miniatura|Panoràmica de l'espai professional de La Llotja a FiraTàrrega 2012 FiraTàrrega, abans Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega o Fira del Teatre de Tàrrega, és el mercat internacional de les arts escèniques més important, amb més trajectòria de l'Estat espanyol i un dels més rellevants d'Europa. Té lloc cada any el segon cap de setmana del mes de setembre a la ciutat urgellenca de Tàrrega.
Actualment, la Fira és un aparador de l'actualitat escènica, amb interès especial en les arts de carrer, en els espectacles visuals i els no-convencionals. En tant que punt de trobada i de debat de referència internacional, el seu objectiu principal és la potenciació del mercat de les arts escèniques, obrint la porta a la internacionalització de les companyies catalanes. Altres objectius més específics són la promoció de la creació entre artistes emergents, l'impuls de la formació centrada en la creació artística i la gestió de la cultura i la creació d'aliances estratègiques per desenvolupar circuits o produccions transnacionals d'arts de carrer.
L'estructura organitzativa de FiraTàrrega està emparada per un Consell d'Administració del qual formen part l'Ajuntament de Tàrrega, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Cultura.
La Fira fou fundada l'any 1981 per l'Ajuntament de Tàrrega i impulsada pel grup Comediants de Canet de Mar. L'any 2006 l'Ajuntament de Tàrrega va retre homenatge a Comediants dedicant-los una plaça al centre històric.Tàrrega homenatja Comediants com a impulsors de la Fira de Teatre amb una plaça-teatre , 3cat24, 09/11/2006 (consulta 09/09/2010).
Història La Fira del Teatre Trifulques i Xim-Xim al Carrer va néixer l'any 1981, gràcies a la iniciativa del llavors alcalde de Tàrrega, Eugeni Nadal, i fruit d'una confluència d'idees: convertir la Festa Major de la ciutat en una gran festa; animar la gent a participar i implicar-s'hi i posar l'urbanisme de la ciutat al servei d'un projecte cultural, en aquest cas el teatre. Per tirar endavant aquest projecte, Nadal comptà, des del primer moment, amb la complicitat de Xavier Fàbregas, cap del Servei de Cinematografia i Teatre de la Generalitat de Catalunya i de Joan Font, director de Comediants.
En aquell moment històric, una sèrie de factors van contribuir a fer realitat aquest projecte inicial:
Políticament, la reinstauració dels ajuntaments democràtics després de les primeres eleccions municipals, va impulsar les festes populars i recuperava el carrer com un espai físic d'encontre i de manifestació col·lectiva. En l'àmbit cultural, apareixen a Catalunya companyies de teatre i grups musicals que potencien aquesta idea. És el cas de Comediants, fundada el 1978, Vol Ras el 1980, La Vella Dixieland o El Tricicle. A principi dels 80 també es creen La Fura dels Baus, La Cubana, etc. Geogràficament, Tàrrega és una ciutat propera a les grans urbs però suficientment allunyada com per a fer-hi una estada més o menys perllongada. El calendari també era un element a tenir en compte per organitzar la Fira. El fet de coincidir amb el final de l'estiu i el darrer cap de setmana abans d'iniciar el curs escolar, afavoria l'assistència de públic. Finalment, l'urbanisme medieval de la ciutat permetia donar un marc incomparable als espais d'actuació, centralitzava els espectacles al barri antic i concentrava el públic, fent-lo protagonista de l'esdeveniment.
Evolució La festa popular que fou en els seus inicis la Fira de Teatre evoluciona i es professionalitza progressivament fins a esdevenir un fenomen sociocultural amb particularitats úniques. Amb els anys, la ciutat és reconeguda arreu per la seva cita teatral i el model pioner de la Fira és adaptat i importat en diverses ciutats de l'Estat espanyol.
Hi ha tres elements que marquen la personalitat de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega:
el caràcter festiu i popular el concepte de mostra d'espectacles on diferents companyies presenten les seves propostes escèniques el concepte de fira, és a dir, de mercat on els agents de les arts escèniques poden comprar i vendre els espectacles que es programaran durant la propera temporada en els principals teatres i festivals.
Amb els anys, cada un d'aquests aspectes té un predomini diferent i marca diverses etapes de la seva evolució.
Els inicis: 1981-1984 miniatura|Joan Brossa a la Fira de Tàrrega de 1983. Sota la direcció artística de Comediants, la Fira és sobretot una gran festa popular al carrer que combina teatre, animació, música i cultura tradicional. L'espontaneïtat, la improvisació i el voluntarisme del públic i de la mateixa organització són elements que afegeixen dinamisme a la festa. Les companyies i grups emprenen la seva participació en la Fira amb un gran entusiasme.
El 1984 Comediants deixen la direcció artística de la Fira i es perfilen ja per primer cop alguns elements claus per al seu desenvolupament futur: és el primer any que es configura un equip d'organització; per primer cop hi ha espectacles en espais tancats de pagament i s'inicia la Fira d'Artesania, com una oferta paral·lela per al públic assistent
Consolidació: 1985-1990 El 1985 es constitueix el Patronat Fundació Pública Municipal Fira de Teatre al Carrer, fet que dona una nova dimensió i permet una primera estructuració organitzativa. També en aquest any es conviden els primers programadors i Comediants deixa la direcció de la Fira a mans d'un professional, tot i que la resta de l'organització continua essent voluntària.
Durant aquests anys la vessant més important de la Fira és la de festival o mostra d'espectacles, tot i que continua essent una gran festa popular, a més de desenvolupar progressivament la faceta de mercat de les arts escèniques.
La sisena edició representa el primer canvi estratègic pel que fa a l'organització. L'equip directiu es professionalitza totalment i s'incorpora la figura del gerent. La Fira és una entitat autònoma separada de la Festa Major que la va veure néixer, situació que seguirà fins a la desena edició. En aquest període, el Patronat aposta per dues directrius: Concentració d'espectacles que puguin interessar els programadors i espectacles festius que puguin captar el màxim de públic
Expansió: 1991- 1998 L'11a edició marca un punt d'inflexió i un canvi en els plantejaments teòrics de la Fira. Es produeix un relleu en l'Equip Directiu que manifesta una clara voluntat d'especialitzar i transformar la Fira, estructurada ara en Direcció Artística i Direcció Tècnica-Gerència.
Sense abandonar la idea de festa popular al carrer, la Fira s'orienta cada cop més cap al seu vessant de mercat d'espectacles i defineix clarament la seva personalitat. La Fira comença a ser present en tots els festivals i en les grans cites teatrals, principalment europees, on es capta l'interès dels programadors d'arreu del món per visitar la Fira de Teatre. Es crea La Llotja, punt de trobada, espai de contractació, d'intercanvi entre professionals i marc idoni per al debat i la posada en comú d'aspectes teòrics. Tàrrega esdevé una cita obligada per als programadors d'arreu del món. Un altre aspecte definitori és que s'abandona la programació d'espectacles musicals amb la qual cosa es pretén també iniciar un procés d'especialització del públic.
Al llarg d'aquesta etapa se succeeixen una sèrie d'iniciatives que pretenen expandir i dinamitzar el certamen així com buscar instruments perquè Tàrrega esdevingui una plataforma de projecció per a les companyies participants i un veritable centre de difusió de les arts escèniques contemporànies. Així s'incrementa notablement el nombre de companyies participants, es crea la "Col·lecció de La Llotja" per publicar textos d'interès sobre la gestió de les arts escèniques, es posa en marxa la Mostra Europea de Teatre de Carrer, l'espai Prosceni per a la promoció de nous artistes, la programació Off i els circuits Setembre és Carrer i Projecte Alcover, s'organitzen les Jornades Professionals d'Intercanvi Artístic, s'edita L'Èxit amb informació detallada sobre els espectacles programats... Algunes d'aquestes iniciatives no van tenir continuïtat; d'altres amb els anys han anat evolucionant.
Aquest període es caracteritza per un creixement pressupostari important, basat en bona part en la generació i explotació de recursos més enllà de les aportacions públiques (captació de patrocinadors privats, ocupació de via pública, taquillatge...).
Racionalització: 1999- 2006 A partir de 1999 la Fira inicia un procés de difusió important a l'Estat espanyol, especialment entre la professió teatral, i es fa present a la resta de fires de teatre i festivals d'arts escèniques que es duen a terme al llarg de l'any. A la Fira li és reconegut el seu paper pioner i la seva gran experiència organitzativa i es constitueix com un referent primordial per a la resta de fires de teatre de l'Estat espanyol. La Fira entra a formar part del col·lectiu de la Coordinadora de Ferias del Estado Español. http://www.cofae.net Tot aquest procés de difusió a l'Estat espanyol culmina l'any 2001 amb l'entrada del Ministerio de Cultura (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música) al Patronat de la Fira de Teatre.
La Fira es redimensiona i s'inicia un procés de racionalització, tant en nombre de companyies i espais d'actuació com en altres aspectes. L'any 2000, per encàrrec del Patronat, la Universitat de Lleida realitza un estudi sobre l'impacte econòmic i anàlisi de públic de la Fira. Les dades d'aquest treball indiquen que el certamen suposa un impacte econòmic per la ciutat i les comarques properes de més de 3 milions d'euros l'any. Alhora, l'estudi indica que l'edat mitjana de l'assistent a la Fira és d'uns 30 anys i arriba, sobretot, de dues zones geogràfiques: des de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i des de les comarques properes a Tàrrega. El 2004 es repeteix aquest estudi amb resultats similars que confirmen la Fira com un veritable motor socioeconòmic.
A partir del 2003, es posa un èmfasi especial en la presència de propostes escèniques que utilitzen llenguatges visuals i universals, justificat per l'increment notable dels programadors procedents tant de l'Estat espanyol com de la resta del món i, en conseqüència, per la necessitat de presentar espectacles en els quals l'idioma no sigui una barrera per a la seva exportació. A la vegada, La Llotja es converteix en un dels nuclis principals de la Fira i cada cop va guanyant més superfície i se la dota amb més serveis a causa de l'increment d'expositors i de contactes entre professionals que s'hi realitzen.
El 2005 es compleixen 25 anys de la Fira de Teatre. En el marc d'aquesta edició, a banda de la programació habitual, es van organitzar una sèrie d'actes commemoratius, amb l'objectiu de fer un reconeixement a totes les persones i entitats que van fer possible el naixement i la consolidació del certamen. Diverses exposicions i l'edició d'un llibre de retrospectiva històrica van servir per recuperar la memòria dels 25 anys. La Fira de Teatre va arribar a la seva 25a edició reconeguda com un dels mercats internacionals de les arts escèniques més dinàmics d'Europa i sens dubte el més transcendent d'Espanya.
Internacionalització: 2007 - 2010