miniatura|Il·lustració del ratpenat orellut septentrional. El ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus), igual que el ratpenat orellut meridional, es caracteritza per les grans dimensions de les orelles, gairebé tan llargues com el cos.
Descripció Els seus pavellons auditius, molt fins, es toquen per sobre el front a nivell de la base i a la vora anterior, que està coberta de pèls, tenen una protuberància en forma de botó característica. El tragus és llarg, en forma de llanceta i té una amplada màxima de 5 mm. L'animal solament aixeca les orelles poc abans d'emprendre el vol, però un cop en l'aire les manté plegades enrere. En posició de dormir les plega sobre el cos i deixa que el tragus pengi.
El pelatge és llarg, marró grisós clar amb tonalitats daurades pel dors i blanquinós pel ventre. El musell és marró clar i, a tots dos costats del coll, al límit entre la coloració dorsal i la ventral, sol presentar una taca també més clara. Les orelles i les membranes alars són del mateix color que el dors i el tragus és de coloració més clara que el pavelló de l'orella. Les cries són de color gris clar i tenen el rostre fosc.
Dimensions corporals: cap + cos (41 -55 mm), cua (33 - 60 mm), avantbraç (35 -43 mm) i envergadura (240 - 285 mm).
Pes: 5 - 11 g.
Hàbitat Boscos poc frondosos. Tot i que no es manté lligat als assentaments humans, també se'l pot trobar en parcs i jardins de pobles i ciutats.
Els seus refugis preferits són els forats dels troncs dels arbres, però també s'instal·la en cavitats subterrànies i edificis, especialment a l'hivern.
Costums Sol sortir a caçar una mica tard, quan ja és ben fosc, amb un vol lent i oscil·lant però molt hàbil en espais reduïts, entre els 5 i els 6 m d'alçada.
Pot conviure amb el ratpenat de bosc.
Sinònims bonapartii, Gray, 1838 brevimanus, Jenyns, 1829 communis, Lesson, 1827 cornutus, Faber, 1826 europaeus, Leach, 1816 megalotos, Schinz, 1840 montanus, Koch, 1865 otus, Boie, 1825 peronii, I. Geoffroy, 1832 typus, Koch, 1865 velatus, I. Geoffroy, 1832 vulgaris, Desmarest, 1829
Subespècies P. auritus auritus, Linnaeus, 1758. P. auritus begognae, de Paz, 1994. P. auritus homochrous, Hodgson, 1847. P. auritus sacrimontis, G. M. Allen, 1908. P. auritus uenoi, Imaizumi i Yoshiyuki, 1969.
Espècies semblants El ratpenat orellut meridional té el tragus del mateix color que el pavelló de l'orella i d'una amplada màxima de 6 mm.
Galeria d'imatges
Bibliografia Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. , planes 76-77.
Enllaços externs
Distribució d'aquesta espècie animal a Itàlia.
Categoria:Mamífers de Finlàndia
Categoria:Mamífers de Dinamarca Categoria:Mamífers de Txèquia Categoria:Mamífers de Croàcia Categoria:Mamífers de Bulgària Categoria:Mamífers de Bòsnia i Hercegovina Categoria:Mamífers de Bèlgica Categoria:Mamífers de Belarús Orellut Septentrional