La Cort de Tortosa de 1442-1443 fou una reunió de la Cort General de Catalunya convocada per la reina Maria de Castella, com a lloctinent general del rei Alfons el Magnànim. Maria la convocà des de Saragossa l'11 d'agost de 1442 perquè es reunís el 7 de setembre a Ulldecona, però les successives pròrrogues i la manca d'assistència impediren que s'hi constituís efectivament. La Cort fou traslladada posteriorment a Tortosa, on les sessions se celebraren al convent dels Framenors entre l'octubre de 1442 i el febrer de 1443. Durant la celebració de la Cort, el diputat eclesiàstic de la Diputació del General era Antoni d'Avinyó i de Moles, abat de Montserrat.

Convocatòria La convocatòria tingué com a motiu immediat el temor que tropes franceses que actuaven a Guiena poguessin penetrar als territoris de la Corona. El 25 de juliol de 1442 els diputats Andreu de Biure i Bernat Sapila, acompanyats de l'oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, es dirigiren a Saragossa per demanar a la reina que prengués mesures per a la defensa del Principat.

La convocatòria inicial a Ulldecona fou objecte de diverses pròrrogues. El 7 d'octubre només hi eren presents un membre del braç eclesiàstic i els síndics de Barcelona, Tortosa i Ulldecona, sense cap representant del braç militar. Maria decidí aleshores traslladar la Cort a Tortosa. La reina hi arribà el 15 d'octubre i les sessions s'iniciaren al convent dels Framenors. El 19 d'octubre, davant representants dels tres braços, Maria exposà que la finalitat principal de la convocatòria era acordar les mesures necessàries per defensar Catalunya davant una eventual incursió francesa.

Conflicte sobre la legalitat de la Cort El desenvolupament de la Cort quedà condicionat per la discussió sobre la legalitat de la convocatòria. Els representants dels braços, especialment els síndics de les ciutats, protestaren perquè consideraven que una cort general no podia ser convocada únicament per tractar la defensa militar, sinó que havia de poder abordar també altres afers i els greuges. Igualment qüestionaren que el trasllat d'Ulldecona a Tortosa no hagués estat notificat individualment als convocats i la forma en què s'havien efectuat les pròrrogues.

Maria defensà la validesa de la convocatòria recordant que havia estat sol·licitada pels mateixos diputats del General davant la urgència de l'amenaça exterior. Els síndics de Barcelona, però, mantingueren el dissentiment i reclamaren una nova convocatòria. Els intents de la reina de desencallar el conflicte, incloses diverses gestions davant el Consell de Cent, no aconseguiren modificar-ne la posició.

L'enfrontament jurídic impedí arribar a acords substancials. L'assistència havia estat, a més, reduïda durant les primeres sessions: el 19 d'octubre hi havia catorze eclesiàstics, deu membres del braç militar i nou síndics del braç reial. La historiografia ha considerat la reunió un dels successius fracassos de les relacions entre la monarquia i els estaments catalans durant els darrers anys del regnat d'Alfons el Magnànim.

Final de la Cort El 12 de febrer de 1443 Maria prorrogà la Cort fins al 2 de maig, ja que havia de traslladar-se al Regne de València. Mentrestant, les informacions rebudes de l'ambaixador Bernat Albert indicaven que les tropes franceses que havien provocat la convocatòria s'havien dispersat i s'havien dirigit cap a Normandia, de manera que l'amenaça immediata sobre la frontera havia desaparegut.

La Cort no tornà a reunir-se i es dissolgué sense arribar a cap acord. Les disputes sobre la legalitat de la convocatòria i el trasllat de seu, i especialment el dissentiment mantingut pels representants de Barcelona, havien impedit donar una resposta parlamentària a la qüestió que n'havia motivat la reunió.

Referències

Tortosa (1442) Categoria:Història de Tortosa