Ifis (en ) era un pastor de família humil que vivia a Salamina, a l'illa de Xipre.
Ovidi explica que Ifis havia vist a Anaxàrete, una donzella noble descendent de Teucre, i havia sentit un «foc que el cremava». No va poder vèncer la passió que sentia per ella i va trucar a la porta de casa d'ella suplicant-li amor. Pregava a la dida de la noia que usés la seva influència davant d'ella i li expliqués l'amor desgraciat que sentia, i afalagava els servidors de la casa i els demanava que l'ajudessin. L'escrivia explicant el seu amor amb paraules dolces, i penjava a la seva porta corones de flors mullades amb les seves llàgrimes. Però ella «més cruel que les aigües del mar quan s'agiten» i «més dura que el ferro forjat en el foc del Nòric», se'n reia de les seves pretensions. Ifis no va poder suportar el dolor d'aquell turment i li va dir: «Has vençut, Anaxàrete, posa't una corona de llorer, jo moro de bon grat». Va lligar al capdamunt de la porta una corda i es va penjar.
Els esclaus de la casa el van deslligar i el van portar a casa de la seva mare (el pare havia mort). Ella, lamentant els fets, va presidir la professó pel mig de la ciutat que portava el cos a incinerar, tota plorosa. La casa de la noia era propera al carrer per on passava el fèretre i Anaxàrete, al sentir els plors i els crits del seguici es va commoure lleugerament i va voler veure aquell funeral «tan trist». Va guaitar a la finestra, i quan va veure Ifis estirat en el fèretre va quedar rígida, li van fugir del cos el calor i la sang i va quedar paralitzada. La deessa Afrodita, irritada per la duresa de la noia, la va convertir en una estàtua de pedra, en la mateixa postura que tenia quan va treure el cap per la finestra. L'estàtua, anomenada Venus Prospiciens («la Venus que mira endavant»), s'ensenyava en un temple de Salamina.Ovidi. Metamorfosis, XIV, 698 i seg.
Referències
Categoria:Personatges de la mitologia grega