Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Serrania.
Geografia Situat al nord-oest de la província, en el límit amb Terol, al sud de la serra del Sabinar, contrafort de la serralada de Javalambre, a una altitud de 975 metres.La villa de Alpuente. Aportación al conocimiento de un pueblo con historia. Valeriano Herrero Herrero. Segorbe 1978. Pàg 11.
El terme és abrupte, conformat per un relleu tabular conegut com les Moles d'Alpont que han estat dibuixades per l'acció erosiva dels nombrosos barrancs, com el Reguero (que banya el seu terme de nord a sud i del que a més aflueixen per dreta i esquerra, nombrosos barrancs més),La villa de Alpuente. Aportación al conocimiento de un pueblo con historia. Valeriano Herrero Herrero. Segorbe 1978. Pàg 12 i ss la rambla de Baldovar i la rambla Arquela que arrepleguen les aigües d'altres subsidiaris, donant origen al riu de Xelva.
Les muntanyes o moles estan molt erosionades; els principals cims són: la Mola (1.511 m), Turó Negre (1.407 m), Fonts (1.238 m), el Pujol (1.289 m) i Barajuelo (1.114 m).
El clima és continental, i per la seua altitud és prou fred, donat que el municipi és molt a prop de la Serra de Javalambre.
Hi ha nombroses fonts, unes són per abastir les poblacions, altres s'utilitzen per al reg. De les primeres destquen: La font de El Collado, la de Corcolilla, la de la Cuevarruz, la de Baldovar, la de Camp de Daly i la de Csmp de Baix, així com la Font Nova i Marimacho, que estan canalitzades pel subministrament d'aigua potable a les Eres i Alpont.
Fonts dedicades al reg són, la Fonseca, los Gamellones, la del Cabezio y la d'Arquela.
La vila d'Alpont s'alça en el tossal que unix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord.
L'arbre més representatiu del municipi és la Savina turífera present per tot el territori arribant a formar extenses taques de bosc al nord, en algunes zones alternant amb parcel·les de cultiu, integrat per nombrosos exemplars centenaris; és aquesta la raó de la declaració del Savinar d'Alpont com Zona Especial de Conservació.DOCV (Diari Oficial de la Comunitat Valenciana) núm. 8122, de 7 de setembre de 2017.
Barris i pedanies Al terme municipal d'Alpont es troben també els següents nuclis:Plan Urbano de Actuación Municipal Alpuente 2030 (PUAM)
Llogarets poblats (amb població l'any 2025) Baldovar Camp de Baix Camp de Dalt Corcolilla el Collado el Hontanar la Almeza la Torre la Cuevarruz les Eres o Bisbe Hernández La Canaleja
Llogarets com a segones residències: La Carrasca.
Llogarets actualment despoblats: La Hortichuela, El Chopo, Berandía, Benacatázara, Vizcota, Cañada Seca, Pozo Marín.
Localitats limítrofes El terme municipal d'Alpont limita amb les localitats següents: Aras de los Olmos, Xelva, La Iessa, Titaigües i Toixa. També limita amb Arcos de las Salinas, a la província de Terol.
Accessos S'accedix a esta localitat, des de València, prenent la CV-35 fins a enllaçar amb la CV-345.
Demografia Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2016 1.208 1.174 1.134 985 958 941 916 861 852 828 641
Economia A finals dels anys setanta del segle XX de l'extensió aproximada de 13000 ha que té el municipi, al voltant de 2500 es dediquen al cultiu de cereals; 1187, al de vinya i uns 9263 era muntanya en general dedicada a la pastura de la ramaderia.
Actualment, la localitat viu de:
l'agricultura, que se centra al cultiu de vinya, l'ametller i el cereal fonamentalment encara que també es cultiven hortalisses, però només per a consum propi. i la ramaderia, amb diferents tipus d'explotacions ramaderes: ramaderia ovina, porcina, apícola, avícola, cunícola...
Aquestes dues activitats han creat una nova forma de viure que obté rendiments de productes agroalimentaris de qualitat per a la venda a altres zones i als turistes que hi van al terme municipal. Com a exemple tenen productes de carnisseria com la botifarra de pa o noves elaboracions com la sobrassada i llonganissa amanides amb tòfona.
A més, també es fan un altre tipus d'activitats, com la mineria (hi ha unes quantes mines de caolí en les zones de la Talaia, Cabezo i Baldovar), la construcció i les empreses de serveis, en desenvolupament creixent per l'imminent auge del turisme.
En la segona mitat del es va procedir a la reforestació del terme. Funcionen una cooperativa vinícola i dos cellers.
Les restes paleontològiques A Alpont es troben nombroses restes paleontològiques, podem veure les empremtes de dinosaures en molts llocs del terme municipal. De fet el municipi compta amb nombrosos jaciments icnològics com ara: +JacimentLocalitzacióFitxa de WikidataImatgeJaciment icnològic de CorcolillaCorcolillaQ6169594center|miniatura|150x150pxJaciment icnològic de La ArquelaLa ArquelaQ6169598No està posat en valorJaciment icnològic de LosillaAlpontQ5487086No està posat en valorJaciment icnològic de VizcotaVizcotaQ6169604No està posat en valorJaciment paleontològic Cañada Paris IIAlpontQ117264008center|miniatura|150x150px Aquests jaciments tenen diverses característiques, n'hi ha amb menys quantitat d'ossos i empremtes, com és el cas del de Vizcota mentre que altres, com al jaciment de Losilla presenten empremtes de grans dinosaures, encara que a causa del seu mal estat resulta complex determinar a què pertanyen. De tota manera tots aquests jaciments estan declarats com a bé d'interès cultural per part de la Generalitat Valenciana.
El jaciment d'icnites Cañada París està datat en el trànsit Juràssic-Cretàcic, fa 140 milions d'anys. És un dels jaciments icnològics més ben preservats de la Comunitat Valenciana, amb diverses empremtes de dinosaures sauròpodes i de dinosaures teròpodes no aviaris.
Al jaciment de Corcolilla, on s'identifiquen 53 icnites tridàctils corresponents a dinosaures teròpodes i ornitòpodes de talla petita o mitjana.
L'estudi de la història paleontològica del Municipi d'Alpont es remunta a la dècada del 90 del segle XX, quan es van començar a fer excavacions paleontològiques als jaciments de dinosaures del juràssic superior – Cretaci Inferior, per part d'investigadors del departament de Geologia de la Universitat de València i de l'Institut de Paleontologia Miguel Crusafont.
Des de 1997, els geòlegs i paleontòlegs de la Universitat de València realitzen sistemàticament cada any excavacions paleontològiques amb resultats sorprenents, com són, l'aparició de tres grans dinosaures sauròpodes i altres dinosaures herbívors, troballes de dinosaures declarades bé d'interès cultural amb categoria de zona paleontològica.
El projecte paleontològic d'Alpont és únic en el seu contingut. Les restes de dinosaures d'Alpont pertanyen a un període geològic amb molt escassos jaciments a la resta del país.
L'ajuntament promogué la creació de l'Aula de Recuperació Paleontològica d'Alpont, amb la finalitat de recuperar i estudiar restes de dinosaures al municipi, fins que van estar preparades per ser exposades al museu paleontològic que es creà l'any 2008.
Història Encara que no se sap no res de l'època exacta de la fundació d'Alpont, consta la seva existència durant la dominació romana.La villa de Alpuente. Aportación al conocimiento de un pueblo con historia. Valeriano Herrero Herrero. Segorbe 1978. Pàg 17
De fet, Alpont va estar ja habitada al llarg de l'edat del bronze, com demostren diferents restes trobades. Temps més tard van passar ibers i romans, però no és fins a l'arribada dels musulmans quan comença a prendre rellevància com a poble, en formar part d'al-Àndalus.
Època musulmana
Després de formar part d'al-Àndalus, després de la caiguda del califat de Còrdova el 1030, aconseguix un notable creixement econòmic i cultural com a Regne de Taifes independent.
La Taifa musulmà d'Alpont fou regit per la dinastia Beni Kasim o Medinites, aproximadament de 1009 a 1092. Els emirs de la Taifa d'Alpont foren: Abdallah I ben Kasim, rei d'Alpont del 1009 al 1030 Muhammad Yomm al-Dawlah, rei d'Alpont des de 1030 Ahmad Adad al-Dawlah, rei d'Alpont des de 1042 Muhammad II ben Ahmad; rei d'Alpont en el 1043, destronat per Abdallah II Abdallah II Xanah al-Dawlah; rei des de 1043 a 1106El Refugio de los Fihrïtas en Requena. Francisco Piqueras Mas. Oleana 22. Cuadernos de cultura comarcal. III Congreso de Cultura Comarcal. Noviembre 2007
El 1089 va quedar sota protectorat del Cid. El 1103 va ser ocupada pels Almoràvits i va passar a la taifa de València el 1145. El 1172 va estar incorporada als dominis dels almohades fins al 1229 que va quedar integrada a la taifa de Múrcia. El 1238 va ser conquerida pel rei de Catalunya i Aragó.
Conquesta de Jaume I Al voltant de 1229 les terres valencianes es dividien en tres "regnes" o zones:Herrero Herrero, Valeriano. La Villa de Alpuente (Aportación al conocimiento de un pueblo con historia) (en castellà). 2 a edició revisada, millorada i augmentada. Sogorb: Valeriano Herrero Herrero, 1993, p. 59 i ss.
Regne independent de València, regit per l'últim rei musulmà de València, Zayyan ibn Mardanix, que es va alçar contra els almohades, primer a Onda i no va trigar a assolir València a finals de 1228 o a començaments de 1229, desplaçant el seu governador (Abu-Zayd). La zona d'Alzira-Xàtiva-Dènia, on els Zayyan havien imposat la seva autoritat, i reconeixien com a califa Ibn Hud de Múrcia, que al seu torn se sotmetia al Califat Abbàssida d'Orient. La zona de Segorbe (a la qual pertanyia Alpuente), dominada per Abuzeyt, que continuava reconeixent oficialment el califa almohade Abulola.
Aquestes zones solien estar enfrontades les unes amb les altres sovint.
La situació d'Abu-Zayd era molt compromesa perquè mentre encara reconeixia oficialment el califa almohade Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, signava treves amb Ferran III de Castella, per evitar incursions de les tropes castellanes. També els cavallers de Terol feien incursions als seus territoris el que va empènyer Abu-Zaid a buscar suports urgentment, signant un acord amb Jaume I a Calataiud el 20 d'abril de 1229, pel qual, es convertia en vassall del rei aragonès a canvi d'expulsar de València Zayyan ibn Mardanix, pagant-li una quarta part de les rendes del territori que recuperés, i en senyal de bona fe lliuraria els castells de Peníscola, Morella, Culla, Alpont, Xèrica i Sogorb.
El 1232 a Terol, reunits de nou Jaume I i Abu-Zayd, aquest últim, va lliurar tots els drets que s'havia reservat, respecte a la ciutat de València i el seu regne, a l'acord de Calataiud; en reconeixement dels serveis prestats per Jaume I.
El 1236, Abu-Zayd es converteix al cristianisme i en prova de fe va concedir al Bisbe de Sogorb la Comarca de l'Alt Millars. Aquest tractat es va ratificar donant de nou a Jaume I Alpont com a ostatges, perquè instal·lés a la plaça una guarnició.
Quan Jaume I va conquerir la ciutat de València i va iniciar el procés de conquesta de la resta del territori circumdant, seguint els camins va anar estenent el seu control, per la vall del Túria fins a arribar a Llíria i d'allà Alpont, que segons alguns autors va haver de conquerir-se al voltant de 1240.
Alpont a la Corona d'Aragó Al Llibre del Repartiment, sembla que Alpont queda al marge del repartiment de terres, ara bé, atesa la importància estratègica de la localitat, apareix sovint en els documents de Jaume I, per la preocupació de mantenir en les millors condicions, tant el castell com les muralles d'Alpont per la seva utilitat defensiva.Herrero Herrero, Valeriano. La Villa de Alpuente (Aportación al conocimiento de un pueblo con historia) (en castellà). 2 a edició revisada, millorada i augmentada. Sogorb: Valeriano Herrero Herrero, 1993, p. 73-126