Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
Història Cullera ha estat habitada pels humans des de temps immemorials, com demostra el jaciment del Paleolític superior que hi ha a la cova del Volcà del Far; també hi ha testimonis del pas d'ibers i romans, al poblat ibèric de l'Alt del Fort, possiblement identificat amb l'oppidum de Sucro, i també al jaciment de la Illeta dels Pensaments, de l'època del Baix Imperi Romà i avui desaparegut, i tal vegada corresponent al Portus Sucronis del Geògraf de Ravenna.
El 1235, Jaume el Conqueridor fa un primer intent de conquistar-la però no serà fins al 1240, després de la signatura d'un pacte amb Zayyan ibn Mardanix, últim valí de València, en què el monarca cristià es comprometia a respectar les possessions musulmanes de Dénia i de Cullera, quan, de manera pacífica es produïsca la conquista.
El 1247, els moros de la comarca es revoltaren contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, fet que va desencadenar que els expulsaren de la ribera del Xúquer. Un dels fets d'armes més rellevants de l'edat mitjana fou l'ocupació i presa de la fortalesa per Pere I de Castella en el decurs de la Guerra dels dos Peres; Pere el Cerimoniós va fer la promesa el 1336 i el 1340, que trencà en diferents ocasions, de no alienar el lloc; després d'una forta ajuda econòmica de la població a Martí l'Humà el 1402-1403, este rei va reconéixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a les mans de senyors particulars; també el 1404, Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà, promulgà les ordenances per les quals havia de regir-se el sistema electoral municipal, amb alguna interrupció, fins al final de l'època foral; des d'aleshores, segurament, Cullera envia procuradors a les corts de València. Els primers segles de l'edat moderna venen marcats per problemes socials com ara la revolta de les Germanies, la defensa davant dels successius monarques dels drets adquirits durant el regnat de Martí I o els diversos atacs de pirates el 1503, 1532, Luis Arciniega García, Defensas a la antigua y a la moderna en el Reino de Valencia durante el siglo XVI , p.74 i 1550,Lluïsa Muñoz Altabert, Les corts valencianes de Felip III, p.19 que obligaren Felip II a fortificar la costa amb un conjunt de torres conegudes hui dia com a la torre Marenyet.
En la Guerra de Successió, Cullera va donar suport a l'arxiduc Carles i el lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l'austriacista Joan Baptista Basset i Ramos; després de ser ocupada pel duc de la Torre el 1707, Maria Lluïsa de Savoia el va oferir a Felip V d'Espanya com a senyoriu jurisdiccional, juntament amb l'Albufera; però les tensions amb el senyor del lloc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren la població a demanar la reincorporació a la corona. En el hi hagué a Cullera diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments de l'un i de l'altre signe se succeïren després de la Guerra del Francés; les guerres carlines propiciaren la formació de milícies de caràcter liberal; en l'aspecte socioeconòmic, els canvis liberals del portaren a l'establiment d'una important burgesia agrària, sorgida sovint d'elements més enriquits dels camperols autòctons; a l'economia agrària centrada en el blat, l'arròs i altres productes d'horta i de secà, als quals es referixen Cavanilles el 1795-1797 i Madoz el 1845-1850, seguirà una agricultura més comercial al voltant de la taronja i l'arròs; el projecte de construcció d'un port, concebut pel marqués de la Romana a final del i que no es va dur a la pràctica, formava part de l'entusiasme pel comerç que el desenvolupament burgés arenava.
La importància de la classe assalariada i jornalera explica la difusió del socialisme i de l'anarquisme; la vaga d'inspiració anarquista del 1911, originaria a Cullera els esdeveniments més greus; durant la Guerra Civil espanyola, s'hi formarà una col·lectivitat ugetista, integradora dels petits propietaris, i una altra d'anarquista interessada en la socialització de tot el terme municipal; després de la guerra, la creació de lHermandad Sindical, que acull patrons agraris i jornalers, implica una manera de neutralització del moviment camperol i, fins i tot, una preocupació prioritària per les millores tècniques (plagues, camins) i pel desenvolupament de fórmules cooperativistes, molt intens a Cullera.
Demografia i economia miniatura|Lletres de Cullera a la muntanya de les Raboses Juntament amb l'activitat pesquera (regulada per una confraria) i l'agrícola (horta, taronja, olivera i arròs), el motor econòmic més important prové del desenvolupament turístic encetat en els anys 60 del segle passat, amb l'arribada massiva de turistes francesos, madrilenys i estiuejants valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis i ha transformat l'estructura social i urbana de la població.
La seua economia basada tradicionalment en l'agricultura (cultius d'arròs i tarongers) i en la pesca ha anat cedint terreny en favor d'un important desenvolupament turístic tant a escala nacional com internacional.
En els anys 60, amb el boom turístic, portat per l'especulació urbanística, bona part de la població es va dedicar al sector de la construcció (obra, ebenisteria, lampisteria, etc.). Una volta es va acabar eixe auge, la ciutat va entrar en un període de decadència, al qual es van sumar diversos factors: la manca de previsió de les autoritats va fer que el turisme de capital econòmic es decantara per unes altres zones; el baix benefici que s'extrau de la rica horta va fer que molts camps s'abandonaren (problema generalitzat en la major part de l'estat); es va deixar de construir i es va dirigir l'economia a un turisme que no era capaç d'alimentar tota la població.
Per a molts, la solució passa per una reconversió industrial promesa moltes vegades; per a uns altres, cal un altre boom especulatiu que done renom a Cullera i, principalment, realce el preu del sòl. Un sòl que durant dècades ha anat quedant cada vegada en menys mans; unes mans que, amb afany de lucre, han frenat el creixement normal d'un poble al qual no li ha quedat una altra alternativa que eixir cada dia en busca de faena a les localitats circumdants.
El turisme ha modificat l'estructura urbana amb la creació de nous nuclis de població: Mareny de Sant Llorenç, Far, Cap Blanc, L'Estany, El Marenyet i el Dosser. El 2005 s'hi registraren 23.261 habitants, de gentilici cullerans, culleranes.
Evolució demogràfica 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2009 20122016 20.927 20.336 20.663 20.595 20.397 20.663 20.622 22.544 23.261 23.406 24.500 22.73622.139
Geografia miniatura|500px|center|Panoràmica de Cullera L'extensa planícia que conforma el terme, de 53,4 km², està regada pel Xúquer, que hi desemboca i que, juntament amb la muntanya, amb penya-segats, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de platges, les zones humides —que es troben incloses en el Parc Natural de l'Albufera de València— i al seu ZEPA, representades per la bassa de Sant Llorenç. Altres zones humides al sud de Cullera són especialment l'Estany Gran de Cullera,Generalitat Valenciana, Estany Gran de Cullera la zona semipantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu, conformen la gran riquesa paisatgística de Cullera, que podem conéixer utilitzant les diferents rutes que s'hi han establert a l'efecte: ruta de la Bassa de Sant Llorenç, ruta de la senda de l'alt del Fort, ruta de l'Estany, ruta de la Lloma, ruta del riu Xúquer i l'Assut. A les seues costes, hi ha un illot conegut com a Escull del Moro.
Barris i pedanies miniatura|Muntanya de Cullera Al terme municipal de Cullera s'ubiquen els següents nuclis de població:
El Brosquil El Dossel El Far El Mareny de Sant Llorenç El Marenyet El Port El Racó de Santa Marta El Raval de Sant Agustí La Bega La Vila L'Estany Sant Antoni de la Mar El Bulevar del Xúquer
Localitats limítrofes Corbera Favara Fortaleny Llaurí Sueca Tavernes de la Valldigna
Platges miniatura|Badia de Cullera Platja de Cap Blanc Platja del Brosquil Platja del Dosser Platja de l'Escullera Platja de les Oliveres Platja de l'Estany Platja del Far Platja del Racó Platja del Mareny de Sant Llorenç (naturista) Platja del Marenyet Platja de Sant Antoni
Patrimoni historicoartístic El nucli urbà s'estén al redós del Munt de l'Or, entre el riu i la mar. Inclou diferents museus: Història i Arqueologia, Faller i d'altres que citarem en parlar del patrimoni cullerà, que és el següent:
Abric Lambert. Forma part de la llista d'abrics i coves de la província de València inclosos per la UNESCO en l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica declarat Patrimoni de la Humanitat El castell. Edificat pels àrabs sobre ruïnes iberes i romanes, constituïx l'element més significatiu del patrimoni local i l'estampa cullerenca per antonomàsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta, patrona de Cullera. Barri del Pou. També conegut com el raval del Mar o Santa Anna i Sant Jaume. Antic barri de pescadors que conserva encara algunes barraques i petits taulells amb motius d'inspiració marinera. Església de la Sang de Crist. Bastida el 1614 sobre una ermita medieval. Església dels Sants Joans. Neoclàssica, del . Bastida sobre una altra dels segles XIII-XIV, de què es conserva una capella. El calvari. Segle XIX. Torre del Marenyet. Alberga un petit museu dels costums dels soldats de l'època en què era torre defensiva. El Mercat. Modernista, aixecat entre 1899 i 1903 per l'arquitecte Lluís Ferreres. Diverses vivendes de principis del segle XX, d'estil eclèctic i modernista popular, especialment als carrers de Cervantes i de València i al Passeig Dr. Alemany. El Fort. Fortificació construïda en època carlista. Muralles. Construïdes el 1553, de forma pentagonal. Es varen construir per a defendre's dels atacs del pirates barbarescos. Torre de Santa Anna (BIC 1949), torre d'origen musulmà. Creu de terme, Bé d'interès cultural que té Cullera. Ermita dels Sants de la Pedra. Alberga el Museu de l'Arròs. Ermita de Sant Vicent Ferrer. Segle XIX. Ermita de Santa Anna. Segle XVII. Annexa a la torre homònima, inicialment torre de la Reina Mora, que era una de les portes d'accés al recinte musulmà. Ermita de Los Navarros. Segle XIX. Escut heràldic. Bé d'interès cultural que té Cullera. Ermita de Santa Marta. Segle XIV. No en romanen més que unes quantes restes. Ermita de Sant Llorenç. Segle XVI. Conserva un esplèndid retaule xorigueresc.
Museus Museu d'Història i Arqueologia. Col·lecció de les restes prehistòriques trobades en el terme municipal, amb ceràmiques, monedes i àmfores de procedència grega, romana i d'altres. Biblioteca d'Història i Arqueologia. Museu de l'Arròs. Museu temàtic situat a l'ermita dels Sants de la Pedra i que conté els ferraments per al cultiu de l'arròs, de valor etnològic. Torre del Marenyet. La torre està musealitzada, incloent-hi una exposició permanent sobre la seua funció històrica de torre de vigilància i defensa. Torre de la Reina Mora. Alberga una exposició sobre les funcions de la torre, tant com a ermita com de torre de vigilància. Cova del Pirata Dragut. Alberga una exposició temàtica sobre la pirateria mediterrània durant el . L'assalt de Dragut és el centre argumental del recorregut que s'inicia amb un diorama que mostra la vila de Cullera el 1550.
Gastronomia Com a poble tributari de l'Albufera que és, la seua gastronomia presenta els guisats amb anguila, all-i-pebre, espardenyà'', etc. Arrossos, fideuà, suc de peix i sarsuela de peix, entre d'altres, completen una oferta culinària de caràcter marcadament mediterrani.
Política i govern Corporació municipal