miniatura|Restaurant amb terrassa al segle XXI Un restaurant és un negoci que prepara i serveix menjar i begudes als clients. Els àpats generalment es serveixen i es mengen al mateix local, però molts restaurants també ofereixen serveis de menjar per emportar i a domicili. Els restaurants varien molt en aparença i oferta, amb una àmplia varietat de cuines i models de servei, que van des de restaurants de menjar ràpid i cafeteries econòmics fins a restaurants familiars de preu mitjà i establiments de luxe de preu elevat.
Els costums als restaurants són diferents a diferents països i èpoques. Per exemple, abans s'hi podia fumar i ara no. En alguns països no s'hi pot beure alcohol. A França el pa i l'aigua d'aixeta són gratuïts i hom en pot demanar tant com vulgui. En alguns països hi ha restaurants on hom pot portar-hi el seu vi. En alguns llocs no s'ha de pagar propina i en altres és obligatori.
Etimologia La paraula deriva de principis del , presa de la paraula francesa 'proporcionar carn per a', literalment 'restaurar a un estat anterior' i, sent el participi present del verb, el terme restaurant pot haver estat utilitzat el 1507 com a «beguda reconstituent», i en correspondència el 1521 per significar «allò que restaura la força, un aliment o remei fortificant»."ce qui répare les forces, aliment ou remède fortifiant" (Marguerite d'Angoulême ds Briçonnet, volume 1, p. 70)
L'arrel de la paraula s'expandí per tot Europa, sovint adaptada a la pronunciació i l'ortografia de cada llengua, com per exemple restaurante en castellà o restauracje en polonés.
En català s'escriu com en francès i es pronuncia segons les normes de pronunciació catalanes, donant un mot que sona diferent del francès.
Història miniatura|Restes d'un termopoli a Pompeia Les excavacions arqueològiques del 2023 a l'antiga ciutat sumèria de Lagash (actual sud de l'Iraq) han revelat les restes d'un establiment públic de menjar del tercer mil·lenni aC, datat aproximadament al 2700 aC. El jaciment contenia bancs, un forn, zones de preparació d'aliments i nombrosos bols estandarditzats, alguns dels quals conservaven rastres de menjar i cervesa. Aquest jaciment era clarament utilitzat per la gent corrent en lloc de només per les elits, amb grans quantitats de copes còniques i grans gerres per contenir cervesa. Els investigadors han interpretat aquestes característiques com a evidència d'un menjador comunitari on es servien àpats i begudes preparats als clients, reflectint un servei d'alimentació organitzat en un context urbà. La descoberta proporciona informació sobre la vida quotidiana a les primeres ciutats mesopotàmiques i suggereix que les poblacions no elitistes tenien accés a espais socials compartits per menjar i beure.
Un establiment públic de menjar similar a un restaurant s'esmenta en un registre de l'antic Egipte de l'any 512 aC. Només servia un plat, un plat de cereals, aus salvatges i cebes. miniatura|Mostrador de servei d'un termopoli a Pompeia Un precursor del restaurant modern és el , un establiment de l'antiga Grècia o l'antiga Roma que venia i servia menjar i begudes preparats per menjar. Aquests establiments tenien una funció similar als restaurants de menjar ràpid moderns. Eren freqüentats més sovint per persones que no tenien cuines privades. A l'Imperi Romà, eren populars entre els residents de .
A Pompeia, 158 amb taulells de servei s'han identificat per tota la ciutat. Estaven concentrats al llarg de l'eix principal de la ciutat i prop d'espais públics on eren freqüentats pels habitants locals.
Els romans també tenien la popina, un bar de vins que, a més d'una varietat de vins, oferia una selecció limitada d'aliments senzills com olives, pa, formatge, guisats, salsitxes i farinetes. Les popinae eren conegudes com a llocs on els plebeus de les classes baixes de la societat romana socialitzaven. Mentre que algunes estaven confinades a una sola habitació dreta, d'altres tenien taules i tamborets i algunes fins i tot tenien sofàs.Potter, David S. (2008). A Companion to the Roman Empire. John Wiley & Sons. . p. 374
Un altre precursor del restaurant va ser la fonda. Al llarg del món antic, les fondas s'establien al costat de les carreteres per atendre les persones que viatjaven entre ciutats, oferint allotjament i menjar. Els àpats se servien normalment en una taula comuna als convidats. Tanmateix, no hi havia menús ni opcions per triar.
Els primers establiments de restauració reconeixibles com a restaurants en el sentit modern van sorgir a la dinastia Song de la Xina durant els segles i . A les grans ciutats, com Kaifeng i Hangzhou, els establiments de càtering alimentari atenien els comerciants que viatjaven entre ciutats. Probablement sorgits de les cases de te i les tavernes que atenien els viatgers, els restaurants de Kaifeng van florir fins a convertir-se en una indústria que atenia tant la gent local com la gent d'altres regions de la Xina. Com que els comerciants viatgers no estaven acostumats a la cuina local d'altres ciutats, aquests establiments es van establir per servir plats familiars als comerciants d'altres parts de la Xina. Aquests establiments estaven situats als districtes d'entreteniment de les principals ciutats, juntament amb hotels, bars i bordells. Els més grans i opulents d'aquests establiments oferien una experiència gastronòmica similar a la cultura gastronòmica moderna. Segons un manuscrit xinès de l'any 1126, els clients d'un d'aquests establiments eren rebuts amb una selecció de plats de demostració preemplatats que representaven opcions de menjar. Els clients prenien les seves comandes per un equip de cambrers que després cantaven les seves comandes a la cuina i distribuïen els plats en l'ordre exacte en què s'havien demanat.
Hi ha una correlació directa entre el creixement dels negocis de restauració i les institucions de teatre, jocs d'atzar i prostitució que servien a la florent classe mitjana mercantil durant la dinastia Song. Els restaurants s'adaptaven a diferents estils de cuina, trams de preus i requisits religiosos. Fins i tot dins d'un mateix restaurant hi havia opcions disponibles, i la gent demanava el plat principal a partir de menús escrits. Un relat de 1275 escriu sobre Hangzhou, la capital durant la segona meitat de la dinastia:
Els restaurants de Hangzhou també atenien molts xinesos del nord que havien fugit al sud de Kaifeng durant la invasió jurchen de la dècada del 1120, mentre que també se sap que molts restaurants estaven dirigits per famílies anteriorment de Kaifeng.
Al Japó, una cultura de restauració va sorgir al segle XVI a partir de les cases de te locals . El propietari de la casa de te, Sen no Rikyū, va crear la tradició dels àpats de diversos plats kaiseki, i els seus néts van ampliar la tradició per incloure plats especials i coberts que combinaven amb l'estètica del menjar.
A Europa, les posades que oferien menjar i allotjament i les tavernes on es servia menjar juntament amb begudes alcohòliques eren habituals a l'Edat Mitjana i el Renaixement . Normalment servien menjar comú del tipus que normalment estaven disponibles per als camperols. A Espanya, aquests establiments s'anomenaven cellers i servien tapes. A Anglaterra, normalment servien aliments com ara salsitxes i pastís de pastor. Les botigues de cuina també eren habituals a les ciutats europees durant l'Edat Mitjana. Es tractava d'establiments que servien plats com ara pastissos, púdings, salses, peix i carns al forn. Els clients podien comprar un àpat ja preparat o portar la seva pròpia carn per cuinar. Com que només les grans cases particulars tenien els mitjans per cuinar, els habitants de les ciutats europees en depenien significativament.Symons, Michael: A History of Cooks and Cooking, p. 312. A partir del segle XVI, els establiments coneguts com a ordinàries (tavernes o posades) servien àpats a preu fix a Anglaterra. - III.12.c.
França, en particular, té una rica història amb el desenvolupament de diverses formes de fondes i restaurants, que finalment van formar molts dels elements ara omnipresents del restaurant modern. Ja al segle XIII, les fondes franceses servien una varietat d'aliments (pa, formatge, cansalada, rostits, sopes i guisats) que normalment es menjaven en una taula comuna. Els parisencs podien comprar el que era essencialment menjar per emportar a rôtisseurs, que preparaven plats de carn rostida, i a pastissers, que podien preparar pastissos de carn i sovint plats més elaborats. Els estatuts municipals establien que els preus oficials per article s'havien de publicar a l'entrada; aquesta va ser la primera menció oficial dels menús.
Les tavernes també servien menjar, igual que els cabarets. Un cabaret, però, a diferència d'una taverna, servia menjar en taules amb estovalles, oferia begudes amb el menjar i cobrava segons l'elecció del plat dels clients, en lloc de per olla. Els cabarets tenien fama de servir millor menjar que les tavernes, i alguns, com el , es va fer famós. Alguns cabarets tenien músics o cantants, però la majoria, fins a finals del , eren simplement llocs per menjar i menjar de manera convivial. El primer cafè va obrir a París el 1672 a la fira de Saint-Germain. El 1723 hi havia gairebé quatre-cents cafès a París, però el seu menú es limitava a plats o rebosteria més senzilla, com ara cafè, te, xocolata (la beguda; la xocolata en estat sòlid es va inventar només al segle XIX), gelats, pastissos i licors.
A finals del segle XVI, el gremi de cuiners-restauradors (més tard coneguts com a ) va obtenir el seu propi estatus legal. Els dominava el sofisticat servei d'alimentació, lliurant o preparant àpats per als rics a les seves residències. Les tavernes i els cabarets es limitaven a servir poc més que carns rostides o a la brasa. Cap a finals del segle XVII, tant les posades com van començar a oferir «taules d'amfitrions» ()), on es pagava un preu fix per seure a una taula gran amb altres convidats i menjar un àpat de menú fix.
Format modern Els primers «restaurants» de format modern que van utilitzar aquesta paraula a París van ser els establiments que servien brou, un brou fet de carn i ou que es deia que restaurava la salut i el vigor. El primer restaurant d'aquest tipus va ser obert el 1765 o 1766 per Mathurin Roze de Chantoiseau al carrer des Poulies, ara part del carrer del Louvre.Rebecca L. Spang, The Invention of the Restaurant: Paris and Modern Gastronomic Culture (Harvard University Press, 2001), El nom del propietari de vegades es dóna com a Boulanger. A diferència dels restaurants anteriors, estava decorat amb elegància i, a més del brou de carn, oferia un menú de diversos altres plats «restauratius», incloent-hi macarrons. Chantoiseau i altres xefs van adoptar el títol de «traiteurs-restaurateurs». Tot i que no va ser el primer establiment on es podia demanar menjar, o fins i tot sopes, es creu que va ser el primer a oferir un menú d'opcions disponibles.
Al món occidental, el concepte de restaurant com a local públic on el personal serveix als clients menjar d'un menú fix és relativament recent, data de finals del segle XVIII.