El Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana és una reunió periòdica que aplega metges, biòlegs i altres professionals de les ciències de la vida i de la salut de parla catalana. Va ser una iniciativa de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, entitat fundada l'any 1872, per tal de constituir una tribuna i un lloc de reunió dels professionals de la salut dels territoris de parla catalana en la seva tasca cultural d'ajuda a la llengua.

Història L'any 1912, dos membres de l'Acadèmia, Manuel Salvat i Espasa i Enric Ribas i Ribas, en conceben la idea i des del primer moment se'ls uneix Domènec Martí i Julià. Proposen l'organització d'un Congrés de Metges de Llengua Catalana per a estimular les relacions personals entre els companys, per congregar de manera periòdica les diferents entitats i escoles que habitualment treballen en camps dispersos i per permetre l'aportació científica de la medicina catalana a l'esforç universal en benefici de la salut i el benestar de les persones. Redacten uns estatuts reguladors del Congrés que, aprovats per l'Acadèmia, possibiliten que en menys d'un any es pugui celebrar el I Congrés dels Metges de Llengua Catalana a la Facultat de Medicina de Barcelona, del 22 al 25 de juny de 1913, amb l'assistència de més de cinc-cents congressistes.

El I Congrés va estar presidit per Miquel A. Fargas i Roca, que en el seu parlament presidencial va destacar la importància d'usar la llengua pròpia en tots els àmbits, també en la ciència:

A partir d'aquesta primera iniciativa es crea l'Associació General de Metges de Llengua Catalana, que tindrà cura de la realització dels futurs congressos. Els VII, VIII i IX congressos comptaren amb suport públic institucional i foren molt reeixits, però quan es preparava el X Congrés, que s'havia de celebrar a València, no es va poder celebrar per l'arribada del franquisme.

La represa fou fruit de l'impuls de l'Acadèmia, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Biologia, i com en el IX Congrés, el X tingué lloc a Perpinyà (1976), on Jordi Gol elaborà una definició de salut que encara és vàlida, segons la qual «salut és una qualitat de vida o una manera de viure autònoma, solidària i joiosa».

L’Onzè Congrés es celebrà a Reus el 1980, presidit per Josep Laporte i Salas i va tenir com a temes centrals el càncer i l’ecologia i la salut. La cloenda fou a càrrec de Jordi Pujol i Soley.

El Dotzè Congrés, dedicat al procés d'emmalaltir, va tenir lloc a Castelló de la Plana – Benicàssim, el 1984 i fou presidit per Emili Balaguer i Perigüell. Fou la primera trobada amb seu al País Valencià.

L'any 1988 es celebra el Tretzè Congrés a Andorra presidit per Oriol Casassas i Simó. Entre els seus objectius hi van figurar la manipulació de la matèria viva i les immunodeficiències. En aquest marc es presenta el treball del Diccionari Enciclopèdic de Medicina editat per Enciclopèdia Catalana S. A..

L'any 1992 es celebra a Palma el Catorzè Congrés presidít per Francesc Bujosa i Homar. Es centrà en els temes alimentació i salut, i la comunicació mèdica als Països Catalans.

El 1996 es celebra a Lleida el Quinzè Congrés, presidit per Ricard Guerrero i Moreno. Els temes elegits foren genètica, medi ambient i salut, i la formació com a repte actual i de futur.

Després del quinzè congrés es constitueix la Fundació Alsina Bofill, el desembre de 1998, que assumeix l’organització d’aquests congressos prenent el relleu de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, mantenint la cadència de quatre anys i la publicació de les actes de cadascun en dos volums.

El 2000 es celebra a Barcelona el Setzè Congrés sota la presidència de Màrius Foz i Sala, que es desenvolupa entorn dels temes de la reproducció humana i el càncer.

El Dissetè Congrés tingué València com a seu, l’any 2004. El presidí Àngel Llàcer i Escorihuela i es centrà en temes diversos, com ara l'arterioesclerosi i el remodelatge vascular, l’impacte dels lípids, el tractament de l'esclerosi múltiple, els residus sanitaris, el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, els jardins botànics, les revistes de divulgació científica, i ciència i societat.

El Divuitè Congrés es celebrà a Girona l’any 2008. En fou president Joaquim Ramis i Coris, i es dedicà als temes: 32 anys després de la definició de salut, vida i evolució humana, biotecnologia i salut i obesitat i nutrició.

El Dinovè, l’any 2012, no segueix el patró formal d’un congrés. En la immediatesa del centenari dels Congressos, la Fundació Alsina Bofill, va promoure alguns actes, entre els quals l’organitzat conjuntament entre la Societat Catalana de Biologia de l'IEC i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). El 9 de juliol, a l'última sessió s'hi tracta el tema “Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana: passat, present i futur”, on es mostra la preocupació dels ponents per la seva continuïtat. El 2013, a la Facultat de Medicina de la UB, s'hi exhibeix una exposició sobre els cent anys de congressos.

El Vintè Congrés tingué lloc a Manresa els dies 20 i 21 d’octubre de 2017. Fou copresidit per Lluís Guerrero i Sala i per  Miquel Vilardell i Tarrés. S’hi van tractar com a temes principals els orígens i finalitats socials dels models sanitaris dels territoris de parla catalana; l’atenció primària que volem; medi ambient, globalització i salut; els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana: més de cent anys (1913 – 2017).

La celebració del Congrés de Manresa va coincidir amb una situació tensa i convulsa a Catalunya, coincidint amb l'anomenat «procès català».XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. Manresa, 2017”. Volum I: Llibres d’Actes. Manresa: Societat Andorrana de Ciències, 2019, p. 45-46. ISBN 978-99920-61-44-2. L’1 d’octubre de 2017, el mateix mes de celebració del Vintè Congrés a Manresa, tingué lloc el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, fortament reprimit per l’Estat. Dos dies després, el 3, s’atiava encara més Espanya contra Catalunya. El dia 16 eren detinguts els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural. Per aquests motius, per al dia 21, segon dia de sessions del XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC), es va convocar, a Barcelona, una gran manifestació de protesta i els congressistes van demanar ajornar la darrera part del Congrés per a assistir-hi. Es deixà l’últim bloc de sessions per més endavant i aquell dia a Barcelona es van manifestar més de mig milió de persones.XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. Manresa, 2017”. Volum I: Llibres d’Actes. Manresa: Societat Andorrana de Ciències, 2019, p. 64. ISBN 978-99920-61-44-2. El 30 d’octubre sortien a l’exili el president Puigdemont i part del seu govern, entre els quals el conseller de Salut Antoni Comin, que havia participat en l’acte inaugural del XX CMBLC a Manresa en una de les seves últimes actuacions públiques al país. En plena onada repressiva, el 28 de novembre de 2017 es celebrà a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya la darrera sessió del Congrés, que havia romàs pendent i la taula rodona “Història i bases de futur dels Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana”. Comptà amb una gran participació. El XX Congrés, ha format part dels Fets d’Octubre de 2017, i per tant, de la defensa de la llengua i la cultura de Catalunya en el moment àlgid.

Relació de Congressos realitzats I Congrés 1913 Barcelona II Congrés 1917 Barcelona III Congrés 1919 Tarragona IV Congrés 1921 Girona V Congrés 1923 Lleida

VI Congrés 1930 Barcelona VII Congrés 1932 Palma VIII Congrés 1934 Barcelona IX Congrés 1936 Perpinyà

X Congrés 1976 Perpinyà XI Congrés 1980 Reus XII Congrés 1984 Benicàssim XIII Congrés 1988 Andorra XIV Congrés 1992 Palma XV Congrés 1996 Lleida XVI Congrés 2000 Barcelona XVII Congrés 2004 València XVIII Congrés 2008 Girona XIX Congrés: 2012 Barcelona XX Congrés: 2017, Manresa

Notes

Referències

Enllaços externs Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana Fundació Alsina i Bofill de l'IEC, organitzadora del Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

Categoria:Ciències de la salut Categoria:Organitzacions científiques Metges i Biolegs de Llengua Catalana