Scooby-Doo és una popular sèrie de televisió animada estatunidenca produïda per Hanna-Barbera Productions (ara Cartoon Network Studios) en múltiples versions des de la seva estrena per CBS el 1969, fins a l'actualitat.
El format del programa ha canviat significativament al llarg dels anys. Les versions més conegudes inclouen un gos de raça gran danès que parla, anomenat Scooby-Doo, i quatre adolescents anomenats Fred Jones, Daphne Blake, Vilma Dinkley i Shaggy Rogers, els quals viatgen al llarg del món en una furgoneta anomenada "La màquina del misteri" (Mistery Machine, originalment), amb la qual es transporten d'un lloc a un altre resolent misteris relacionats amb fantasmes i unes altres forces sobrenaturals. Al final de cada episodi, les forces sobrenaturals tenen una explicació racional -generalment un criminal que espanta la gent per poder cometre els seus crims-. Posteriors temporades del programa van presentar variacions en el tema sobrenatural, i van incloure nous personatges, com el cosí de Scooby, Scooby-Dum i el seu nebot, Scrappy-Doo.
Scooby-Doo va ser transmès per primera vegada en el període comprès entre 1969 i 1976, i al final d'aquest va ser traslladat a la cadena televisiva ABC, la qual va acabar cancel·lant el programa el 1986, i presentà en el seu lloc una sèrie derivada titulada A Pup Named Scooby-Doo, entre 1988 i 1991. Una nova temporada titulada Què hi ha, Scooby-Doo?, va ser transmesa per WB Television Network entre 2002 i 2005, i fou seguida per la més recent, Shaggy & Scooby-Doo Get a Clue!, que ha estat llançada per CW network des del 2006. Actualment, repeticions de diversos capítols i pel·lícules del personatge són transmeses per Cartoon Network als Estats Units i altres països. La sèrie, també l'han transmesa Televisió de Catalunya dins del seu programa Club Super3 i Televisió Valenciana dins del programa Babalà Club.Programació de Canal 9 per al 23 de juny de 1998-El País
Entre els anys 2004 i 2005, Scooby-Doo es va mantenir en el rècord mundial Guinness com la sèrie animada amb major nombre d'episodis, i fou eventualment superat per altres sèries estatunidenques (25 d'oct. 2004)."Scooby-Doo breaks cartoon record". BBC News. Consultat en http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/3949579.stm el 27 de març de 2006.
Història de la producció Creació i desenvolupament El 1968, un gran nombre d'organismes especialitzats a advocar per la protecció de les persones contra l'abús corporatiu de determinades empreses -especialment Action for Children's Television-, van començar a protestar en contra de la violència mostrada en els dibuixos animats durant els anys 1960.William Richter "Action for Children's Television". Museum of Broadcast Communications. Consultat en http://www.Museum.TV/Archives/etv/A\/htmlA/actionforch/actionforch.htm el 9 de juny de 2006. Molts d'aquests programes sota denúncia eren caricatures d'acció d'Hanna-Barbera, com Els Herculoides, per la qual cosa molts en van ser cancel·lats el 1969 a causa de la pressió dels grups protestataris. Membres d'aquests grups van treballar com a onsellers d'Hanna-Barbera i altres estudis d'animació per assegurar-se que els nous programes abordessin temàtiques aptes per a les audiències infantils.
El 1968, Fred Silverman, executiu a càrrec de la programació infantil de la CBS, estava buscant un programa que revitalitzés el seu bloc dels dissabtes al matí i agradés als grups protestataris al mateix temps. El resultat va ser The Archie Show, basat en el còmic del mateix nom creat per Bob Montana. Un altre èxit van ser les actuacions musicals de The Archies presentats durant cada programa -fins i tot un d'aquests, "Sugar, Sugar", es va convertir en la cançó més reeixida del Billboard el 1969-. Silverman estava ansiós per expandir aquest èxit, de manera que va contractar els productors William Hanna i Joseph Barbera per crear un altre programa basat en un grup d'adolescents roquers, però amb un element extra: els personatges resoldrien misteris. Silverman va imaginar el programa com una barreja entre I Love a Mystery -una popular sèrie de ràdio dels anys 1940-, i el programa còmic de televisió dels anys 60, The Many Loves of Dobie Gillis.
Hanna i Barbera van començar a treballar en la creació del nou programa amb l'ajuda dels escriptors Joe Ruby i Ken Spears, així com del dissenyador de personatges Iwao Takamoto. El concepte original del programa duia com a títol Mysteries Five (Cinc misteris, traduït), i estava protagonitzat per cinc adolescents anomenats Geoff, Mike, Kelly, Linda i "W.W." -que era el germà de la Linda-, a més del seu gos anomenat Too Much, que formaven una banda anomenada "The Mysteries Five". Quan la banda de Cinc misteris no estava tocant música, resolien problemes relacionats amb fantasmes, zombies i altres criatures sobrenaturals. Ruby i Spears no podien decidir la raça de Too Much, i tenia com a possibles alternatives la d'un gran danès i la d'un gran gos oveller. Després de consultar amb Barbera el dilema, el gos va ser finalment dissenyat com un gran danès, principalment per poder evitar la relació amb The Archies -que tenien un gos oveller en la seva banda-. Per una altra part, Takamoto va consultar una empleada de l'estudi, que va resultar ser a més una criadora d'un gos gran danès. Després d'aprendre les característiques del gos, Takamoto va dissenyar Too Much trencant algunes regles i incorporant-li cames arquejades, papada i altres anormalitats físiques.Ignacio, Cynthia Quimpo (2002). "Iwao Takamoto: Scooby-Doo i Iawo, Too ". Yolk 2.0., vol. 9, capítol 3. Los Angeles, CA: Informasian Mitja Group, Inc.(2006)Entrevista amb Iwao Takamoto. Eerie Mystery of Scooby-Doo and Dynomutt's History [documental en bonus del DVD The Scooby-Doo/Dynomut Hour: The Complete Series.]. Nova York, Los Angeles, CA: Warner Bros. Entertainment, Inc. Extracte: "El gran danès era suposadament el gos més gran... i hi havia una dona que criava aquesta raça. Així que va venir cap al meu estudi i em va descriure durant una hora les coses que fan que un gran danès sigui un guanyador. I vaig seleccionar-ne prop de cinc característiques, crec, i vaig anar cap a la direcció oposada. D'aquesta manera, una esquena bona, dreta i forta es va convertir en el contrari, així com moltes altres coses...".
Quan el programa estava llest per a ser presentat davant Silverman, van canviar alguns detalls argumentals del xou. Per exemple, Geoff i Mike van ser fusionats en un sol personatge anomenat "Ronnie" -el qual després seria rebatejat "Fred"-, Kelly va ser rebatejada com a "Daphne", Linda era ara anomenada "Vilma" i finalment, "W.W." va ser reanomenat com a Shaggy i ja no era familiar de Vilma. A més, Silverman, sense estar segur del nom Mysteries Five per al programa, el va canviar per Who's S-S-Scared? (Qui està E-E-Espantat?, traduït). Usant storyboards i una petita seqüència d'animació, Silverman va presentar Who's S-S-Scared? als executius de la CBS per a un espai en el bloc matutí de la temporada 1969-1970. Els executius van pensar que el programa era massa esgarrifós per al públic infantil i no podria ser transmès al matí.
Sense una resposta clara, Silverman va tornar amb Ruby i Spears, que van treballar per modificar el programa i fer-lo més còmic i menys aterridor. Desferen, llavors, la idea del grup de rock i van prestar més atenció als personatges de Shaggy i Too Much. Segons Ruby i Spears, Silverman es va inspirar, posteriorment, en la part final de la interpretació de la cançó Strangers in the Night de Frank Sinatra, escrita per Bert Kaempfert, i va decidir reanomenar el gos "Scooby-Doo" i canviar el títol del programa per Scooby-Doo, on ets?.Ruby i Spears, "Scooby Doo...The History of a Classic" El programa finalment va ser presentat de nou als executius de la CBS, que van aprovar-ne la producció.
Sèries de televisió A la CBS Scooby-Doo, on ets? va fer el seu debut a la CBS el dissabte 13 de setembre de 1969 amb el seu primer episodi, "What a Night for a Knight" (Quina nit per a un cavaller!, traduït), en el qual Sccoby-Doo i Misteris SA estan buscant un arqueòleg perdut, amenaçats per un cavaller blindat que es troba en un castell d'aspecte tenebrós.
El repartiment original de veus era: Don Messick com a Scooby-Doo, Casey Kasem com a Shaggy, Frank Welker com a Fred, Nicole Jaffe com a Vilma i, Stefanianna Christopherson com a Daphne."Scooby Doo: Scooby History" Cinema.com Consultat en http://Cinema.com/articles/976/scooby-doo-scooby-history.phtml el 9 de juny de 2006
Aquest any van ser produïts un total de 17 episodis del xou, que tenia clares influències dels programes I Love a Mystery i The Many Loves of Dobie Gillis en els seus primers episodis; Mark Evanier -que escriuria els guions i dites còmiques de Scooby-Doo en els anys 1970 i 80-, va identificar cadascun dels adolescents amb un dels pertanyents al programa The Many Loves of Dobie Gillis: "Fred estava basat en Dobie, Vilma en Zelda, Daphne en Thalia i Shaggy en Maynard".Evanier, Mark. (10 de juliol de 2002). Publicat en "News from Em" blog de Povonline.com. Consultat en http://povonline.com/2002/News060902.htm el 27 de març de 2006. Les semblances entre Shaggy i Maynard van ser les més notòries; ambdós personatges tenien el mateix estil de barba beatnik, pentinats i comportament. D'altra banda, els rols dels personatges estaven fortament definits en la sèrie: Fred era el líder, Vilma era l'analista intel·ligent, Daphne era espantadissa i vanidosa, i Shaggy i Scooby-Doo eren covards i motivats per la gana per resoldre els misteris -característiques que perdurarien al llarg de les següents temporades-.
La trama de cada episodi de Scooby-Doo va tenir com a fórmula una rutina que en serviria per a molts altres en la sèrie. Al començament de l'episodi, el grup va disposat a atrapar algun tipus de fantasma i/o monstre que ha estat terroritzant els habitants de la zona. Els adolescents ofereixen la seva ajuda per trobar la resposta que hi ha darrere de tot, però mentre busquen pistes, el monstre els ataca i han d'escapar. Quan tenen prou pistes determinen que el monstre és un simple mortal que espanta per alguna raó en particular. Al final de cada episodi aconsegueixen atrapar el "monstre" i el despullen de la seva màscara/disfressa per descobrir finalment qui és el bandit.
Scooby-Doo, on ets? va ser el principal èxit de sintonia per a la CBS, que va decidir fer-ne una segona temporada el 1970. Els vuit episodis de Scooby-Doo, on ets? el 1970 es van diferenciar de la primera temporada, ja que incloïen un tipus d'humor més slapstick, cançons en els moments de persecució; Heather North va fer la veu de Daphne en lloc de Christopherson i regravaren el tema del programa. Ambdues temporades contenien riures gravats, que eren populars en els dibuixos animats dels anys 60 i 70.
El 1972, després de 25 episodis de mitja hora, el programa va ser emès en una hora i anomenat The New Scooby-Doo Movies; cada episodi incloïa una estrella convidada que ajudaria el grup a resoldre els misteris. Els personatges convidats incloïen els Harlem Globetrotters, Els tres xiflats, Don Knotts, així com Batman i Robin, que van aparèixer almenys dues vegades en el programa. Després de dues temporades i 24 episodis de The New Scooby-Doo Movies entre 1972 i 1974, el programa va ser transmès novament en el seu format original fins que Scooby es va canviar a ABC el 1976.
Els clons de Scooby Després d'adoptar una fórmula reeixida, Hanna-Barbera la va repetir nombroses vegades. Quan Scooby-Doo va tenir el seu primer canvi de format el 1972, Hanna-Barbera havia produït tres programes més amb adolescents, bastant similars a Scooby: Josie i les Gatimelòdiques (1970) -que va reprendre la idea de la banda de rock-; The Pebbles and Bamm-Bamm Show (1971) -que presentava els bebès dEls Picapedra com a estudiants de secundària-; i el clon més evident, The Funky Phantom (1971) -que incloïa tres adolescents, un fantasma i un gat fantasma que resolien misteris-.