Tutankamon, Tutankhamon o Tutankhàmon va ser l'antepenúltim faraó de la dinastia de l'antic Egipte. Va succeir a Semenkhare, qui podria haver estat el seu germà, i va governar durant uns 10 anys (1335/1336 a 1325/1327 aC).Cronologia segons von Beckerath, Grimal, Shaw, i Málek Malgrat la seva fama popular actual, deguda al fet poc habitual que la seva tomba es va descobrir gairebé intacta, fou un faraó de poca importància de la dinastia. Va morir molt jove, i se l'anomena sovint el rei-nen. La seva mort va marcar el cessament de la línia reial de la dinastia. A més, Tutankamon va ser un dels pocs reis adorats com a divinitat durant la seva vida; això es feia normalment pòstumament per a la majoria dels faraons.
El descobridor de la seva tomba el 1922, Howard Carter, va escriure l'octubre del 1925, quan finalment es va obrir el sarcòfag del faraó descobrint-hi diversos objectes d'or: “Em va fer pensar en tota la riquesa que devia contenir aquesta vall. Tutankamon era potser un dels faraons menys importants dels 27 que hi ha enterrats. Vaig començar a ser llavors conscient de l'abast de tots els robatoris que hi havia hagut a Luxor.”
Alguns dels seus tresors han viatjat per tot el món amb una resposta popular sense precedents. El Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte va permetre que diferents artefactes de la col·lecció viatgéssin arreu del món a partir del 1962, primer amb l'exposició al Louvre de París, seguida del Museu Municipal d'Art de Kyoto, al Japó. Aquestes exposicions van atreure milions de visitants. El segon tour al període 1972-1979 va arribar als Estats Units, la Unió Soviètica, el Japó, França, el Canadà i l'Alemanya Occidental.
No hi va haver noves exposicions internacionals fins a la del 2005-2011, en la qual es presentaven també els predecessors de Tutankamon de la dinastia , inclosos Hatxepsut i Akhenaton, però no incloïa la famosa màscara mortuòria daurada. L'última gira dels tresors és la del període 2019-2022. Va començar a Los Angeles i finalitzarà el 2022 per al centenari de la descoberta de la tomba, al nou Gran Museu Egipci del Caire que, per primera vegada, mostrarà la col·lecció completa de Tutankamon, reunida de tots els museus i repositoris d'Egipte.
Després de la prematura mort de Tutankamon després d'una dècada de regnat, el seu Djati, i potser el seu avi, Ay, va assumir el tron, probablement es va casar amb Ankhesenamon, malgrat que el comandant en cap de Tutankamon, Horemheb, havia estat designat per Tutankamon com a hereu. El regnat d'Ay va ser sobtadament curt, i Horemheb es va convertir en faraó a continuació, possiblement també es va casar breument amb Ankhesenamun fins a la seva prematura mort un parell d'anys després del llarg regnat d'Horemheb. Horemheb va poder assegurar el tron a causa de la mort de l'hereu designat d'Ay, el Generalíssim Nakhtmin, cap al final del regnat d'Ay.Kawai, N. (2010). Ay versus horemheb: the political situation in the late eighteenth dynasty revisited. Journal of Egyptian History, 3(2), 261–292. Va ser Horemheb qui va vetllar perquè es completés la restauració de l'antiga religió egípcia tradicional, restablint la nació. En el seu moment, Horemheb havia seleccionat aleshores un oficial militar civil, Ramsès I, com a hereu del tron, que ja tenia un net, Ramsès II, que després es convertiria en el tercer faraó de la Dinastia .Booth, C. (2009). Horemheb: the forgotten pharaoh. Amberley Publishing Limited.
Genealogia Estudis genètics Un estudi genètic, publicat el 2020, va revelar que Tutankamon tenia els haplogrups R1b del Cromosoma Y, originari de l'Àsia occidental i que avui constitueixen entre el 50 i el 60% del fons genètic dels europeus moderns, i K de l'ADN mitocondrial, originari del Pròxim Orient. Comparteix aquest haplogrup Y amb el seu pare, la mòmia KV55 (Akhenaton), i el seu avi, Amenhotep III, i el seu haplogrup d'ADNmt amb la seva mare, The Younger Lady, la seva àvia, Tiy, i la seva besàvia, Tjuyu. Els perfils de Tutankamon i Amenhotep III eren incomplets i l'anàlisi va produir xifres de probabilitat diferents tot i tenir resultats d'al·lels concordants. Com que les relacions d'aquestes dues mòmies amb la mòmia KV55 s'havien confirmat prèviament en un estudi anterior, la predicció d'haplogrups d'ambdues mòmies es podria derivar del perfil complet de les dades KV55.
El 2022, S.O.Y. Keita va analitzar 8 dades d'anàlisi STR publicades originalment per Hawass et al. en estudis de 2010 i 2012. El primer d'aquests estudis havia investigat les relacions familiars entre 11 mòmies reials del Nou Regne, que incloïen Tutankamon i Amenhotep III, així com possibles trastorns hereditaris i malalties infeccioses. El segon d'aquests estudis havia investigat els Haplogrups Y i el parentiu genètic de Ramsès III i un home desconegut enterrat juntament amb ell. Keita va analitzar les dades STR d'aquests estudis mitjançant un algorisme que només té tres opcions: eurasiàtics, africans subsaharians i asiàtics orientals. Utilitzant aquestes tres opcions, Keita va concloure que la majoria de les mostres tenien una «afinitat de població amb africans subsaharianans en una anàlisi d'afinitat». No obstant això, Keita va advertir que això no vol dir que les mòmies reials «manquessin d'altres afiliacions», que va argumentar que havien quedat enfosquides en el pensament tipològic. Keita va afegir a més que diferents «dades i algorismes podrien donar resultats diferents», reflectint la complexitat del patrimoni biològic i la interpretació associada."Analysis of the short tandem repeat (STR) data published on Ramesses III and the Amarna ancient royal family (including Tutankhamun) showed a majority to have an affinity with "sub-Saharan" Africans in one affinity analysis, which does not mean that they lacked other affiliations—an important point that typological thinking obscures".
Paternitat La seva filiació és discutida, ja que no estan testimoniades en inscripcions supervivents. Les proves d'ADN han identificat el seu pare com la mòmia de la tomba KV55, que es creu que era el faraó Akhenaton. La seva mare va ser identificada com una mòmia de la tomba KV35, que també era la seva tia, anomenada informalment "The Younger Lady" (La dama més jove), d'identitat desconeguda.
Una inscripció d'Hermòpolis fa referència a «Tutankhuaten» com a «fill de rei», i en general es creu que va ser fill d'Akhenaton, encara que alguns alguns suggereixen en canvi que Smenkhkare era el seu pare. Les inscripcions del regnat de Tutankamon el tracten com un fill del pare d'Akhenaton, Amenhotep III, però això és només seria possible si els 17 anys de regnat d'Akhnaton incloissin una llarga corregència amb el seu pare, una possibilitat a la que molts egiptòlegs van donar suport abans, però que ara és abandonada.
Tot i que s'han fet alguns suggeriments que la mare de Tutankamon era Meketaton, la segona filla d'Akhenaton i Nefertiti, basant-se en un relleu de la Tomba reial a Amarna, aquesta possibilitat s'ha considerat poc probable donat que tindria uns 10 anys en el moment de la seva mort. Una altra interpretació del relleu anomena Nefertiti com la seva mare. Meritaton també ha estat presentada com la seva mare basant-se en un nou examen de la tapa d'una caixa i la túnica de coronació trobades a la seva tomba. Tutankamon va ser amamantat per una dona anomenada Maia, coneguda per la seva tomba a Saqqara.
L'any 2008, un equip de la Universitat del Caire va dur a terme anàlisis genètiques de les restes momificades de Tutankamon i d'altres que es pensaven o es coneixien com a reialesa del Nou Regne. Els resultats van indicar que el seu pare era la mòmia de la tomba KV55, identificada com Akhenaton, i que la seva mare era la mòmia de la tomba KV35, coneguda com la "The Younger Lady", que es va trobar que era la germana del seu marit. L'equip va informar que estava més del 99,99 per cent segur que Amenhotep III era el pare de l'individu de KV55, que al seu torn era el pare de Tutankamon. Una anàlisi genètica més recent, publicada el 2020, va revelar que Tutankamon compartia el seu haplogrup Y amb el seu pare, la mòmia KV55 (Akhenaton) i l'avi, Amenhotep III, i el seu haplogrup d'ADNmt amb la seva mare, The Younger Lady, la seva àvia, Tiy, i la seva besàvia, Tjuyu, mantenint els resultats de l'estudi genètic anterior.
Es desconeix la identitat de The Younger Lady, però no pot ser Nefertiti, ja que no se sabia que fos germana d'Akhenaton. Tanmateix, investigadors com Marc Gabolde i Aidan Dodson afirmen que Nefertiti era efectivament la mare de Tutankamon. En aquesta interpretació dels resultats de l'ADN, la proximitat genètica no es deu a una parella germà-germana, sinó al resultat de tres generacions de casaments entre cosins, fent de Nefertiti una cosina germana d'Akhenaton. S'ha qüestionat la validesa i la fiabilitat de les dades genètiques de les restes momificades a causa de la possible degradació a causa de la descomposició.
Regnat miniatura|Tron de Tutankhamon Tutankamon tenia entre vuit i nou anys quan va pujar al tron, cap al 1333 aC, i es va convertir en faraó, prenent el nom de tron Nebkheperure. Va regnar uns nou anys. Durant el regnat de Tutankamon la posició de Djati es va dividir entre l'Alt i el Baix Egipte. El Djati principal de l'Alt Egipte era Usermontu. Una altra figura anomenada Pentju també era Djati, però no és clar de quines terres. No se sap del tot si Ay, successor de Tutankamon, va ocupar realment aquest càrrec. Un fragment de làmina d'or de KV58 sembla indicar, però no amb certesa, que Ay es coneixia com un sacerdot de Maat juntament amb un epítet de "Djati, fador de maat". L'epítet no s'ajusta a la descripció habitual que fa servir el Djati regular, però pot indicar un títol informal. Pot ser que Ay utilitzés el títol de Djati d'una manera sense precedents.
Va heretar els conflictes i malestars originats pel seu pare i la seva gran esposa reial, la reina Nefertiti. Fou coronat a Memfis.
Per tal que el faraó, que ocupava un càrrec diví, estigués vinculat al poble i als déus, es van crear epítets especials per a ells en el moment del seu accés al tron. El titular egipci antic també el feia servir per demostrar les seves qualitats i vincular-les al regne terrestre. Els cinc noms es van desenvolupar al llarg dels segles començant amb el nom d'Horus. El Nom de Sa-Ra original de Tutankhamun, Tutankhaten, no tenia un nom Nebty o un Nom d'Horus d'or associat a ell ja que no s'ha trobat res amb el protocol complet de cinc noms. Tutankhaten es creia que significava "Imatge viva d'Aton" ja el 1877; tanmateix, no tots els egiptòlegs estan d'acord amb aquesta interpretació. L'egiptòleg anglès Battiscombe Gunn creia que la interpretació més antiga no encaixava amb la teologia d'Akenaton Gunn creia que aquest nom hauria estat blasfem. Va veure tut com un verb i no un substantiu i va donar la seva traducció el 1926 com La-vida-d'Aten-és-plaentera. El professor Gerhard Fecht també creia que la paraula tut era un verb. Va assenyalar que Akhenaton utilitzava tit com a paraula per a imatge, no tut. Fecht va traduir el verb 'tut com a "Ser perfecte/complet". Utilitzant Aten com a tema, la traducció completa de Fecht era "Un-perfecte-de-la-vida-és-Aten". El bloc Hermòpolis (dos fragments de blocs tallats descoberts a Ashmunein) té una grafia única del primer nomen escrit com Tutankhuaten; utilitza ankh com a verb, que admet la traducció més antiga de Imatge-vivent-d'Aten.
Si bé formalment la dinastia finalitza amb el regnat de Horemheb, és molt probable que el jove Tutankamon fos l'últim faraó de sang reial de la dinastia.