miniatura|Homenatge del 2018 al periodista Ángel Gahona, assassinat a Nicaragua. El periodisme és l'activitat professional de compilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment fets notables. Com que els fets simultanis són infinits, el periodista està obligat a triar-ne només alguns, sempre amb la intenció de tendir a l'objectivitat. Hi ha un codi deontològic que s'hauria de complir: contrastar les informacions en fonts fiables, donar veu a les parts però no pas donar parer en les informacions. El periodisme pot adquirir diferents formes i transmetre la informació per via de diferents mitjans: així, existeix el periodisme gràfic (premsa escrita), però també oral (ràdio), visual (televisió) o multimèdia (internet). André Gide resumeix bé aquesta activitat i negoci: J'appelle journalisme ce qui sera moins intéressant demain qu'aujourd'hui ('Jo anomeno periodisme a allò que serà menys interessant demà que avui').
Història
La història del periodisme és el desenvolupament, al llarg del temps, del periodisme, entès com una activitat regular i continuada de recollida, elaboració i difusió de notícies sobre els principals esdeveniments que passen al món, que duen a terme els periodistes. La tendència ha estat l'augment del nombre de notícies a l'abast dels ciutadans i de la velocitat de transmissió. De la fi del ençà els diaris han estat el principal mitjà de difusió de l'activitat dels periodistes, als quals al es van afegir les revistes, al segle XX la ràdio i la televisió, i al segle XXI internet. La història del periodisme es pot dividir en quatre etapes; l'antic o artesà (1609-1789), el modern o liberal (1789-darrer quart del segle XIX), el contemporani o industrial (darrer quart del segle XIX-darrer quart del segle XX) i el que es deriva de l'aparició d'internet, el 1994. Itàlia, Alemanya, França, Anglaterra, Espanya i els Estats Units, per aquest ordre, són els països claus per a l'aproximació a la història del periodisme. El marc econòmic de concentració del mercat i polarització mediàtica fa que els mitjans periodístics s'assemblin a mitjans d'opinió.
Notícia miniatura|Una rotativa, màquina que imprimeix diaris La notícia és un fet nou que és publicat, a més de ser un gènere informatiu en el qual són relatades de manera concisa informacions. És la matèria primera del periodisme, normalment una dada o esdeveniment socialment notable que mereix la publicació en un mitjà. Fets polítics, socials, econòmics, culturals, naturals i molts més poden ser notícia si afecten individus o grups significatius. Hi ha molts factors principals que influeixen en la qualitat de la notícia:
Novetat: la notícia ha de contenir informació nova, i no repetir la que ja és coneguda; Proximitat: com més a prop del lector passi l'esdeveniment, més interès obtindrà la notícia, perquè implica més directament la vida del lector; Mida: tant el gran com el petit atreu l'atenció del públic; Importància: la notícia ha de ser important, o, almenys, significativa. Esdeveniments ultralocals generalment no interessen el públic; Periodicitat; Noticiabilitat; Factor humà, i Importància dels implicats
Les notícies arriben als vehicles de premsa per mitjà de periodistes, corresponsals, agències de notícies i assessories de premsa. Eventualment, amics i coneguts de periodistes forneixen denúncies i pistes, a vegades sota anonimat, per telèfon o per correu. Una de les complantes que existeixen entre els periodistes és que no hi ha prou notícies, que la quantitat no els arriba, però com s'ha vist en el paràgraf anterior, no és del tot cert. Els nombrosos contactes que un periodista pot tenir li atorguen una gran quantitat d'informació, però a la vegada, aquest l'ha de verificar i avaluar. En efecte, perquè un fet es converteixi en notícia, aquesta ha de complir certs esquemes, els que atreguin l'atenció del públic. En aquest cas un fet esdevé en esdeveniment. Aquests factors fan que un fet sigui noticiable.
Especialitats del periodisme En la segona meitat del segle XX també es consolida definitivament l'especialització periodística. Hi ha periodisme econòmic, polític, cultural, esportiu, científic, turístic... Tant l'interior dels periòdics com l'organització dels informatius audiovisuals s'estructuren per seccions temàtiques. I també algunes d'aquestes seccions s'independitzen i apareixen periòdics (o programes) exclusivament d'informació econòmica, esportiva, cultural...
El periodisme turístic El periodisme turístic és la recol·lecció de dades, l'anàlisi i l'elaboració de la informació referida a les activitats turístiques.
Significa estudiar, interpretar i redactar la notícia turística que s'oferirà als diferents actors que formen una societat que vol ser turística o que ja ho és. Aquesta nova branca del periodisme tendeix a informar sobre accions relacionades amb la superestructura, la planta i la infraestructura turística.
També prova de produir un nou estil per a posicionar els productes turístics d'una regió per mitjà dels mitjans massius de comunicació, creant així un important aport de la difusió i promoció d'esdeveniments, que siguin científics, artístics o culturals que permeten el naixement i el desplaçament de corrents turístics cap a aquests atractius.
El creixement vertiginós que ha experimentat aquesta "indústria sense xemeneies" exigeix de posar en comú fets d'interès públic realitzant prèviament investigació periodística, per a proposar d'aquesta manera una anàlisi profunda dels fets turístics.
Per això s'han de recercar les dades de primeres fonts, entrecreuar-les, demanar dades concrets mitjançant les tècniques d'entrevistes, a més de disposar d'antecedents fidedignes i arxius que permetin d'elaborar un missatge fefaent i actualitzat. Recollint aquesta informació sobre les activitats turístiques a escala local, municipal, nacional i internacional es mostraran les novetats que es relacionen amb el Sistema Turístic.
Això significa tenir un coneixement avançat dels esdeveniments passats i crear una redacció de manera objectiva, encara que aquest "periodisme de guants blancs" exigeix el domini de la metàfora per a pintar amb un llenguatge poètic el paisatge descrit a fi d'informar i persuadir el públic.
Periodisme ambiental És el que s'ocupa dels temes de la relació entre l'home i el seu entorn natural. Abraça tant la informació relativa al món agrícola, ramader, meteorològic ... fins als aspectes socials, econòmics, polítics, etc de tot el que té a veure amb el medi.
Ciberperiodisme És aquella modalitat del periodisme el principal mitjà per a la investigació, elaboració i, sobretot, la difusió de la informació és el ciberespai, amb Internet com a principal motor. El ciberperiodisme ha rebut múltiples denominacions en els darrers anys: 'periodisme electrònic', 'periodisme multimèdia', 'periodisme a internet' i, sobretot, 'periodisme digital'. Tanmateix, totes aquestes expressions són ambigües, puix que al·ludeixen també a altres variants audiovisuals del periodisme, de manera que cada vegada més investigadors i professionals opten per la denominació de ciberperiodisme.
Internet es concep com una eina de comunicació, que a més és un model de relació entre les persones, que de qualsevol lloc del món i a qualsevol hora transmeten tota mena de missatges. Internet és en el món, però el seu accés no és uniforme, ara bé ningú no dubta de la seva eficàcia com a mitjà de comunicació, perquè una de les seves principals característiques és la capacitat de posar en contacte diverses persones a la vegada (ús del correu electrònic, xerrades, fòrums de notícies o enviament i consum d'informació).
Tanmateix aquest gran mitjà de comunicació presenta noves facetes que han afectat la vida dels individus del planeta i els han obligat a deixar d'una banda activitats com la televisió, lectura de diaris, compra i venda de música, entre d'altres. Perquè els públics van trobar a la Xarxa de les xarxes abundant informació que els van obligar a veure en Internet una potent alternativa de consum. Nogensmenys, això permet al periodisme d'avançar nous esdeveniments, encara que no es tingui per segura la veracitat d'un fet o de les fonts.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i el, relativament recent, camí del ciberperiodisme han comportat canvis en la manera de transmetre les idees i de crear notícies. Actualment no sols es tracta d'emetre una informació, sinó que crear canals que permetin que l'usuari pugui ser part i fer partida dels continguts.
Un dels objectius principals del periodisme és d'informar i és indispensable tenir present a qui van dirigits els continguts. Amb el ciberperiodisme aquest aspecte és més ampli que en els mitjans tradicionals, com que cal pensar que la informació cada vegada arriba a més persones i no solament localment ans a lectors de qualsevol lloc del planeta. Igualment, cal tenir una especial cura en els continguts i aprofitar les diferents característiques del ciberperiodisme, entre les quals la hipertextualitat, interactivitat, multimedialitat, asincronicitat i la memòria.
Encara que la claredat en la informació se cerca en qualsevol dels mitjans escrits, en els continguts del web se n'ha de tenir una cura més especial. La idea és de fer servir un llenguatge universal, evidentment, espontani, simple, fresc i atraent.
Periodisme participatiu És l'acte d'un ciutadà o grup de ciutadans que tenen un paper actiu en el procés de col·lectius, reportant, analitzant i disseminant informació. La intenció d'aquesta participació és de fornir informació independent, confiable, exacta, d'ampli rang i d'interès que una democràcia requereix.
El periodisme participatiu se sosté en mitjans digitals per tal de permetre una veritable democràcia electrònica. També ha estat dit periodisme 2.0. Es basa en mitjans tecnològics.
També és l'acte en què la comunitat pot posar-se en benefici dels mitjans de comunicació, per a millorar la qualitat de vida, per a tractar i analitzar temes que afecten la població. El periodisme participatiu ajuda al fet que la societat cerqui la veritat i no esperi que altres persones pensin o actuïn en favor seva.
No obstant això, els qui critiquen aquest tipus de periodisme afirmen que els mitjans abusen d'aquest recurs, puix que la col·laboració dels ciutadans és gratuïta, en contrast amb un periodista professional assalariat.
Periodisme científic
El periodisme científic és l'enllaç sistemàtic i professional entre el coneixement científic i la societat; el seu objectiu principal és de transformar la ciència en un saber general amb caràcter informatiu i escolar. Manuel Calvo Hernando, periodista espanyol, assenyala que el periodisme científic divulga el coneixement científic a la societat per via de diferents missatges i mitjans de comunicació social. A Veneçuela, el pioner és Arístides Bastidas, qui durant 20 anys va publicar la columna "La ciència amena" al Diari El Nacional. La UNESCO atorga el premi Kalinga a la divulgació científica.
Periodisme cultural Iván Tubau, en el seu llibreTeoria i pràctica del periodisme cultural, defineix el periodisme cultural com la forma de conèixer i difondre els productes culturals d'una societat mitjançant els mitjans massius de comunicació. El periodisme cultural pretén també promocionar esdeveniments l'essència dels quals siguin les arts i l'artesanat.
Jorge B. Rivera, periodista i investigador argentí, diu que aquest tipus de periodisme "... és una zona complexa i heterogènia de mitjans, gèneres i productes que aborden amb propòsits creatius, crítics, reproductius o divulgatoris els terrenys de les " belles arts ", "les belles lletres", els corrents del pensament, les ciències socials i humanes, la dita "cultura popular" i molts altres aspectes que tenen a veure amb la producció, circulació i consum de béns simbòlics, sense importar-ne l'origen o destinació estamental". (Rivera, 1995).
Periodisme econòmic