Un Macguffin (també MacGuffin, McGuffin o Maguffin) és un element de suspens que fa que els personatges avancin en la trama, però que pot tenir o no major rellevància en la trama. L'expressió de MacGuffin ve de la mà d'Alfred Hitchcock, que designa una excusa argumental que motiva als personatges i al desenvolupament d'una història, però manca de rellevància per si mateixa.
L'element que distingeix al MacGuffin d'altres tipus d'excuses argumentals és que és intercanviable. Des del punt de vista de l'audiència, el McGuffin no és allò important de la història narrada.
Hitchcock va afirmar l'any 1939 sobre el MacGuffin: «En històries de rufians sempre és un collaret i en històries d'espies sempre són els documents».[cita
Hitchcock també explica aquesta expressió al llibre-entrevista amb el cineasta François Truffaut El cine según Hitchcock:
Exemples Pel·lícules de Hitchcock Les pel·lícules d'Alfred Hitchock contenen, lògicament, clars exemples de Mcguffins, sempre amb la premissa que el protagonista és una persona normal i corrent que es veu involucrada en una situació a causa d'algun element que pot no aparèixer mai en pantalla:
A Els 39 graons, el protagonista es troba a un conegut moribund, qui li recita "39 graons" abans d'expirar. La policia el confon amb un espia i per demostrar la seva innocència ha de desxifrar el significat de la frase.
A North by Northwest, un executiu de publicitat és confós per una organització d'espionatge.
A Psicosi, tota la trama inicial on una dona fuig amb diners robats es talla abruptament abans de la mitja hora de film. Al final resulta ser irrellevant en l'argument una vegada complerta la seva missió, que és conduir a la dona fugitiva fins al recòndit motel de Bates. Com es pot veure, compleix amb el requisit fonamental del MacGuffin, és a dir, pot intercanviar-se per un altre element anàleg però totalment diferent: la dona podria haver estat fugint d'un nuvi enfadat, o d'uns pares dominants, o de qualsevol altra cosa.
Altres pel·lícules A The Blues Brothers (1980) Els personatges interpretats per John Belushi i Dan Aykroyd han d'obtenir sigui com sigui diners per salvar l'orfenat en el qual es van criar per causa d'impostos endarrerits. Si bé tota la pel·lícula mostra fins a la sacietat la manera d'aconseguir-ho (reuneixen un grup musical, aconsegueixen actuacions, fugen de diversos grups i tot acaba amb una espectacular persecució policial) el motiu de les aventures (els diners) s'explica en pocs minuts al principi del film i al final es realitza el pagament, que passa a ser secundari. Fins i tot l'orfenat es mostra molt poc, i els diners ni apareixen. Realment el perquè de tantes peripècies podria ser qualsevol cosa.
A Belle de jour (1966) de Luis Buñuel, es relaten les peripècies d'una dona amb la doble vida de mestressa de casa i prostituta. Un client, desitjós de dur a terme algun tipus de "variant" sexual, li lliura una caixa en la qual el contingut s'oculta a l'espectador; només se sent un soroll que sembla un insecte. Ni la caixa ni el seu contingut tornen a aparèixer, és només una etapa de les aventures d'una prostituta a temps parcial, però és un avenç important en la cerca sexual de la dona. Aquest Mcguffin és molt comentat entre els cinèfils.
Al Gran Hotel Budapest (2014) de Wes Anderson la trama de la pel·lícula es desenvolupa a partir de l'herència del quadre "El nen amb poma".
A Somnis radioactius (1985) dos joves corren per escenaris amb una barreja d'estètica dels vuitanta i post apocalíptica intentant no ser atrapats per un parell de claus que activen míssils nuclears. Es creuen amb personatges igualment extravagants i els diàlegs són tot un homenatge a les novel·les de Raymond Chandler. Aquestes claus per a míssils només es mostren un parell de vegades.
A Eddie and the Cruisers (1983) en principi, és tracta de la cerca d'un famós cantant que va desaparèixer i va ser donat per mort, interpretat per Michael Paré. Davant la incapacitat de trobar-lo, hi ha un gir i la trama queda centrada en les cintes originals del disc que el músic mai va arribar a editar. Les cintes amb prou feines s'esmenten o apareixen.
A Frantic (1988) un metge viatja a París amb la seva esposa, i a l'aeroport recullen una maleta equivocada. Quan la dona desapareix, el personatge interpretat per Harrison Ford decideix trobar-la. Per deducció s'adona de que a l'equipatge ha de trobar-se el motiu del misteri i, per tant, la clau per a rescatar a la seva dona. La "clau" resulta ser un objecte petit, l'ús del qual s'explica en una sola frase: Realment l'explicació sobre la seva utilitat i importància resulta totalment irrellevant.
A Burn After Reading (Cremeu-lo després de llegir-lo) s'intenta extorsionar un buròcrata que treballa pel govern. Se li demanen diners per no difondre un CD Rom que aquest va perdre, el contingut del qual no té la menor importància política.
A Winchester 73 es mostra a una sèrie de personatges que en un moment donat posseeixen una arma, un rifle Winchester model 1873, excusa instrumental dins d'un relat unitari. Aquest rifle excepcional, que pertany a una sèrie limitada i literalment sense preu, és el detonant d'una cadena de violència entorn de la qual gira el conflicte dels personatges, figures ambigües, condicionades per la duresa de la seva existència.
A Tan fort, tan a prop (2011) un nen troba una clau entre les possessions del seu pare mort. L'infant es proposa descobrir qui és el seu propietari. Però mai es revela què és el que aquesta obria, fins i tot el nen hi perd l’interès.
A Alone in the Dark, un metge extreu la sang d'un monstre, i a continuació se la injecta. No obstant això, mai es torna a veure o s'esmenta res sobre el particular.
A Els Simpson: la pel·lícula un porc al qui Homer adora, fins a tal punt de deixar en segon pla a la seva família, provoca una crisi a la ciutat. La família ha de fugir de Springfield, la qual cosa dona inici a la segona part de la pel·lícula, però l'animal desapareix sense la menor explicació i això dona un gir a la trama.
A L'informe pelicà, una jove és perseguida per causa d'un escrit seu que va arribar a les mans dels malvats. El que semblava ser un simple treball de classe sobre conspiracions i assassinats, basat en reportatges periodístics i la imaginació de la noia, resulta ser absolutament cert, fins i tot els mínims detalls. Això posarà en risc la seva vida, però quan es revela el contingut del text, fàcilment ens adonem que el motiu podria ser qualsevol altre.
A Hi havia una vegada a la Xina, llarga saga de pel·lícules d'arts marcials basades en la biografia del cèlebre mestre Wong Fei Hung (1847-1924), qualsevol cosa serveix perquè els personatges es creuin a patades i cops de puny: salvar a un senyor, l'amor d'una dona, una empenta enmig d'un mercat ple de gom a gom, o el simple entrenament.
A Heroi només a l'inici ja s'explica que els fets transcorren en una Xina dividida per guerres civils. Al final, queda clar que tots els personatges busquen la unificació del país, la qual cosa no els va privar d'enfrontar-se amb espases i arts marcials durant tot el metratge. Els personatges s'enfronten per un motiu, però després resulta que tenien altres intencions.
A No Country for Old Men, un home qualsevol emprèn una fugida desesperada quan cau un maletí ple de diners a les seves mans, la qual cosa deslliga una cadena de violència. L'assassí que el persegueix no està interessat en el contingut de la maleta, ni tan sols el xèrif que intenta resoldre el cas no té ni idea del motiu de tantes morts.
A El Gran Lebowski els personatges corren una sèrie de peripècies surrealistes per un segrest que mai va arribar a concretar-se.
A Col·lega On està el meu cotxe? dos adolescents emprenen unes absurdes aventures per a recuperar un cotxe vell que podria haver estat reemplaçat per qualsevol altre cosa.
A Reservoir Dogs quatre criminals que sobreviuen a un fallit assalt s'enfronten entre si, en creure que hi ha entre ells un traïdor. El motiu és una bossa de diamants que rares vegades és vista o esmentada.
A El secret dels seus ulls la premissa dels personatges sembla estar centrada en recordar un assassinat que fins i tot va ser resolt. No obstant això, a meitat de la trama el protagonista revela que vol concloure una novel·la basada en aquell crim, la qual cosa porta a reprendre les pistes, i s'arriba a un nou gir. El llibre amb prou feines s'esmenta un parell de vegades, si més no, no es diu si serà editat.
A Des de Rússia amb amor una jove espia russa expressa al MI6 els seus desitjos de desertar després d'haver-se enamorat de James Bond a través d'una foto, la qual cosa sembla ser un perfecte pretext per enviar a l'agent 007 a buscar-la a Turquia, tot i sabent que és un parany.
A Crank i la seva seqüela Crank: High Voltage també hi ha exemples de Macguffin. En la primera, el personatge desperta enverinat i ha de córrer per a salvar la seva vida mentre busa els responsables i un antídot. En la segona part, una banda mafiosa li roba el cor, la qual cosa no li impedeix al protagonista córrer per tota la ciutat per a recuperar l'òrgan, entre trets, situacions còmiques i personatges d'allò més estranys.
A Inception un grup d'especialistes s'introdueix en els somnis d'una persona, a la qual volen simplement "implantar-li una idea". La màquina utilitzada per aquesta fi també és un Macguffin: amb prou feines es mostra la seva fabricació i el seu funcionament mai s'aclareix, la qual cosa passa a ser pràcticament irrellevant.
A Casablanca el protagonista, un tipus dur i poc solidari, es debat entre si li correspon aconseguir un salconduit per a que un fugitiu dels nazis pugui fugir de la ciutat. L'home repassa contínuament la seva antiga relació amb l'actual núvia del perseguit, i el salconduit per a salvar-lo manca en si d'importància.
A El falcó maltès el detectiu privat investiga la mort del seu soci. Això el submergeix en un cas de dobles traïcions al voltant d'una petita escultura: un falcó d'or cobert de vernís. Malgrat que l'objecte passa de mà en mà, i és motiu d'algunes morts, no és difícil adonar-se que qualsevol altra joia hagués servit per a fer actuar a la gran quantitat de personatges involucrats. Fins i tot al final de la pel·lícula, el valor d'aquest objecte deixa de ser rellevant i queda sobre un prestatge.
A Sis Destinacions (1942) es narren les vivències per separat de personatges que simplement tenen en comú la possessió d'un jaqué en circumstàncies independents entre si.
A Tots els homes del president, dos periodistes investiguen una sèrie de renúncies al gabinet presidencial, sense tenir la menor idea que això els portarà a desvelar el cas Watergate.
A Els tres dies del còndor, el personatge interpretat per Robert Redford és perseguit a mort. Al final descobreix que tot es deu a un informe que va escriure, sortit de la seva pròpia imaginació literària després d'haver llegit un llibre, en el qual la ficció parla de com controlar un país petroler.
A La carretera, protagonitzada per Viggo Mortensen, un home intenta mantenir fora de perill el seu fill en un món post apocalíptic en el qual no hi ha menjar. No obstant això, no s'explica què va causar la catàstrofe, quan aquesta és la principal causant dels esdeveniments narrats.
Al Ciutadà Kane, de Orson Welles, al començament de la cinta, Kane en el seu llit de mort pronuncia una misteriosa paraula, Rosebud. Ningú no sap a què es refereix, i a partir d'aquest misteri es recrea la seva vida al complert. Finalment descobrim que Rosebud era el nom del seu trineu quan era nen, la qual cosa no té una rellevància major en la trama però hi serveix de fil conductor. Rosebud ha passat a considerar-se un dels macguffin més importants de la història del cinema.