D'acord amb la mitologia grega, Etol (en ) va ser un heroi rei de l'Èlida. Era fill d'Endimió, i la seva mare era una nimfa, Neis o Ifianassa.Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 7, 6 Els seus germans eren Pèon, Epeu, Eurícide (o Eurípile), Naxos i Pisos.Conó. Narracions, XIVEsteve de Bizanci. Ἐθνικά ('Ethnica'), sub voce: Naxos Segons Pausànias la seva mare es deia es deia Asteròdia, Cròmia, filla d'Itonos o Hipèripe, filla d'Àrcade.Pausànias. Descripció de Grècia, V, 1, 4-6
Per decidir quin dels seus fills seria l'hereu del reialme, Endimió va organitzar una cursa a Olímpia i va decidir que el vencedor seria el futur rei. Va guanyar Epeu. Dels seus germans, es diu que Peó va fugir el més lluny que va poder, i va arribar a Macedònia a un lloc que després s'anomenaria Peònia, per ell. Etol es va quedar al Peloponnès, i quan Epeu va morir el va succeir en el tron.
Durant els jocs funeraris que se celebraven en honor d'Azà, Etol va atropellar amb el seu carro Apis, fill de Jàson, i el va matar. Els fill d'Apis el van expulsar del regne. Després de deixar el Peloponès, va anar al país dels curets, entre l'Aqueloos i el golf de Corint, on els fills d'Apol·lo i de Ftia, Doros, Laòdoc i Polipetes, el van acollir com a hoste. Els va matar, va regnar en el seu lloc i va donar al país el nom d'Etòlia. Segons Estrabó, aquesta història és un relat mític sobre la colonització d'Etòlia.Estrabó. Geografia, X, 463
Es va casar amb Prònoe, filla de Forbant, amb el que va tenir dos fills, Pleuró i Calidó.
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 87. (El Cangur/Diccionaris; 209).
Categoria:Reis de l'Èlide