miniatura|Història Antiga fins a Cèsar. Representació de la proesa de Deífob. Segons la mitologia grega, Deífob (en ) va ser un heroi troià, el fill tercer de Príam i d'HècubaPseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 12, 5 i el germà preferit d'Hèctor.Dió Crisòstom. Discursos, XI, 123Joan Tzetzes. Scholia ad Licophronem, 168 Segons Higí va matar a quatre herois famosos a la guerra de Troia.Higí. Faules, 115
Joan Malales diu d'ell que era «d'estatura per sobre de la mitjana, ulls perspicaços, nas una mica camús, pell fosca, cara plana, valent i amb bona barba.»Joan Malales. Cronografia, V, 105 Dares Frigi explica que «...s'assemblava al seu pare. Era un home d'accions contundents.»Dares Frigi. Història de la destrucció de Troia, XII
Sota la forma de Deífob, Atena es va aparèixer a Hèctor durant el combat entre aquest i Aquil·les, per tal de confondre'l i incitar-lo a resistir, cosa que va ser la seva perdició.Homer. Ilíada, XXII, 227 i seg. També va ser Deífob qui va reconèixer Paris en els Jocs Fúnebres on ell va vèncer tots els seus germans. Quan Paris va haver mort a mans de Filoctetes, Príam va oferir Helena al «més valent» dels seus fills. Deífob i el seu germà Helen es van presentar davant seu per reclamar la noia, cadascun afirmant la seva pròpia superioritat en la batalla. Príam va decidir donar Helena a Deífob, no només perquè era més gran, sinó també perquè havia demostrat ser més valent que tots els seus altres germans supervivents.Pseudo-Apol·lodor. Epítom, V, 9
Quan va caure Troia, Odisseu i Menelau van atacar casa seva i el van fer presoner. Menelau el va matar i el va mutilar. Segons Virgili, la seva ombra es va aparèixer a Eneas quan va baixar a l'Hades.Virgili. Eneida, VI, 494-547
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 62. (El Cangur/Diccionaris; 209).
Categoria:Herois troians de la Ilíada