La Cort de Lleida de 1460 fou una reunió de la Cort General de Catalunya convocada per Joan II d'Aragó a Lleida durant els primers anys del seu regnat. La convocatòria fou expedida el 27 de setembre de 1460 perquè els braços es reunissin el 24 d'octubre, després que aquell mateix any diverses convocatòries anteriors a Barcelona i Lleida no haguessin arribat a constituir-se efectivament. Durant la Cort, el diputat eclesiàstic de la Diputació del General era Antoni Pere Ferrer, abat de Montserrat.

La reunió esdevingué un episodi decisiu de la crisi entre Joan II i el seu fill Carles de Viana i de l'enfrontament entre el monarca i les institucions catalanes que precedí la Guerra Civil catalana.

Context La convocatòria es produí en un clima de forta tensió política. A Barcelona, l'enfrontament entre la Busca i la Biga havia dificultat l'elecció dels síndics que havien de representar la ciutat a Corts i contribuí a la decisió de reunir-les a Lleida. Alhora, continuava sense resoldre's la situació de Carles de Viana, que aspirava a ser reconegut com a primogènit i hereu de Joan II.

Una part dels representants reunits esperava que la Cort servís per jurar Carles com a primogènit. El propòsit del rei, en canvi, era obtenir el reconeixement dels braços i un subsidi per afrontar els seus compromisos militars.

Detenció de Carles de Viana El 2 de desembre de 1460 Joan II ordenà la detenció de Carles de Viana a Lleida, sota l'acusació de mantenir tractes secrets amb Enric IV de Castella. El príncep fou empresonat inicialment a la ciutat i posteriorment traslladat fora de la vegueria. La decisió sorprengué els representants reunits a Corts i fou interpretada per les institucions catalanes com una vulneració de les constitucions, privilegis i llibertats del Principat.

Les Corts foren prorrogades fins al 15 de gener de 1461. Abans de dispersar-se, els braços decidiren tractar amb el rei i, el 5 de desembre, facultaren els diputats del General perquè fessin les gestions necessàries per obtenir l'alliberament del príncep i perquè designessin representants dels diferents estaments que els assessoressin.

A partir d'aquesta delegació, la Diputació convocà a Barcelona representants dels tres braços. D'aquest procés sorgí el Consell del Principat, constituït inicialment per vint-i-set membres, nou de cada braç, que actuà al costat de la Diputació en la defensa de l'alliberament de Carles i de les lleis catalanes.

La detenció desencadenà una mobilització política i militar creixent. Joan II abandonà finalment Lleida i es retirà cap a Fraga, mentre les institucions catalanes intensificaven la pressió per aconseguir la llibertat del príncep. Carles fou alliberat el 25 de febrer de 1461 i el conflicte desembocà en la Concòrdia de Vilafranca, signada el 21 de juny d'aquell any, que el reconegué com a primogènit i lloctinent general de Catalunya.

Entre els representants del braç eclesiàstic hi havia Manuel de Montsuar, degà de Lleida i síndic del capítol catedralici. Joan II s’allotjà al palau episcopal, que Montsuar havia contribuït a condicionar com a vicari general de la diòcesi, i fou allí on s’ordenà la detenció de Carles de Viana. Montsuar mantingué inicialment una actitud prudent davant el conflicte; malgrat que el príncep intentà evitar posteriorment la seva elecció com a diputat eclesiàstic, fou escollit per al càrrec el juliol de 1461.

Referències

Lleida (1460) Categoria:Història de Lleida