LSpectrum va ser un microordinador creat per Sir Clive Sinclair basat en el processador Z80 de Zilog, amb una memòria ROM de 16 KiB i una memòria d'accés aleatori (RAM) de 16 o 48 KiB, teclat de goma i intèrpret de BASIC incorporat. Va ser una evolució del ZX81 al qual s'incorporava color i major capacitat d'emmagatzematge.

Va aparèixer al mercat dels ordinadors personals a 1982 al Regne Unit per part de Sinclair Research Ltd. Conegut com a Speccy pels seus fans, el ZX Spectrum va representar el primer ordinador domèstic que va tenir una important acollida arreu d'Europa, molt semblant al que va succeir amb el Commodore 64 (C64) als Estats Units; el C64 va ser el màxim competidor del ZX Spectrum al mercat europeu.

Models Sinclair Research Varen existir 4 versions del ZX Spectrum fabricades per Sinclair Research Ltd:

ZX Spectrum 16 KiB : Tenia el teclat de goma i 16 KiB de RAM ZX Spectrum 48 KiB : Tenia el teclat de goma i 48 KiB de RAM ZX Spectrum +: Tenia un teclat pseudomecànic i 48 KiB de RAM ZX Spectrum 128 : Tenia el teclat del Spectrum +, 128 KiB de RAM i xip de so.

ZX Spectrum 16/48 K Parts Especificacionsminiatura|centre|250px|El «ZX Spectrum» va ser llançat originalment l'abril de 1982, amb l'objectiu principal de ser l'ordinador domèstic més barat del mercat. UCPZilog Z80A a 3,54 MHz RAM16-48 KiB (màx.) ROM16 KiB TeclatGoma Monitortelevisor; mode text: 32×24 caràcters; mode gràfic: 256×192 píxels, 8 colors (amb dos tons cadascun) So1 canal, 5 octaves Ports1 ranura d'expansió EmmagatzematgeMagnetòfon de casset (1200 bauds); ZX Microdrive (±85 KiB) ZX Spectrum+ Parts Especificacionsminiatura|centre|250px|L'«Spectrum+» va ser llançat a l'octubre de 1984. El seu gran canvi va ser un «teclat professional», millor que l'original, però inferior al teclat dels IBM PC. UCPZilog Z80A a 3,54 MHz RAM16-48 KiB (màx.) ROM16 KiB TeclatTeclat pseudomecànic Monitortelevisor; mode text: 32×24 caràcters; mode gràfic: 256×192 pìxels So1 canal, 5 octaves Ports1 ranura d'expansió EmmagatzematgeMagnetòfon de casset; ZX Microdrive (±85 KiB) ZX Spectrum 128K Parts Especificacionsminiatura|centre|250px|El «ZX Spectrum 128» va ser llançat primerament a Espanya, el setembre de 1985, i al Regne Unit el gener de 1986. Va tenir 128 KiB de RAM (104 KiB lliures), un nou xip de so de tres canals (AY-3-8912), una nova implementació del Sinclair BASIC i una varietat de connectors. UCPZilog Z80A a 3,54 MHz RAM128 KiB (màx.) ROM32 KiB TeclatTeclat pseudomecànic Monitortelevisor o monitor; mode text: 32×24 caràcters; mode gràfic: 256×192 píxels So3 canals, 7 octaves Ports1 ranura d'expansió, 1 port sèrie RS-232, 1 port MIDI, 1 connector RGB EmmagatzematgeMagnetòfon de casset; ZX Microdrive (±85 KiB)

Amstrad Varen existir 4 versions del ZX Spectrum fabricades per Amstrad Consumer Electronics plc:

ZX Spectrum +2 : Tenia teclat professional, 128 KiB de RAM i casset incorporada. ZX Spectrum +2A/+2B : Tenien teclat professional, 128 KiB de RAM i casset incorporada. ZX Spectrum +3 : Tenia teclat professional, 128 KiB de RAM i unitat de disc de 3" incorporada.

ZX Spectrum +2 Parts Especificacionsminiatura|centre|250px|El «ZX Spectrum +2» va ser el primer Spectrum llançat per Amstrad el 1986. Era una mena d'encreuament entre un Spectrum 128 K i un CPC 464, amb un reproductor de cassets incorporat. UCPZilog Z80A a 3,54 MHz RAM128 KiB (màx.) ROM32 KiB TeclatTeclat mecànic, 58 tecles Monitortelevisor o monitor; mode text: 32×24 caràcters; mode gràfic: 256×192 píxels, 8 colors (amb dos tons cadascun) So3 canals, 8 octaves (Yamaha AY-3-8912) Ports1 ranura d'expansió, 1 port sèrie RS-232, 1 port paral·lel, 1 port MIDI, 1 connector RGB, dos ports de palanca de control EmmagatzematgeMagnetòfon de casset (1200 bauds); ZX Microdrive (±85 KiB) ZX Spectrum +2A/+2B Parts Especificacionsminiatura|centre|250px|Els +2A i +2B eren bàsicament un +3 sense circuit controlador de disc. El +2A va ser produït a Taiwan i el +2B a la Xina. UCPZilog Z80A a 3,54 MHz RAM128 KiB (màx.) ROM64 KiB TeclatTeclat mecànic, 58 tecles Monitortelevisor o monitor; mode text: 32×24 caràcters; mode gràfic: 256×192 píxels So3 canals, 8 octaves (Yamaha AY-3-8912) Ports1 ranura d'expansió, 1 port sèrie RS-232, 1 port paral·lel, 1 port MIDI, 1 connector RGB, dos ports de palanca de control EmmagatzematgeMagnetòfon de casset; ZX Microdrive (±85 KiB) ZX Spectrum +3 Parts Especificacionsminiatura|centre|250px|El «ZX Spectrum +3» (1987) va ser l'últim Spectrum llançat per Amstrad, amb una disquetera de 3" incorporada. UCPZilog Z80A a 3,54 MHz RAM128 KiB (màx.) ROM64 KiB TeclatTeclat mecànic, 58 tecles Monitortelevisor o monitor; mode text: 32×24 caràcters; mode gràfic: 256×192 píxels So3 canals, 8 octaves (Yamaha AY-3-8912) Ports1 ranura d'expansió, 1 port sèrie RS-232, 1 port paral·lel, 1 port MIDI, 1 connector RGB, dos ports de palanca de control EmmagatzematgeUnitat de disc flexible (160 KiB); Magnetòfon de casset («drive T:»); ZX Microdrive (±85 KiB)

Maquinari miniatura|Placa base del ZX Spectrum 48K (versió 3B - 1983, dissipador tèrmic eliminat). L'Spectrum es basa en una CPU Zilog Z80A funcionant a 3,5 MHz (o clònic NEC D780C-1). El model original de l'Spectrum té 16 KiB (16×1024 bytes) de ROM i 16 o 48 KiB de RAM. El disseny del maquinari va ser de Richard Altwasser, de la Sinclair Research, i l'aspecte exterior de la màquina va ser dissenyada per Rick Dickinson, dissenyador industrial de Sinclair.

La sortida de vídeo és a través d'un modulador de RF i va ser dissenyada per al seu ús amb televisors portàtils contemporànies, per a una pantalla gràfica en color simple. El text pot visualitzar-se mitjançant 32 columnes x 24 línies de caràcters del conjunt de caràcters del ZX Spectrum o des d'un conjunt dins d'una aplicació, d'una paleta de 15 colors: set colors en dos nivells de brillantor cadascun, més negre. La resolució d'imatge és de 256×192 píxels amb les mateixes limitacions de color. Per a conservar memòria, el color s'emmagatzema per separat del mapa de bits de píxels en una resolució baixa, a una xarxa de superposició de 32×24, corresponent a les cèl·lules de caràcter. Altwasser va rebre una patent per a aquest disseny.

Un «atribut» consisteix en un color de primer pla i de fons, un nivell de brillantor (normal o brillant) i un «indicador» intermitent, que, quan s'estableix, fa que els dos colors van canviar a intervals regulars. Desafortunadament, aquest esquema condueix al que es va cridar xoc de color o xoc d'atributs amb alguns efectes estranys en els gràfics animats dels jocs d'estil arcade. Aquest problema es va convertir en un tret distintiu de l'Spectrum i una broma entre els seus usuaris, així com un punt de burla pels defensors d'altres sistemes. Altres màquines disponibles a la mateixa època, per exemple, l'Amstrad CPC, no pateixen d'aquesta limitació. El Commodore 64 utilitzava atributs de color d'una manera similar, però en un mode multicolor especial, sprites i desplaçament per maquinari s'utilitzaven per evitar xoc d'atributs.

La sortida de so és a través d'un brunzidor a la màquina mateixa. Aquest és capaç de produir un canal amb 10 octaves. La màquina també inclou un bus d'expansió i ports d'entrada/sortida d'àudio per a la connexió d'una gravadora de cassets per a carregar i desar programes i dades.

Microprogramari L'intèrpret Sinclair BASIC de la màquina és emmagatzemat en la memòria ROM (juntament amb les rutines fonamentals del sistema) i va ser escrit per Steve Vickers en contracte amb «Nine Tiles Ltd». El teclat de goma de l'Spectrum (a la part superior d'una membrana, similar a la des tecles de calculadora) està marcat amb paraules clau BASIC, de manera que, per exemple, prement «G» quan en mode de programació, insereixi l'ordre BASIC GOTO.

El BASIC va ser desenvolupat a partir de l'utilitzat en el ZX81 i un programa BASIC ZX81 pot ser escrit a l'Spectrum sense grans modificacions, però l'Spectrum BASIC inclou moltes característiques addicionals pel que és més fàcil d'utilitzar. El conjunt de caràcters del ZX Spectrum va ser ampliat d'allò del ZX81, que no compta amb lletres minúscules. L'Spectrum BASIC inclou paraules clau addicionals per a la pantalla més avançada i so, i també el suport a declaracions multilínies. La interfície de casset també va ser molt més avançada i fiable, desant i carregant al voltant de quatre vegades més ràpid que el ZX81. A més de ser capaç de desar programes, l'Spectrum pot a més guardar el contingut dels vectors, de la memòria de vídeo, i de qualsevol rang definit d'adreces de memòria.

Perifèrics Diversos perifèrics per a l'Spectrum eren comercialitzats per Sinclair: la impressora ZX ja era al mercat, com el bus d'expansió del ZX Spectrum va ser retrocompatible amb el del ZX81.

La ZX Interface 1 va incloure 8 KiB de ROM, un port sèrie RS-232, una interfície de LAN patentada (anomenada ZX Net), i una interfície per a la connexió de fins a vuit ZX Microdrives - dispositius d'emmagatzematge de cartutxos de cinta magnètica ràpids, però poc fiables, llançats al juliol de 1983. Aquests van ser usats més tard en una versió revisada al Sinclair QL, el format d'emmagatzematge del qual era elèctricament compatible però lògicament incompatible amb el de l'Spectrum. Sinclair també va llançar la ZX Interface 2, que afegia dos ports de palanca de control i un port de cartutx ROM.

També hi va haver una gran quantitat de mòduls de maquinari de tercers. Els més coneguts d'aquests incloïen la interfície de palanca de control Kempston, la interfície de perifèrics Morex Centronics/RS-232, la Rotronics Wafadrive (una unitat d'emmagatzematge utilitzant cinta magnètica), Currah Microspeech (síntesi de veu), i la Fuller Box, Videoface Digitiser, RAM Pack, el Cheetah Marketing SpecDrum (una caixa de ritmes), i la Multiface, una eina desassembladora i de captures d'estats (snapshots) de Romantic Robot. Teclats van ser especialment populars en vista de la resposta tàctil insatisfactòria de l'original.

Hi va haver nombroses interfícies d'unitats de disc, incloent-hi l'«Abbeydale Designers»/«Watford Electronics» SPDOS, «Abbeydale Designers»/Kempston KDOS i Discovery Opus. Les interfícies SPDOS i KDOS van ser les primeres a incloure programari de productivitat d'oficina (processador de textos Tasword, base de dades Masterfile i full de càlcul OmniCalc). Aquest paquet, juntament amb els sistemes de control d'estocs, finances i nòmina d'OCP, va introduir moltes petites empreses a una operació eficient, informatitzada. Els sistemes de discs flexibles més populars (excepte a l'Europa Oriental) eren el DISCiPLE i +D alliberats per Miles Gordon Technology el 1987 i 1988, respectivament. Els dos sistemes tenien la capacitat d'emmagatzemar captures d'estats de memòria en disc, qui més endavant podrien ser utilitzats per restaurar l'Spectrum al seu estat exacte anterior. També van ser compatibles amb la sintaxi d'ordres Microdrive, el que feia la portabilitat del programari existent molt més simple.

A mitjans de la dècada del 1980, Telmap Group Ltd. va llançar un servei de pagament que permetia als usuaris connectar els seus ZX Spectrum a través d'un mòdem «VTX5000» de Prism Micro Products a un servei en línia de videotext conegut com a «Micronet 800», ofert per Prestel. Aquest servei és anterior a la World Wide Web, però va oferir molts dels serveis que ara es consideren comuns (xat, e-mail i notícies).

Clònics