miniatura|Projecte de vil·la amb pòrtic superposat, del llibre IV de I Quattro Libri dell'Architettura d'Andrea Palladio, en una edició publicada a Londres el 1736. El pal·ladianisme o arquitectura pal·ladiana és un estil arquitectònic basat en l'obra arquitectònica i escrita de l'arquitecte italià Andrea Palladio (1508-1580).Volum 15, La Gran Enciclopèdia en català (2004), Barcelona, Edicions 62, Encara que el terme pal·ladià es refereix a l'obra d'aquest autor i a totes aquelles inspirades per ell, el que es coneix com a pal·ladianisme és una evolució dels mateixos conceptes originals de Palladio.
El desenvolupament del pal·ladianisme com a estil autònom va començar al i va continuar fins a finals del , on va influir notablement en l'arquitectura neoclàssica. Aquest estil es va estendre des del Vèneto cap a tot Europa i altres parts del món. Al Regne Unit, el pal·ladianisme va arribar a ser molt popular a mitjan a causa de l'obra de Christopher Wren. En les construccions d'estil clàssic va succeir al Barroc, com una renovació de les formes de l'antiguitat.
Al començament del va seguir de moda, no només a l'àmbit britànic, sinó a la majoria dels països del Nord d'Europa. Més tard, quan l'estil començava a declinar a Europa, es va reprendre amb força a Amèrica del Nord, amb excel·lents exemples en els edificis dissenyats per Thomas Jefferson.
Arquitectura d'Andrea Palladio Per comprendre el desenvolupament del pal·ladianisme cal entendre els elements de l'obra de Palladio i els seus fonaments constructius.
Característiques principals miniatura|esquerra|Pal·ladianisme de Villa Godi: projecte del propi Palladio, inclòs als Quattro Libri dell'Architettura. Les ales en què s'estén la construcció són edificis amb finalitat agrícola, i estan separats de l'habitatge principal.
L'obra d'Andrea Palladio es troba tota a la regió septentrional italiana del Vèneto. Destaquen les vil·les pal·ladianes de Vicenza (Villa Capra i Villa Badoer) i l'església del Santissimo Redentore, a Venècia. Tant als tractats que va escriure Palladio, com als edificis que va dissenyar, va seguir els principis definits per l'arquitecte romà Marc Vitruvi i desenvolupats per Leon Battista Alberti al .J.Hernández Perera, pàg. 64 A més, estaven influïts pel vessant més clàssic de l'arquitectura romana, la qual es basava més en les proporcions matemàtiques que en la riquesa ornamental, que també caracteritzava l'arquitectura renaixentista del .Copplestone, pàg. 250 Palladio va combinar lliurement molts dels elements del llenguatge clàssic, d'acord amb les exigències de l'emplaçament o de les necessitats funcionals de cada edifici i, en aquest sentit, se'l pot considerar un arquitecte manierista. Al mateix temps, va seguir en la línia renaixentista de cercar les proporcions harmòniques, i les seves façanes es caracteritzen per una excepcional elegància basada en la senzillesa —quasi austera— i la serenitat compositiva. miniatura|Una de les quatre façanes de Villa Capra. miniatura|Planta cruciforme de la Villa Capra, amb un pòrtic en cadascuna de les seves façanes. Palladio sempre ideava les seves vil·les en relació amb el lloc on s'ubicaven. Si es trobava en un turó, com en el cas de la Villa Capra, totes les façanes eren dissenyades de tal manera que els seus habitants tinguessin bones vistes des de qualsevol angle de la casa. També, en alguns casos, l'ús multiplicat del pòrtic a cadascuna de les seves façanes tenia la finalitat de protegir del sol a les persones que volguessin gaudir del paisatge, igual que els porxos de les entrades de moltes cases actuals. Palladio, a vegades, feia servir la tipologia de loggia oberta en substitució del pòrtic.J. Hernández Perera, pàg. 70 La lògia pal·ladiana es pot descriure com un pòrtic buit o estança autònoma, rematada amb frontons, on els murs oberts deixen veure la resta d'elements. En alguns casos, situava una altra tribuna en un segon pis, sobre la lògia d'entrada, creant així el que es coneix com una doble lògia. Les lògies o tribunes a les façanes, donaven significació a les mateixes i en determinades ocasions tenien el suport d'un entaulament inferior. A la Vila Godi (a la il·lustració, a l'esquerra) la lògia és utilitzada a l'edifici central, a la planta noble, en comptes de fer-ho en el pòrtic, que a més es troba acabat per dues arcades simètriques a cada costat.Copplestone, pàg. 251
A les seves vil·les, com a model, Palladio solia utilitzar l'elevació dels temples romans. La influència d'aquest tipus d'edifici clàssic no es reduïa únicament a això, car també prenia d'ells la manera cruciforme, que posteriorment seria coneguda com a marca característica de la seva obra. Les vil·les pal·ladianes eren generalment construïdes amb tres pisos: un basament rústic, que contenia les estances del servei i habitacions menors; la planta noble, damunt de l'anterior, a la qual s'arribava a través del pòrtic, mitjançant graons exteriors amb els quals s'accedia al rebedor i habitacions principals; una entreplanta, damunt de l'anterior, amb estances secundàries i la resta d'allotjaments. Les dimensions de les habitacions s'establien per mitjà de simples ràtios matemàtiques com 3:4 o 4:5, i aquestes estances s'interrelacionen amb el conjunt de la vil·la, també a través d'aquestes ràtios. Amb anterioritat, altres arquitectes havien fet servir aquestes fórmules matemàtiques per dotar d'equilibri al conjunt i aconseguir la simetria de les façanes, però als seus dissenys Palladio les empra per relacionar tot l'edifici i evitar estridències o manca d'harmonia a les vil·les, que generalment eren quadrades. Les proporcions no només són un mitjà per resoldre un problema arquitectònic, sinó un sistema organitzat per la disposició de les habitacions privades.
Palladio creia profundament en la doble finalitat de les vil·les: com a explotació agropecuària i com a recés palatí dels rics burgesos o aristòcrates. Aquests habitatges simètrics i amb aspecte de temple, també contenien el necessari per a les tasques del camp. Estances de treball com graners, estables o magatzems d'estris agrícoles se separaven de l'habitatge central mitjançant ales també concebudes simètricament. Aquestes ales, a vegades, diferents de l'habitatge i connectades amb les colònies de treballadors, eren dissenyades no només funcionalment sinó també com a complement de la vil·la i millora del conjunt. D'altra banda, Palladio no tenia intencions d'integrar aquesta zona de treball amb l'habitatge principal, més enllà de l'interès purament estètic.Copplestone, pàg. 251-252 Així, en general, els seus seguidors van alterar aquest concepte original de la relació entre l'edificació principal i les dependències annexes.
miniatura|600px|center|<center>Hospital de Greenwich, exemple d'adapatació dels tractats de Palladio.
Tractats de Palladio L'estudi dels edificis de Palladio va ser un aspecte fonamental en la posterior evolució del pal·ladianisme. Tanmateix, els textos escrits pel mestre italià van suposar el mecanisme més ràpid per la difusió de les seves teories a la resta d'Europa i Amèrica del Nord. Amb la traducció d'aquests tractats els arquitectes pal·ladians que no van viatjar a Itàlia van disposar de la millor reinterpretació dels originals.
Les dues obres fonamentals d'Andrea Palladio són: Le Antichità di Roma, (Venècia, 1554): obra que recull la imatge urbana de l'antiga Roma. I Quattro Libri dell'Architettura (1570): va tenir gran èxit i va ser difós a través de nombroses reimpressions i traduccions als segles XVII i XVIII. L'obra està estructurada en quatre llibres: Llibre I: teoria dels materials; construcció d'una casa des dels fonaments fins al sostre; instruccions generals per la construcció pública i privada; teoria dels cinc ordres arquitectònics. Llibre II: la casa privada a la ciutat i al camp (vil·la). Llibre III: carrers, ponts, places, basíliques. Llibre IV: els temples de l'antiguitat a Roma, a Itàlia i a la resta d'Europa.
Les finestres pal·ladianes miniatura|Finestres serlianes: Arcada del Palazzo della Ragione (Vicenza). Il·lustració de I Quattri Libri dell'Architettura.Il·lustració del Llibre III dell'Architettura de Palladio
Les finestres pal·ladianes, serlianes o venecianes van destacar a la primera època de l'obra de Palladio. Tanmateix, anomenar així aquest tipus de finestrals és incorrecte. La seva primera referència prové de Sebastiano Serlio (1475-1554), i es pot trobar al seu tractat d'arquitectura en set volums, Tutte l'opere d'architettura et prospetiva, en els quals exposa els ideals de Vitruvi i de l'arquitectura romana, pensant en la seva aplicabilitat. L'ús que aconsella Serlio és la galeria de grans arcades flanquejades per obertures rectangulars menors, estructura que apareix per primera vegada als arcs del triomf romans.
La finestra serliana és tripartida en sentit vertical. La part central està rematada mitjançant un arc de mig punt que es recolza en l'arquitrau i aquests, al seu torn, en les columnes. Palladio va utilitzar aquesta idea en nombroses ocasions, entre les quals destaca notablement el conjunt d'arcuacions de la Basílica o Palazzo della Ragione, a Vicenza (vegeu la il·lustració de la dreta).Volum 15,La Gran Enciclopèdia en català També va concebre façanes amb tribunes arcades a la Villa Godia i Villa Forni-Ceratitida. Al Vèneto, la popularitat en l'ús d'aquest tipus de finestrals és el que li va concedir el nom alternatiu de finestres venecianes, encara que en justícia haurien d'anomenar-se finestres serlianes. Tanmateix, aquesta forma de finestrals és probablement un dels punts de referència més característics de l'obra de Palladio, i un dels motius més recreats en l'evolució del pal·ladianisme durant els segles posteriors.
Difusió del pal·ladianisme La influència de Palladio en l'arquitectura occidental ha estat enorme i, de manera particular, ha tingut una gran influència dins la tradició arquitectònica anglosaxona. Com a conseqüència, es poden veure força dissenys derivats de Palladio tant a l'arquitectura colonial nord-americana com a l'anglesa, i en territoris tan extensos com l'Índia, la Xina o Austràlia.
El 1570, Palladio va publicar el seu tractat I Quattro Libri dell'Architettura, compendi dels seus ideals arquitectònics i que van inspirar arquitectes de tot Europa. Durant el , molts d'ells van estudiar a Itàlia i van analitzar in situ l'obra de Palladio. Aquesta influència es va percebre quan van retornar als seus països d'origen i van adaptar aquest estil d'acord amb les diferents circumstàncies climatològiques, topogràfiques i, també, d'acord amb els gustos dels clients. Així es va anar estenent l'ideal pal·ladià per tota la geografia europea, assolint el zenit de la seva popularitat durant el , primer a Anglaterra i Irlanda i, posteriorment, als Estats Units.Copplestone, pàg. 252 També va servir de precedent al neoclassicisme de finals del i principis del . miniatura|Pal·ladianisme anglès: Inigo Jones va projectar la Queen's House, Greenwich, que es va construir el 1616 com la primera casa pal·ladiana a Anglaterra.
Pal·ladianisme anglès Un d'aquests estudiants va ser l'arquitecte anglès Inigo Jones, el qual va ser directament responsable de la importació de la influència pal·ladiana a Anglaterra.Hanno-Walter Kruft. A History of Architectural Theory: From Vitruvius to the Present. Princeton Architectural Press, 1994. Pagina 230. El pal·ladianisme de Jones i els seus contemporanis, així com el dels seus seguidors, és un estil que buscava fonamentalment l'estètica de la façana, per la qual cosa les fórmules matemàtiques de distribució d'habitacions no van ser mai aplicades d'una manera estricta. A Anglaterra, entre els anys 1640 i 1680, es van construir nombroses cases de camp com, per exemple, la Wilton House.