miniatura|esquerra|Cicne i Hèracles. Louvre F385 Segons la mitologia grega, Cicne (en ) va ser un bandit, fill d'Ares i de Pelopea, una filla de Pèlias,Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, II, 7. 7 o també fill de Pirene.Pseudo-Apol·lodor, Biblioteca, II, 5, 11
Se'l representa com un home violent i sanguinari, un lladre que assaltava i immolava els viatgers que anaven cap a Delfos, i amb les despulles oferia sacrificis al seu pare. Això va provocar la ira d'Apol·lo, que va incitar Hèracles a lluitar contra Cicne. Cicne i Hèracles, que viatjava amb el seu nebot Iolau cap a la cort del rei Ceix, es van trobar en un combat singular. Cicne no va trigar gaire a caure. El seu pare, Ares, va aparèixer per venjar-lo però Atena va fer desviar la javelina del déu i Hèracles el va ferir a la cuixa. Ares va fugir cap a l'Olimp. Aquesta és la versió que dona Hesíode.Pseudo-Hesíode. Escut d'Hèracles, 356 i seg.
Aquesta lluita se situa normalment a Pàgases, a Tessàlia, però Apol·lodor la situa a Macedònia, a la vora del riu Equedor. Aquest autor fa de Cicne fill d'Ares i de Pirene. Com en l'altra versió, Cicne mor a mans d'Hèracles, però quan Ares vol intervenir, apareix Zeus que els separa amb un llamp. Higí ho confirma, diu que Júpiter va ser el que va llençar el llamp.Higí. Faules, 31, 3
Una altra versió referida per Estesícor i Píndar explica que durant un primer combat amb Cicne i Ares, Hèracles va haver de fugir. Més endavant, Hèracles va trobar sol a Cicne, va lluitar contra ell i el va matar. En aquest segon duel no es menciona cap intervenció divina.
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 50. (El Cangur/Diccionaris; 209).
Categoria:Bandits de la mitologia grega Categoria:Morts en combat