miniatura|Laurent de La Hyre - Teseu i Etra Etra (en 'cel clar'), d'acord amb la mitologia grega, va ser una princesa grega, filla de Piteu, rei de Trezè i neta de Pèlops.Homer. Ilíada, III, 144Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 15, 7

A Etra la va pretendre primer Bel·lerofont, però abans de casar-se, desterrat, va fugir a Corint.Pausànias. Descripció de Grècia, II, 31, 9 Quan Egeu va arribar a Trezè després d'haver consultat l'oracle de Delfos sobre la manera de tenir descendència, Piteu va entendre la resposta de l'oracle i el va emborratxar i va fer que la seva filla s'unís a l'hoste. D'aquesta unió en va néixer Teseu. També es deia que la vigília del dia que havia d'arribar Egeu, la deessa Atena va inspirar a Etra en un somni el desig d'anar a una illa veïna a oferir un sacrifici a l'heroi Esfer, que havia estat auriga del carro de Pèlops. Allà la va sorprendre Posidó i la va violar. Aquella mateixa nit es va unir a Egeu, i així Teseu podia ser fill del déu o fill del mortal.

Quan Egeu va marxar cap a Atenes, li va dir a Etra que si infantava un fill no li digués el nom del seu pare. Va deixar sota una roca unes sandàlies i la seva espasa i li va dir que quan el noi fos capaç d'aixecar la pedra li enviés al noi juntament amb els objectes trobats i el reconeixeria.Plutarc. Vides paral·leles: Teseu, II, 4 Etra es va quedar a Trezè criant i educant el seu fill.

Quan Teseu va ser rei d'Atenes, succeint el seu pare, va portar l'encara adolescent Helena, a la que havia raptat a Esparta juntament amb Pirítous, amb la seva mare, Etra, com a persona de companyia.Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, IV, 63, 2-3 Un dia, mentre estaven la dona i la nena soles, van arribar els germans d'Helena, Càstor i Pòl·lux, la van alliberar i van agafar com a esclava Etra, que va anar amb Helena a Esparta i també a Troia, quan Paris la va raptar. A Troia va criar el seu besnet Múnit. Quan Troia va caure a mans dels grecs, els seus nets Demofont i Acamant, la van reconèixer i van aconseguir que quedés en llibertat. Es deia que quan va morir Teseu, Etra es va suïcidar per la pena que sentia.Gai Juli Higí. Faules, 243

A Les suplicants, una tragèdia d'Eurípides, les suplicants i Adrast imploren a l'anciana Etra que intercedeixi perquè el seu fill Teseu, rei d'Atenes, mitjançant el diàleg o la força, aconsegueixi recuperar els cadàvers de Polinices i Tideu, casats amb les seves filles, que van morir a l'expedició contra Tebes.Euripides. The Complete Greek Drama, edited by Whitney J. Oates and Eugene O'Neill, Jr. in two volumes. 1. The Suppliants, translated by E. P. Coleridge. New York. Random House. 1938, line 484.

Notes

Referències

Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 87. (El Cangur/Diccionaris; 209).

Categoria:Princeses de la mitologia grega