, Xina Poc se sap sobre la vida de Laozi. Tant la seva existència històrica, com la seva autoria del Daodejing, són objecte de controvèrsia. Tanmateix, es va convertir en un important heroi cultural per a moltes generacions del poble xinès. La tradició assegura que va néixer sota una prunera en un petit poble de la prefectura de Ku (苦县Kǔ Xian) de l'estat de Chǔ (楚), actualment districte de Lùyì (鹿邑), de la província de Henan, durant els darrers anys del període de les Primaveres i Tardors, i va tenir com a primer nom Li-Er ('orelles de prunera'), encara que altres versions sostenen que era Po Yang-Li, provinent d'una família de pescadors. Algunes llegendes sostenen que la gestació de Laozi va durar 81 anys, la quantitat de capítols que té el Daodejing, i quan finalment va néixer ja tenia el cabell blanc, les arrugues en el rostre pròpies d'un ancià, i orelles bastant més grosses del que és normal.
El que actualment es reconeix com el primer intent d'aconseguir plasmar una biografia de Laozi es troba registrat en el Shiji (Registres de l'historiador, c. 90-104 aC), de Sima Qian (145-89 aC). En aquestes primeres referències, s'anomena Laozi pel nom d'Er (nom) i Li (cognom), i també hi apareixen mencions a Laozi, però en cap moment a Lao Tang.
D'acord amb la tradició, ja una biografia inclosa en l'obra de Sima Qian, Laozi va ser contemporani de Confuci (Kongzi), encara que era més gran que ell, i va treballar com a arxiver a la Biblioteca imperial de la cort de la dinastia Zhou. De manera intencionada o per accident, quan Confuci es dirigia a llegir els rotllos de la biblioteca, el va trobar a Zhou, prop de la moderna Luoyang. Confuci i Laozi van discutir durant mesos sobre els rituals i sobre el que era el més apropiat, que són els fonaments del confucianisme. Laozi s'oposava al que considerava que eren pràctiques buides, i la llegenda taoista sosté que aquestes discussions van ser més profitoses per a Confuci que el contingut de la biblioteca.
Laozi va renunciar després al seu lloc, potser per la decreixent autoritat de la cort Zhou. Alguns relats sostenen que va viatjar cap a l'oest muntant un búfal d'aigua, a través de l'estat de Qin. Quan va arribar al pas de Shanggu, el guardià, al qual una font anomena Yinji i una altra Luanyin, va reconèixer l'il·lustre filòsof. Li va suplicar que es quedés un any a casa seva, abans de marxar al desterrament i escrigués un llibre exposant la seva doctrina. El mestre es va deixar convèncer, i escrigué el Daodejing, i després va anar més a l'oest, endinsant-se en el país dels bàrbars, on el seu rastre es perd per sempre. Fins llavors, Laozi només havia propagat la seva filosofia de manera oral.
Algunes de les controvèrsies modernes sobre la seva vida inclouen: La discussió amb Confuci, que podia haver estat inventada pels taoistes per fer que la seva escola filosòfica aparegués com a superior al confucianisme. L'autor real del Daodejing podria haver creat un personatge fictici perquè l'origen del text semblés més misteriós, fent-lo llavors més fàcil de popularitzar. S'ha discutit que Laozi podria ser un pseudònim de Dan, el prefecte dels grans escribes (Tai Shǐ Dàn,太史儋). O podria també ser d'un ancià de Lai, una prefectura de l'estat de Qi (齐), o alguna altra persona d'existència històrica.
Obra La seva famosa obra, el Daodejing, ha tingut una gran influència a la Xina. És un tractat místic que cobreix moltes àrees de la filosofia, des de l'espiritualitat individual fins a les tècniques del bon govern. Com molts altres pensadors xinesos antics, les seves explicacions utilitzen amb freqüència paradoxes, analogies, apropiació de cites antigues, repetició, simetria, rima i ritme. Els escrits que se li atribueixen són poètics, densos i sovint críptics, i serveixen com a punt d'inici per a la meditació sobre el cosmos o sobre un mateix. Moltes de les teories estètiques de l'art xinès es basen en les seves idees i en les del seu continuador més famós, Zhuang Zi.
Contingut Laozi emfatitza en la qüestió del tao (dao), traduït normalment com 'el camí', i expandeix el seu significat per abastar l'ordre innombrable, immanent, l'univers. Destaca el concepte de wei-wu-wei, 'acció mitjançant la no-acció', que no significa romandre immòbil sense fer res, sinó evitar les intencions explícites i la voluntat que obstaculitza la fluïdesa harmònica de la natura. Els objectius poden assolir-se respectant les formes en què les coses creixen i decreixen de manera natural. D'aquesta manera, les accions realitzades d'acord amb el tao són més fàcils i més productives que aquelles que pretenen el contrari. Laozi creia que la violència ha de ser evitada i que la victòria militar és una ocasió de dol a causa de la necessitat d'usar la força contra altres éssers vivents. Sostenia també que l'excés de lleis i regles fan més difícil el maneig de la societat, ja que oprimeixen les llibertats dels pobles.
Ensenyances miniatura|Laozi Els ensenyaments de Laozi, i conseqüentment els de la filosofia taoista, estan basats en l'anàlisi de la natura en el sentit més ampli del terme, amb la finalitat d'obtenir l'enfocament sobre el funcionament natural de l'existència, per determinar quin és l'ordre natural de les coses. Aquesta visió universalista és la que Laozi pren com a punt de partida per a la seva tesi filosòfica. Analitza el funcionament dual de la natura universal existent (Yin-Yang) per després aprofundir en conceptes més amplis sobre l'origen cosmològic de l'Univers i, d'aquesta manera, poder determinar el funcionament fluid o l'ordre natural amb el qual les diferents formes han anat mutant per perpetuar la continuïtat de l'existència. Basant-se en això, Laozi determina quin és l'ordre natural que els éssers vius, i principalment l'ésser humà, ha de dur a terme per millorar la seva existència i avançar cap al canvi a favor de la superació. En aquest sentit, explica com és que, en no seguir aquestes normes naturals, l'ésser humà s'ha desviat de la seva veritable harmonia còsmica. Com a conseqüència, per haver contradit el ritme natural, ha generat les seves pròpies calamitats i ha substituït aquest ritme per ordenances i actituds absolutistes, superficials i dogmàtiques que, finalment, han acabat per desequilibrar la humanitat, afavorint que les classes dominants exerceixen el control a costa de l'infortuni de les classes inferiors.
Laozi utilitza simbolismes i al·legories, en què compara aspectes de la natura, per mostrar paral·lelismes amb el comportament humà, quelcom característic de la filosofia taoista i d'altres corrents de pensament oriental. Arran d'aquestes observacions cosmològiques i naturals, Laozi desenvolupa diferents conceptes filosòfics que pretenen explicar els aspectes més transcendents de la vida de la humanitat, abastant així tota mena de camps d'estudi, des de la cosmologia i les seves explicacions sobre l'origen de l'univers, fins als aspectes de la vida diària de la societat humana, com la sociologia, la política, l'economia i la religió.
La base del pensament cosmològic i filosòfic de Laozi és el tao, un concepte abstracte generalment poc comprensible i fàcilment mal interpretable pels occidentals, i també pels orientals que desconeixen els conceptes del pensament taoista. La incomprensió superficial i religiosa fa creure que el tao és un déu o algun altre tipus d'«entitat espiritual o suprema», però en realitat Laozi descriu el tao com l'origen de tot, la font primordial de tot el que existeix, tant en el pla físic com en l'abstracte,Tao Te King, Capítol 1 per la qual cosa defineix el tao com un concepte molt profund d'unitat primordial que escapa a la idea rígida i mítica d'un déu, un ésser, o qualsevol altra personificació.Tao Te King, Capítol 4 Contràriament, Laozi descriu el tao com quelcom abstracte, amorf, intangible i inaudible, per la qual cosa les posteriors formes de la natura han sorgit del tao, i així també allò que no té forma,Tao Te King, Capítol 14 per la qual cosa el tao no es descriu com una d'aquestes dues coses, sinó com la primordial natura de la qual tota la resta sorgeix, i és així l'origen cosmològic i l'essència de tot el que hi ha.Tao Te King, Capítol 5Tao Te King, Capítol 6