miniatura|Fiorenzo Magni al 1936 miniatura|Fiorenzo Magni al 1939 Fiorenzo Magni (Vaiano, Toscana, 7 de desembre de 1920 - 19 d'octubre de 2012Fallece Magni, gloria del ciclismo italiano, Marca, 19 d'octubre de 2012) va ser un dels ciclistes italians més cèlebres dels anys 1940 i 1950, el "tercer home" del ciclisme italià, rival de Fausto Coppi i Gino Bartali. Fou anomenat el lleó de Flandes per les tres victòries consecutives al Tour de Flandes.
Biografia De petit va haver d'interrompre els estudis per ajudar la família en la petita empresa familiar de transport. Feia els encàrrecs en bicicleta i així és com s'apassiona pel ciclisme. El 1936 debuta en la categoria aspirants al club de lAssociazione Ciclistica Pratese, i l'any següent passa a la categoria superior.
Aficionat Malgrat les dificultats provocades per la mort del seu pare el 1937 no abandona el ciclisme i el 1938 passa a la categoria amateur sota els colors de l'equip A.C. Montecatini Terme. El 1939 és seleccionat pels Campionats del Món sobre carretera aficionats, als quals no podrà participar per culpa de la Segona Guerra Mundial. En aquesta categoria va guanyar nombroses carreres, entre elles la Volta a la Província de Milà, el 1940.
Professional El 1940 es converteix en professional, però la Segona Guerra Mundial atura la progressió. Els bons resultats obtinguts el 1947 fan que sigui seleccionat pel Campionat del Món de ciclisme de Reims on acaba 4t.
El 1948 es dedica a les clàssiques del nord, guanyant en experiència. Així mateix, s'emporta el Giro d'Itàlia en la seva segona participació. Fou una victòria no exempta de polèmica, ja que tot i haver rebut una sanció de 120 segons, aquesta és considerada massa lleugera per la resta de rivals.
Aquesta victòria marca el començament d'un període d'èxits: les seves característiques d'excel·lent rodador i escalador, dotat d'una gran tenacitat, li permeten redreçar situacions aparentment desesperades. Gràcies a elles, s'emporta tres edicions del Tour de Flandes consecutives i dues edicions més del Giro d'Itàlia.
El 1951 està a punt de guanyar el Campionat del Món de ciclisme, però acaba segon, per darrere Ferdi Kübler.
Entre els seus nombrosos èxits trobem tres Giro del Piemont, tres Trofeus Baracchi i tres Campionats d'Itàlia sobre carretera.
Amb 35 anys aconsegueix guanyar el seu darrer Giro d'Itàlia, rècord vigent de ciclista amb més edat en guanyar aquesta cursa.
Dirigent i seleccionador nacional En retirar-se com a ciclista va convertir-se en dirigent esportiu. Va ser seleccionador nacional, president de l'Associació dels Corredors i finalment president de la Lliga Professional.
El 2004 va obtenir el Collare d'Oro al merito sportivo (mèrit esportiu) de les mans del President de la República Carlo Azeglio Ciampi.
Palmarès 1942 1r del Giro del Piemont 1943 1r al Giro de la província de Milà, amb Glauco Servadei 1947 1r del Circuit de les Tres Valls Varesines 1948 20px|Mallot rosa 1r del Giro d'Itàlia i vencedor d'una etapa 1949 1r del Trofeu Baracchi (amb Adolfo Grosso) 1r del Tour de Flandes 1r del Giro de la Toscana Vencedor d'una etapa al Tour de França 1950 1r del Trofeu Baracchi (amb Antonio Bevilacqua) 1r del Tour de Flandes 1r del Bol d'Or Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia Vencedor d'una etapa al Tour de França 1951 20px|Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta 20px|Mallot rosa 1r del Giro d'Itàlia 1r del Trofeu Baracchi (amb Giuseppe Minardi) 1r del Critèrium de Bordighera 1r de la Milà-Torí 1r del Tour de Flandes 1r del Giro de Lazio 1r del Giro de Romagna Vencedor d'una etapa al Tour de França 2n del Campionat del Món 1952 1r de la Roma-Nàpols-Roma Vencedor de 2 etapes al Tour de França 1953 20px|Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta 1r de la Sàsser-Cagliari 1r del Giro del Piemont 1r de la Roma-Nàpols-Roma Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itàlia Vencedor de 2 etapes al Tour de França 1r al Giro del Veneto 1954 20px|Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta 1r del Giro de la Toscana 1r de la Milà-Mòdena 1955 20px|Mallot rosa 1r del Giro d'Itàlia i vencedor d'una etapa 1r del Giro de Romagna 1r de la Milà-Mòdena Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya 1956 1r del Giro del Piemont 1r del Giro de Lazio
Resultats al Giro d'Itàlia 1947. 9è de la classificació general 1948. 20px|Mallot rosa 1r de la classificació general i vencedor d'una etapa 1950. 6è de la classificació general i vencedor d'una etapa 1951. 20px|Mallot rosa 1r de la classificació general 1952. 2n de la classificació general 1953. 9è de la classificació general i vencedor de 3 etapes 1954. 6è de la classificació general 1955. 20px|Mallot rosa 1r de la classificació general i vencedor d'una etapa
Resultats al Tour de França 1949. 6è de la classificació general i vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 6 etapes 1950. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 1 etapa 1951. 7è de la classificació general i vencedor d'una etapa 1952. 6è de la classificació general i vencedor de 2 etapes. Porta el mallot groc durant 2 etapes 1953. 15è de la classificació general i vencedor de 2 etapes
Resultats a la Volta a Espanya 1955. 13è de la classificació general i vencedor de 3 etapes. 1r de la classificació per punts
Referències
Enllaços externs
Palmarès de Fiorenzo Magni
Categoria:Guanyadors del Giro d'Itàlia italians Categoria:Guanyadors d'etapa al Tour de França italians Categoria:Portadors del mallot groc del Tour de França italians Categoria:Guanyadors d'etapa al Giro d'Itàlia italians Categoria:Guanyadors d'etapa a la Volta a Espanya italians Categoria:Ciclistes toscans Categoria:Persones de la província de Prato Categoria:Cavaller de l'orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Morts a Monza Categoria:Guanyadors d'etapa a les Tres Grans Voltes